Els oceans continuen sent grans uns desconeguts en ple segle xxi. Només coneixem el 5 % del que hi ha al fons del mar, tot i que el que passa allà a baix és fonamental per a la vida a la Terra: creen el 70 % de l’aire que respirem, hi viu el 80 % de les criatures del planeta i acumulen i distribueixen la calor que ens arriba del Sol per tot el globus. Si algú coneix bé els secrets de les profunditats, és Sergio Rossi. Aquest guerrer dels oceans, doctor en Biologia i Ecologia Marina, fa més de 25 anys que n’investiga l’estat de salut. Per això, ha estat el protagonista d’una xerrada dins de CosmoACCIÓ, un projecte de ”la Caixa” en el qual col·labora la Fundació Fòrum Ambiental, centrat, en aquesta tercera edició, a tractar els Objectius de Desenvolupament Sostenible 6 i 14: l’aigua i els oceans. “No, el mar no es mor”, avança. “Però el seu estat de salut és deplorable”.

A Sergio Rossi, de ben petit li agradava bussejar a Cadaqués. Nedava per tota la badia amb els amic i el seu germà. “Això ara és impensable”, diu. “Moltes coses han canviat, jo mateix me n’adono, i només tinc 50 anys”. De fet, està elaborant un estudi precisament sobre com ha canviat la Costa Brava els últims 50 anys a través del testimoni de gent gran “que estan angoixats pels canvis dels quals han estat testimonis”.

La Costa Brava, el Mediterrani, no és l’únic mar que ha estat objecte d’estudi per part de Sergio Rossi. Aquest intrèpid científic ha explorat els oceans de tot el món. I no en té cap dubte: el mar té febre, fa dècades que ens en mostra símptomes i aquesta malura s’està estenent per tot el planeta. Per què? Perquè els oceans acumulen el 90-95 % de la calor del Sol, i la distribueixen per tot el globus a través dels corrents marins. “S’ha demostrat que el corrent del Golf, que és el que ens dona calor, s’ha desaccelerat entre un 15 i un 20 % els últims 30 anys. Per tant, aquest corrent és cada vegada més feble, i genera un impacte en els fenòmens atmosfèrics, com ara huracans o pluges torrencials, i també en l’ecosistema dels oceans”.

 

 

L’augment de la temperatura dels oceans té diverses conseqüències associades. La més evident, i la que més problemes causarà en un futur a mitjà termini, és l’augment del nivell del mar, fruit del desgel. Explica Rossi que l’oceà Glacial Àrtic és la regió del planeta que més està patint aquest increment. Allà, la temperatura ha pujat fins a 4 graus de mitjana els últims anys, i en zones molt concretes. “En general, el mar ha passat de pujar 0,2 mil·límetres anuals a 3,6… i es calcula que en breu estarem parlant de centímetres. Com ho combatrem?”, es lamenta. I continua: “Països com la Gran Bretanya ja estan prenent mesures, posant murs. Però no pots posar murs a tot arreu!”. A més, adverteix que països com Bangladesh tindran inundacions en el 70 % del territori o, sense anar més lluny, també n’hi haurà a Barcelona, Mataró o el Masnou.

I l’Antàrtida? També pateix el continent gelat aquest augment de temperatura tan elevat? La resposta és no… de moment. Rossi ha estat allà tres vegades. De fet, va ser un dels primers éssers humans a trepitjar la zona Larson. La seva mirada es perd en la nostàlgia uns instants, però de seguida torna: el cas de l’Antàrtida és diferent perquè està protegida dels fenòmens que es donen a la resta del planeta per un corrent marí fred. No obstant això, assenyala que “hi ha un gran nombre de llacs subterranis que estan augmentant de nivell i accelerant el desgel. No és del tot visible, perquè l’Antàrtida està formada per blocs de gel de 3 km, però està passant”.

Però això no és pas tot!: la mort dels coralls, la reducció del nombre d’espècies marines per la sobrepesca, la proliferació de paràsits i malalties, nanoplàstics que ja viuen a l’interior de microorganismes i que tenen un impacte que encara es desconeix… són els senyals d’auxili que estan llançant el 40 % dels oceans, que tenen un impacte directe a la terra i, en conseqüència, en l’ésser humà. Però no ens n’estem adonant. “La meitat de la població mundial viu desconnectada de la natura en grans ciutats. D’aquí 30 anys, ho seran les tres quartes parts. No veiem que en depenem, que som animals. En realitat, la natura és com una mare, pàl·lida i freda, a la qual no li importem gens. Si desapareguéssim, al cap de 3.000 anys es restabliria l’equilibri”.

Aleshores, hi ha solució? És a les nostres mans? La resposta de Sergio Rossi a la primera pregunta és sí. De fet, assenyala que fa dècades que les solucions estan disponibles, en informes i articles científics. I sí, també és a les nostres mans. Però el remei és tan senzill com difícil: passa per canviar el nostre model actual basat en el consum i en el creixement econòmic infinit. “Això no existeix a la natura, res no creix indefinidament”.

Per això, totes les accions individuals i col·lectives passen per reduir el consum: renunciar a moure’ns en cotxe individualment, i afavorir el transport públic. Rebutjar productes que tenen obsolescència programada. Comprar menys, portar una vida més senzilla. A més, indica diverses iniciatives interessantíssimes que ja s’estan duent a terme. Una és la creació de biodièsel a partir de microalgues com a alternativa als combustibles fòssils; o el projecte Life Remedia, per produir aliment de manera sostenible i combatre els efectes de la sobrepesca. “Les solucions hi són, i n’hi ha d’altres per descobrir, que la gent no es desanimi. L’ésser humà existeix des de fa centenars de milers d’anys, i ha sobreviscut a les pitjors crisis del planeta: pestes, guerres mundials, fins i tot a Gengis Kan”, bromeja.

“I vull dir una cosa al jovent: que espavilin i que lluitin, perquè és el seu món. No tenen dret a rendir-se. Hi ha tres coses sense les quals no podem viure: aire, aigua i menjar. La resta és accessori”, sentencia.

 

Text: Bárbara Fernández
Fotografia: Laia Sabaté