Prendre la decisió de deixar el propi país per començar una vida nova en un lloc completament diferent no és gens fàcil. Per això és tan important que, en arribar allà on haguem decidit començar de nou, hi hagi algú disposat a donar-nos un cop de mà. Aquesta és precisament la tasca que duen a terme des de l’Associació Columbares, una entitat sense ànim de lucre que desenvolupa a Beniaján (Múrcia) un projecte d’acollida temporal a famílies en situació de vulnerabilitat social que és pioner a la regió.

La Rosaidee, l’Iván i el petit Diego van arribar des de Valencia, la capital industrial de Veneçuela, a Beniaján, una petita localitat murciana, fa gairebé tres mesos. Durant aquest temps s’han allotjat en una casa que els ha proporcionat l’Associació Columbares, amb el suport del Programa d’ajuda a projectes d’iniciatives socials de l’Obra Social ”la Caixa” i la seva convocatòria d’Habitatges per a la Inclusió Social, que té com a objectiu donar accés a un habitatge digne de manera temporal a persones amb una discapacitat, malaltes o en procés d’inserció social.

La Rosaidee i la seva família van decidir marxar de Veneçuela davant la complicada situació que s’està vivint al país, amb la intenció de poder trobar una feina a Espanya, on feia un any que hi havia emigrat la germana de la Rosaidee, i així poder ajudar la resta de la família que continua vivint a l’altre costat de l’Atlàntic.

L’Iván és enginyer electrònic i la Rosaidee és tècnica superior en comerç exterior. No obstant això, segons ells, a Veneçuela de poc els servien els títols acadèmics. La professió de la Rosaidee estava relacionada amb les duanes i, com que ella no pertanyia al grup polític del govern, no li era possible exercir-la. Per tant, treballava com a venedora, com a assistent o del que calgués. “Allà, quan et gradues, el somni de treballar en el que has estudiat s’esvaeix i et toca lluitar amb la realitat”, explica l’Iván.

 

 

Per a aquesta família, la vida els ha fet un gir de 180 graus. “Tota l’ajuda que hem rebut ni tan sols l’esperàvem”, comenta encara sorprès l’Iván. “Com a mínim aquí tenim sostre i menjar, cosa que al nostre país s’estava tornant molt complicat”, afegeix la Rosaidee.

El nostre fill, per exemple, va conèixer a Espanya què eren les pomes, perquè a Veneçuela era molt costós adquirir-ne i no ens ho podíem permetre”. De fet, el petit Diego va ser una de les raons principals per les quals van decidir deixar el país, per donar-li un futur millor i, sobretot, més seguretat. “Allà ni tan sols podíem anar al parc amb ell; la inseguretat era enorme. A més, s’havia quedat sense col·legi, perquè l’havien tancat”.

L’altra raó de pes per venir a Espanya va ser que la Rosaidee havia tornat a quedar embarassada, tot i que poc després d’arribar va tenir un avortament espontani. Malgrat tot, la família afronta el futur amb molt d’optimisme.

La Sara és la treballadora de l’Associació Columbares que ha estat al costat de la Rosaidee, l’Iván i el Diego des que van entrar al pis. Aquesta associació té tres cases d’acollida més repartides en diversos punts de la regió de Múrcia, però la de Beniaján és especial, perquè és l’única en tot el territori que permet allotjar-hi famílies senceres (les altres cases estan destinades a dones).

No fa ni un any que funciona i el nombre de peticions els desborda, tant de persones refugiades i migrants com d’espanyols en risc d’exclusió social. “La nostra missió, mentre ells són aquí, és servir de pont perquè aquestes famílies aconsegueixin l’autonomia i la inserció laboral que venen buscant. Ara mateix, l’Iván, la Rosaidee i el Diego estan pendents d’aconseguir l’estatus de refugiats i quan acabin l’estada en aquesta casa passaran a una d’Accem (una altra organització sense ànim de lucre, especialitzada en refugi i migracions), després que se’ls concedeixi l’asil polític”.

A més d’una casa moblada, menjar, productes de neteja, articles d’higiene i subministraments bàsics, des de l’Associació Columbares els ajuden a aconseguir cobertura sanitària, els proporcionen atenció psicosocial, acompanyament jurídic i opcions de formació, entre moltes altres coses. Cada intervenció s’enfoca d’una manera diferent, en funció de les circumstàncies de cada família. “Nosaltres els ajudem en tot el que necessiten, però la idea és que siguin tan autònoms com puguin”, conclou la Sara.

 

Text: María Arranz
Fotografia: Miriam Herrera