Miguel Ángel Díaz va néixer al Polígono Sur. Els taxis s’estimen més no parar en aquesta barriada de Sevilla on els infants no surten a jugar al carrer i una mala mirada pot desencadenar una baralla. Quan era petit, el Miguel Ángel passava la major part del temps al pis que avui comparteix amb els pares, el germà, dos gossos i un gat al qual ha batejat com a Azul en honor a Rubén Darío. Allà passava hores llegint llibres que li permetien evadir-se dels moments més difícils i que, alhora, van despertar la vocació que l’ha portat a convertir-se en un jove estudiant de literatura. Ara el Miguel Ángel no s’imagina sense estudiar Filologia Hispànica, i agraeix que Radio ECCA, amb el suport de CaixaProinfància, l’ajudés a aconseguir-ho.

Aquesta associació, que va néixer a les illes Canàries amb l’objectiu d’oferir formació a les persones en risc d’exclusió social, va obrir fa 15 anys un modest local al Polígono Sur amb l’ajuda del programa CaixaProinfància que, d’aquesta manera, persona a persona, col·laborant amb entitats socials, contribueix a millorar les oportunitats de futur, de desenvolupament social i educatiu de les famílies en situació de pobresa.

 

Retrato de Miguel Ángel Díaz, estudiante de literatura

 

Aleshores Miguel Ángel tenia vuit anys i, juntament amb el seu cosí, va ser un dels primers nens que va treure el cap per la porta. Allà va conèixer la Rosario, el José i altres educadors –que es van convertir en referents i als quals tracta com si fossin de la família– i se li va obrir tot un món. Més enllà de l’oportunitat de rebre classes de repàs o orientació psicològica, va participar en tota mena d’activitats, com tallers de manualitats o jocs compartits, i també va entrar en contacte amb altres infants amb els quals compartir aficions. De fet, va ser aquí on va fer els primers tallers d’escriptura.

Quan rememora aquells anys, el Miguel Ángel recorda que, tot i que estava previst que els infants hi estiguessin només un parell d’hores al dia, ell i el seu cosí hi passaven tardes senceres; i als 12 anys va escriure una carta a la direcció sol·licitant que ampliessin l’edat d’admissió fins als 16.

Però, els records més emotius són els relacionats amb els campaments d’estiu, quan nens i monitors passaven un parell de setmanes al camp. Allà tenia la sensació que la vida començava de nou i que tot era possible, fins i tot escriure la seva pròpia història. I això és el que està fent avui el Miguel Ángel. Sempre que pot col·labora a Radio ECCA, on ha estat monitor durant molts anys, i ha començat el quart curs de la carrera. A més, ha trobat temps per dirigir un taller d’escriptura, on treballa els seus poemes i relats. Si mira cap al futur, s’imagina igual que ara: lluitant per continuar escrivint la seva història, i ajudant a escriure-la als qui encara no en tenen cap. Ell sap millor que ningú que l’ajuda és una cadena.

 

*Coneix totes les històries de la campanya Persona a Persona aquí.