Hi ha moltes maneres d’ajudar. Només és qüestió de triar la que t’escaigui. I això ho saben prou bé els Voluntaris de ”la Caixa”, amb les més de 2.000 activitats que fan anualment. L’escenari d’avui és una horta plena de persones que es mimetitzen entre arbres, caixes negres que de mica en mica es van omplint de mandarines i converses que parlen de fer una bona obra.

Hem anat a conèixer la tasca que fan els voluntaris de la delegació de les Terres de l’Ebre a l’horta d’un pagès de la localitat tarragonina d’Aldover. La seva missió: tal com fan els espigoladors, que recullen les espigues que queden al terra després de segar, ells “espiguen” els camps per recuperar aliments que altrament es llençarien. Hi ha moltes maneres d’ajudar, cert. Però, si a més d’ajudar al planeta en general, ajudes les persones que més ho necessiten, és ajudar doblement?

“Venir avui com a voluntaris és el menys que podem fer”, diu el voluntari Herme Jaques, mentre s’enfunda els guants que li permetran arrencar qualsevol rastre de color taronja que hi hagi als mandariners. “Tot el que recol·lectem avui ho portarem als bancs d’aliments de Tarragona i de les Terres de l’Ebre i al Centre de Distribució Solidària d’Aliments de Barcelona”, afegeix Marc Farrés, un dels membres de l’entitat que combat el malbaratament d’aliments Espigoladors, que aquest matí treballen braç a braç amb els Voluntaris de
”la Caixa”.

 

 

Les mandarines que avui recullen són dolces i boníssimes, però no es poden comercialitzar per les tasques fosques causades per una inoportuna tempesta de pedra. En aquest cas, l’excusa que justifica el malbaratament alimentari és l’estètica; en d’altres, els aliments simplement es descarten perquè hi ha un excés o perquè les vendes es redueixen. Tot i que soni surrealista, la xifra d’aliments a escala mundial que cada any acaben a les escombraries és escandalosa: 1.300 tones, segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO).

Els voluntaris amb els quals parlem fa anys que es dediquen en cos i ànima a fer tasques altruistes. I les raons per les quals cadascú ha triat avui aquesta particular manera d’ajudar són diverses. L’Herme diu que va triar aquesta activitat “per tornar-li a la vida tot el que m’ha donat”. Sacra Barrué, una altra voluntària, per ocupar el cap quan només podia pensar en el càncer que la seva filla tractava de superar. Hi ha qui ho fa només perquè li ve de gust passar una estona a l’aire lliure. Dani Vila, veí del poble, s’hi va apuntar per un gest tan simple com pur: ajudar els qui ho necessiten. “És mentida! Això és una penitència per a tu!”, bromeja l’Herme.

El que és evident és que avui tots contribueixen a fer que aquestes mandarines puguin arribar a persones que, en aquests moments, no poden omplir el seu rebost. “És molt greu. Hi ha molta gent que no arriba a mitjan mes, i em refereixo a veïns d’Aldover que conec des de sempre”, explica el Dani. “És fort que, si ningú no fes res, aquesta fruita es faria malbé”, afegeix l’Herme, que posa sobre la taula un indici del que implica desaprofitar els aliments.

Mentre camina pels senders naturals que dibuixen els arbres, una altra de les voluntàries, Fina Clua, ens diu que hauríem de ser més conscients del valor que té el menjar: “Pensem que és normal tenir-ho tot, però res més lluny de la realitat. Hi ha qui diu que has de mirar aquell que està millor que tu per aspirar a més, però jo m’estimo més fixar-me en qui està pitjor per valorar el que tinc. Visc en una casa on tinc escalfor, menjar i llit, què més puc demanar?”. L’única cosa que espera ara la Fina és que la recol·lecció d’avui pugui aportar algun somriure a moltes llars. I quan ha sabut que, entre tots, han evitat que 2.100 kg de mandarines es converteixin en deixalles, ha sentit dins seu que fer-se voluntària és una de les millors decisions vitals que ha pres.

 

Text: Alba Losada