Per al creador i activista Isaías Griñolo (Huelva, 1963) la paraula allau conté “tots els prejudicis i connotacions negatives” que la societat i els mitjans de comunicació poden aplicar al fenomen de les migracions. Convençut que “no hi ha cap persona il·legal”, sinó situacions administratives que permeten o no que estiguin regulades, aquest artista plàstic veterà es troba immers en la preparació d’Avalancha, un projecte d’Art for Change ”la Caixa” —format per performances, recitals poètics i una pel·lícula documental— que es fa una pregunta fonamental: “Què és Europa avui?”.

Amb la càmera a les espatlles però, com diria Machado, lleuger d’equipatge i prejudicis, Isaías Griñolo porta mesos recorrent el Mediterrani —de Ceuta a Sicília, de Melilla a Líbia, del Marroc a Tunis— fent la mateixa pregunta a persones de tota condició: Què és Europa avui?. “Sorprendrà comprovar que gairebé tothom respon coses molt semblants. Potser ho resumeixi molt bé una frase que em va dir un poeta a Tunis, a qui vaig entrevistar en una platja fronterera amb Líbia on es dedica a rescatar cadàvers de la riba per donar-los sepultura”. La resposta va ser tan contundent com lírica: “Europa és la llum a desgrat seu”.

 

 

Amb aquest leitmotiv, l’artista de Huelva, l’obra del qual està caracteritzada per un enorme compromís social i una gran vocació de denúncia, construeix Avalancha, un projecte multidisciplinari acollit en el programa Art for Change ”la Caixa” amb el qual està recorrent tots els racons del Mediterrani en busca d’una resposta que potser no existeixi. “El Mediterrani és avui en dia un camp de batalla on moren moltíssimes persones”, reflexiona Isaías. És per això que part essencial de la seva feina de camp està prestant atenció i donant veu a persones, herois anònims majoritàriament, dedicats a la dignificació dels migrants, tant dels que aconsegueixen sobreviure, com dels que moren en el camí. Amb tot aquest material, prepara una pel·lícula documental de sis capítols que exposarà amb materials trobats en els seus viatges i que acompanyarà de performances poètiques en el projecte que ha titulat Avalancha: “Volia fer servir la paraula maleïda per poder-la desmuntar després”, explica.

Durant el metratge d’Avalancha coneixerem històries com les de Domenico Guarano, monjo dominic pertanyent al Forum Antirazzista d’Itàlia, entrevistat al cementiri de Palerm (Sicília), on va aconseguir enterrar 58 ignots (persones sense nom mortes a alta mar, a les quals a poc a poc ha pogut anar identificant). També la de Domenico Lucano, alcalde de la localitat italiana de Riace, al qual el ministre d’interior d’Itàlia, Matteo Salvini, ha declarat enemic públic. Lucano va ser considerat per la revista Fortune com una de les 50 persones més influents del món per al projecte d’acollida de migrants que havia desenvolupat al seu poble. Salvini ha aconseguit que la justícia el “desterri” de la seva localitat i l’inhabiliti com a alcalde.

O, més a prop en el mapa, Avalancha també té el testimoni de Rosario Rodríguez Lara, entrevistada al cementiri de Barbate davant la tomba del Samuel (el nen de 5 anys que va aparèixer ofegat a la platja d’aquesta localitat gaditana, un cas molt semblant al del nen Aylan, trobat en aigües turques, que va commocionar la comunitat internacional). La Rosario, amb una pensió de 586 euros, li va comprar el nínxol on ara reposa i que cada dia va a vetllar.

“Aquest projecte és un treball nòmada”, explica Isaías, “que s’articula des del moviment” i, d’acord amb això, incorpora els contactes establerts en les marxes al Tarajal, a les quals cada any se suma per commemorar la tragèdia migratòria de 15 persones d’origen subsaharià que van morir al costat de l’espigó marítim fronterer del Tarajal el 2014. Tot això té com a objectiu “pensar un projecte audiovisual híbrid on se citen l’assaig fílmic, les pràctiques performatives, les entrevistes, les lectures poètiques i l’aplegament de materials per, d’una forma interdisciplinària, mostrar altres maneres de construir una Europa més humana”, assegura l’artista.

Així mateix, amb la pel·lícula, la performance que acompanyarà l’estrena —La agonía de Europa (el yo en la sombra)— desenvoluparà dues línies de treball: d’una banda, la col·laboració amb el poeta Antonio Orihuela i el cantant de flamenc Javi Triana; de l’altra, la col·laboració amb un grup de 10 dones de l’associació Caravana Abriendo Fronteras. Els relats ens portaran a paisatges i paisanatges des d’on mirar-nos: Ceuta i Melilla.

 

Text: Amalia Bulnes
Il·lustració: Alba Blázquez