Sota un sol inusual per a un estiu que no acaba de voler arribar, Baby One More Time de Britney Spears ressona per tot el passeig Marítim de Barcelona. La brisa del mar es confon amb l’olor de les hamburgueses que despatxen els food-trucks, i desenes de persones ballen El tembleque de King África agitant a l’aire les polseres de tela. No, no és l’últim festival de moda, sinó la festa que, el dissabte 26 de maig passat, els Voluntaris de ”la Caixa” a Barcelona van muntar pel Dia del Voluntari, una jornada que també va tenir lloc en 46 ciutats espanyoles més, juntament amb més de 5.600 nois i noies en situació de vulnerabilitat.

Per celebrar les 1.376 iniciatives solidàries dutes a terme des que va començar l’any, els voluntaris de cada delegació han organitzat desenes d’activitats de tota mena: des de matins de piragüisme a Salamanca fins a tardes de jocs tradicionals a Burgos. Però que el nom no confongui a ningú: en el Dia del Voluntari, els protagonistes de debò continuen sent els altres. “Els voluntaris som, sobretot, un mirall”, explica el president de l’associació, Lluís Romeu. “Ens posem a la pell de l’altra persona, per saber què li agrada i què necessita. Per més que els voluntaris ens aboquem molt en el dia d’avui, el que volem és que sigui un dia especial sobretot per als menuts”.

 

 

Perquè, en aquest dia, només hi ha una regla: que els nens i nenes de les entitats socials que hi participen s’ho passin bomba. I només cal parar orella per adonar-se que han complert: tot i ser davant del port, no se sent ni una sola sirena de vaixell per sobre dels crits emocionats dels nanos. Riuades de marrecs d’una banda a l’altra per aconseguir la polsera de tela que donen als tallers organitzats amb el lema “De gran vull ser”: un concurs de dibuix, una cursa d’obstacles, un taller d’hort urbà, un per construir-se un instrument de percussió i fins i tot un futbolí humà.

Mentrestant, sobre l’escenari un grup de ballarins fa una masterclass de zumba a ritme del “sacude y levántate, que todo lo malo se cura bailando” de la cantant Ivi Queen. Miris on miris, veus grups de canalla sacsejant els punyets en una demostració ben particular del ball que ha conquerit internet: el frenètic Swish Swish. Més tard, sobre el mateix escenari, els músics Marina i Fran dediquen una versió de Piece of My Heart de Janis Joplin “a totes les nenes, mares i dones fortes que sabem que avui són aquí”. I, efectivament, allà tenim quatre nenes a la primera fila vivint-ho al màxim, com si fossin al bell mig del Primavera Sound.

“Tots som el resultat de la genètica, de la família, de l’escola, del món…, però si volem canviar, fer-ho depèn només de nosaltres”, afirma la Nuria, voluntària des de fa anys i, avui, responsable del taller d’hort. Per això, en ensenyar-los a plantar un tomàquet, un pebrot o un enciam, els nens també s’enduen “la satisfacció que una cosa feta per ells mateixos tingui resultats”. I aquesta satisfacció dels infants, el seu somriure, és per a l’Aurora, també voluntària, la raó de ser del dia d’avui: “No sé si aconseguirem un món millor, però com a mínim ho intentarem”.

 

Fotografia: Clara de Ramon