La inclusió de les persones amb algun tipus de discapacitat és un dels grans reptes del segle XXI. No només es tracta de donar oportunitats laborals a aquest col·lectiu, sinó també de fer entendre a les empreses tot el potencial que es perden si no contacten amb treballadors perfectament capacitats i que mostren una motivació especial en la feina diària. És el cas del Ricardo, un pintor que va perdre l’oïda per una negligència mèdica i que va veure com de sobte el mercat laboral li tancava les portes. Gràcies a la tasca que fa l’entitat per les persones amb discapacitat auditiva ACAPPS, que té el suport del programa Incorpora de ”la Caixa”, ara el Ricardo torna a tenir feina i ha recuperat l’estabilitat vital.

“El 21 d’octubre del 2016, en despertar-me em vaig adonar que ja no hi sentia”. Així comença la història del Ricardo Fernández, 51 anys, pintor en el sector de la construcció fins que la seva vida va fer un gir radical i inesperat. “Vaig anar a urgències, i em van fer un pronòstic equivocat. En un principi se suposava que tenia una otitis serosa, una malaltia comuna i gens greu, però al cap de 12 dies em vaig adonar que havia de ser una altra cosa, perquè l’otitis sol ser dolorosa i jo no sentia res. Així que vaig anar a un altre hospital, on em van diagnosticar una hipoacúsia severa brusca”.

D’un dia per l’altre, el nervi acústic del Ricardo havia deixat de funcionar per raons que encara no han aclarit. El que sí que està clar és que amb un diagnòstic encertat a la primera visita a urgències, el Ricardo probablement no hauria perdut l’audició. “Amb una simple audiometria s’haurien adonat que no era una otitis i, amb un tractament a base de cortisona, hauria tingut un 90 % de possibilitats de curar-me completament. Però què hi farem…”

 

 

Aleshores va començar un autèntic calvari per al Ricardo. Al cop que lògicament suposa una discapacitat s’hi van sumar els problemes d’aïllament i que va perdre la feina. “Pràcticament d’un dia per l’altre, vaig entrar en un món nou: em van fer fora de la feina fins i tot abans de saber que ja no tornaria a sentir-hi mai més i vaig començar a aïllar-me. No podia sortir sol de casa i vaig tenir molts problemes per relacionar-me amb els altres, fins i tot amb la meva pròpia família”.

Recuperar-se no va ser fàcil i el Ricardo va trigar més d’un any a acostumar-se a l’audiòfon. “Al principi sentia molt de soroll. Després, la distorsió va disminuir i vaig començar a sentir paraules soltes. I un dia, en un tren, em vaig adonar que era capaç de sentir les converses dels altres passatgers. Quina alegria!”. Un cop acostumat, el Ricardo es va veure capacitat per tornar a treballar i, a l’abril del 2018, va començar a buscar feina a través d’ACAPPS. Tanmateix, tot i que estava perfectament capacitat per fer les feines a què es postulava, es va trobar amb moltes mostres d’incomprensió. “Recordo una entrevista en què ja estàvem parlant d’horaris i condicions, però quan em vaig aixecar a recollir la jaqueta, el responsable va veure que portava un audiòfon. I aleshores es va fer enrere”.

“Nosaltres mai no enviem cap candidat si no compleix estrictament els requisits de l’empresa”, ens explica Laia Soler-Cabot, tècnica d’atenció a empreses d’Incorpora. “Moltes companyies ens diuen que no contracten gent amb discapacitats simplement perquè les candidatures no els arriben o perquè no saben què podran fer realment aquests empleats un cop els tinguin en plantilla. Així que, per una part, la nostra feina consisteix a seleccionar els candidats que puguin complir perfectament el que se’ls demana i, per l’altra, sensibilitzar els responsables de recursos humans i els que seran els companys de feina de la persona contractada”.

Abans de començar a buscar feina, la prioritat d’Incorpora va ser que el Ricardo es recuperés psicològicament. “Fins que no et sents segur de tu mateix i aconsegueixes relacionar-te amb naturalitat amb els altres, crec que és inútil buscar feina, perquè cada rebuig t’enfonsa una mica més i pots acabar creient que no tornaràs a trobar feina. Jo ja portava 38 entrevistes per a funcions que podia fer perfectament, però no hi havia manera. Fins que Incorpora em va posar en contacte amb Garden Bordas”.

Amb més de cinc hectàrees de jardí, Garden Bordas és el planter més gran de Catalunya i, a part de vendre plantes, flors i mobiliari per a jardí, organitza activitats relacionades amb la jardineria per a adults i escolars. Però el que més la distingeix és que és “una empresa familiar en què allò humà té un paper molt destacat”. Ens ho explica la Rosalía Cases, autèntic motor de Garden Bordas i qui es va encarregar de contractar el Ricardo: “A la primera entrevista ja vaig veure que la discapacitat auditiva que tenia no suposava cap problema i que, a més, era una persona honrada i molt treballadora. Per desgràcia, la majoria d’empresaris només contracten persones amb discapacitats si han d’obtenir subvencions, sense adonar-se del valor que poden aportar a l’empresa”.

Laia Soler-Cabot corrobora aquesta opinió: “Per l’experiència que tinc, puc dir que les persones amb discapacitats estan molt més compromeses amb la feina i mostren molt més entusiasme, dues qualitats molt buscades en les empreses. Han hagut de superar tants obstacles que la motivació és màxima i valoren més les coses. A més, la diversitat és el que enriqueix una societat”.

Els únics límits que té el Ricardo respecte de la feina són que ha de descansar tres dies per setmana i que li costa suportar entorns sorollosos; res que, amb una mica de bona voluntat, no es pugui resoldre en pràcticament qualsevol empresa. “Una de les coses que més agraeixo a Incorpora és que m’hagi retornat la confiança en mi mateix”.

Ara el Ricardo encara el futur amb serenitat i optimisme i, difonent la seva història, vol motivar els que estan passant per una situació similar: “A les persones amb discapacitats els diria que no tirin la tovallola. Mai”.

 

Text: Raúl M. Torres
Fotografia: Rita Puig-Serra