S’han acabat els deures, s’ha acabat matinar. Si cal aixecar-se d’hora, que sigui, com a molt, per jugar. L’estiu ha arribat, per fi!, i si ja no vas a escola no hauries de fer res més que mirar de passar-ho en gran. A l’entitat YMCA de Getafe (Madrid) tenen molt clar que els infants s’han de mantenir actius durant l’estiu i per això, amb el suport de CaixaProinfància, estan fent des de fa gairebé una dècada colònies urbanes. Durant tot el mes de juliol, l’escola Sagrado Corazón es converteix en el camp de jocs dels infants i adolescents, de 3 a 18 anys, amb els quals treballen durant el curs escolar.        

Enguany, la temàtica de les colònies gira al voltant de la televisió, per la qual cosa cada grup participa creant la seva versió particular dels programes en antena. Els nois i noies de 16 a 18 anys aprenen hàbits de salut i consum responsable elaborant còctels per a Coctelchef i practicant un crossfit passat per aigua, mentre que els que els segueixen en edat han d’impressionar el jurat d’YMCA Talent fent gala de les seves millors habilitats: n’hi ha que ballen, n’hi ha que preparen un número de màgia o qui, com el Hakim i el Moha, aprofiten la seva passió pel futbol per proposar-se marcar 10 gols en 5 minuts. D’altres també repassen coneixements de mates i anglès jugant a Boom, el popular concurs de preguntes i respostes.

 

 

Per a Davide Bombassei, director d’Intervenció Social a l’entitat, les colònies urbanes ocupen un lloc molt important en la conciliació familiar. “Si estem parlant de famílies amb pocs recursos, que els pares sàpiguen que tenen un lloc on els fills estan atesos mentre ells estan treballant o buscant feina és fonamental. Però també és una manera de seguir educant els fills en valors com el treball en equip o l’expressió d’emocions, d’una manera molt més transversal, gràcies al joc”, afegeix.

I el joc és avui el rei. Armats de gorres de superherois o personatges de Disney, els més petits recorren l’escola en busca d’un tresor amagat. A l’altre pati, un grup de 6 a 8 anys es refresca jugant a un Enfonsar la Flota humà. Si l’equip enemic diu la casella en què estàs ubicat, reps una palangana d’aigua. Tot i que, vista la calor que fa, avui gairebé ve més de gust perdre que no pas guanyar. L’essencial, sobretot, és que tothom estigui a gust, així que, per a qui no li ve de gust jugar, també hi ha un forat: Zahira s’ha posat una mica tristoia, però els monitors li ofereixen l’honor d’ajudar-los a organitzar l’activitat. I la nena torna a somriure de seguida.

Segurament, gran part de l’èxit d’aquestes colònies urbanes es deu precisament a la tendresa, l’energia i la dedicació que els ofereixen els monitors. Yaser i Agus, per exemple, van començar a YMCA de petits, participant en aquestes mateixes colònies urbanes. Ara, als 19 anys, són monitors i tot un exemple de maduresa i capacitat de lideratge. “Quan vaig entrar, m’encantaven els campaments”, explica l’Agus. “Ja de més gran, vaig començar a anar a les formacions per als qui estan pensant a ser monitors, on tractàvem temes com la diversitat o el gènere, els valors i d’altres que no es toquen a l’escola, però que són molt necessaris. Això em va fer créixer a poc a poc com a persona i em va ajudar a trobar-me. Ara m’agradaria tornar d’alguna manera tot el que han fet per mi. M’agradaria ensenyar als nens el respecte per l’altre, i per descomptat, que es diverteixin alhora”.

Yaser, d’altra banda, ha passat de ser “un nen molt revoltós” a representar YMCA a Alemanya, Estats Units i fins i tot l’ONU. “Jo abans no podia parlar davant de 150 persones com ara, no sabia anglès, no havia sortit d’Espanya mai”, explica. “Però aquí em van donar la mà que necessites per sortir de la zona de confort i poder desenvolupar habilitats que ni tan sols sabies que tenies”. Com si es tractés de transmetre un llegat de generació en generació, ara és el seu torn d’acompanyar i donar un cop de mà als qui venen darrere seu.

 

Text: Patri di Filippo
Fotografia: Víctor Bensusi