D’on venen els aliments que reparteixen Càritas, la Creu Roja i altres organitzacions socials? Dels Bancs dels Aliments, els grans supermercats de les entitats. La campanya anual Gran Recapte, impulsada pels Bancs dels Aliments de Catalunya i celebrada el cap de setmana passat, ja ha recaptat prop de 4.700.000 euros que serviran per proveir d’aliments bàsics 265.000 persones de tot Catalunya. La Fundació ”la Caixa” hi ha participat amb 300.000 euros en aquesta edició i els canals de donació per a tota la ciutadania continuen oberts fins al dimecres 16 de desembre. La llavor dels Bancs dels Aliments és lluitar contra el malbaratament alimentari i, com diu Roser Brutau, presidenta de la Federació Catalana dels Bancs dels Aliments, “és un banc de sostenibilitat i solidaritat”. 

La plataforma logística que són els Bancs dels Aliments treballa sense descans perquè a ningú no li falti un plat de menjar, sobretot durant la pandèmia, amb una demanda que ha augmentat un 40 % des que es va decretar per primera vegada l’estat d’alarma el mes de març passat. “Actualment atenem 265.000 persones entre els quatre bancs de tot Catalunya”, diu Brutau.

Els bancs funcionen, sobretot, amb els excedents de la indústria agroalimentària: tot allò que està en perfecte estat, però que, com que no es consumeix, es destrueix. Amb l’augment de la demanda d’enguany, les 4.000 tones que s’acostumen a recollir en el Gran Recapte s’han convertit en 6.000. “Gràcies a les donacions de la ciutadania, que ha tingut una actitud esplèndida, les empreses alimentàries i institucions i fundacions com la Fundació ”la Caixa”, estem comprant tots els aliments necessaris”, explica Brutau. D’aquesta manera, acaben aquest 2020 tan complicat satisfets i asseguren que qui ha pogut donar ha donat de forma substancial.

 

bodegón de alimentos

 

El Gran Recapte va començar fa 12 anys i és la primera vegada que la donació d’aliments s’ha substituït per aportacions econòmiques. “Pel protocol sanitari de la COVID-19, està prohibit recollir i manipular menjar, de manera que tampoc no hem pogut fer l’important acte social i de profunda empatia que representa per als voluntaris el moment de la classificació dels aliments”. Perquè, cada any, durant tres setmanes, alguns dels 70.000 voluntaris es dediquen a categoritzar els productes rebuts al magatzems dels Bancs dels Aliments, que després es transporten a les més de 600 entitats que, al seu torn, els distribueixen entre les famílies catalanes que ho necessiten.

Aquest 2020 la ciutadania hi ha pogut col·laborar a través de la pàgina web del Gran Recapte, utilitzant l’aplicació instantània Bizum o al supermercat habitual, fent un donatiu que es transformarà en aliments. “A més, enguany també s’hi ha pogut col·laborar en 20 mercats municipals amb la compra d’un tiquet a les parades adherides. Amb aquests tiquets, les entitats properes a aquell mercat podran anar-hi a comprar peix, carn, ous o xarcuteria”, explica Roser Brutau. A més, una altra novetat és la participació dels petits comerços que han facilitat les donacions a les poblacions que no tenen grans superfícies. “Les empreses de la indústria agroalimentària també s’estan comportant molt bé perquè estan fent donacions de tràilers sencers del producte que fabriquen”.

A tota aquesta generositat, s’hi suma l’aprovació de la Llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, que va aprovar a començaments d’any el Parlament de Catalunya i que afavorirà les donacions per als Bancs dels Aliments. La normativa exigeix que les empreses apliquin una jerarquia de prioritats: en primer lloc, els excedents es destinen a l’alimentació humana. Si no és possible, a alimentació animal, i si tampoc no és possible, es destinen a compostatge o altres usos tècnics. 

De fet, un dels motius fundacionals dels Bancs dels Aliments va ser la sostenibilitat i l’ecologia, per evitar la destrucció dels aliments i els efectes perniciosos que aquesta activitat té per al medi ambient. També inverteixen en la xarxa de fred: equipen amb cambres, neveres i armaris congeladors les diferents entitats socials perquè puguin ser receptores d’aliments frescos i congelats. Els Bancs dels Aliments són els responsables finals de tot el viatge que fa el producte, des que surt de la cambra del magatzem, passant per l’entitat, fins que arriba al consumidor final. 

Què podem fer per continuar ajudant més enllà del Gran Recapte? La Roser ens insta a no malbaratar aliments a casa i a comprar amb seny. “Si reduïm una mica la compra compulsiva i només consumim el que necessitem, la terra respirarà una mica més i no se sobreexplotarà amb cultius forçats per produir més”. També ens anima a mirar amb més respecte el menjar i tot el procés que comporta. Perquè, com deia l’estoic Epictet, “el que importa no és què es menja, sinó com es menja”. 

 

Text: Laura Calçada