Don Tapscott i Anthony D. Williams van ser els primers a parlar de Wikinomics. Amb aquest concepte van aventurar el poder de les noves relacions i la col·laboració anònima a internet. I d’això en fa 10 anys, així que imagina tot el que podem fer avui. D’aquest ideal, barreja de solidaritat i acció social digital, neix #PoweredByTweets. Una iniciativa promoguda per Twitter i l’Obra Social ”la Caixa”, de la qual avui expliquem les propostes finalistes d’aquesta edició.

Orson Welles avui seria feliç: hi ha tuitaires que tenen més veu que els canals de televisió. Avui tenim les eines necessàries per plantejar iniciatives socials que ens acostin al món en què ens agradaria viure. Per això, #PoweredByTweets ha convidat els joves creatius del país a aprofitar el poder d’aquesta plataforma per solucionar diferents problemes socials.

 Jofre Banquells, per exemple, proposa crear #TweetYourCv, per facilitar que els pares de nens i nenes en situació de pobresa trobin feina. També ha presentat un traductor instantani que ha batejat com a #TraducTweet. Amb aquesta segona idea li agradaria que Twitter es convertís en un espai de convivència sense barreres culturals. Però no és l’únic que vol acabar amb la xenofòbia a les xarxes. Santiago Silverio ens vol conscienciar sobre el perill de les etiquetes racials i ha proposat un Dia sense Etiquetes, en què el Twitter eliminarà els hashtags i enviarà un missatge clar: “menys etiquetes, més igualtat”.

 

El sociòleg Manuel Castells diu que la bretxa digital a Espanya no és un problema de diners, sinó d’anys. I Alejandra Ceño no vol que els seus avis es quedin enrere per no fer servir internet, així que ha creat #PenTuit, un bolígraf que genera tuits automàticament quan escriu. Amb aquesta mateixa inquietud, Nadia Dubikin ens proposa crear un compte de Twitter amb el nom d’Abuelos al Rescate i que recollirà tota la seva saviesa.

Tornant a Castells, el sociòleg diu també que internet, per si sol, no millora les capacitats de les persones. En canvi Ana Sarda és de les que creu que la xarxa pot crear eines a favor de les minories. Per això ens porta Invisible Hashtag, un hashtag que donarà veu a aquests col·lectius, per facilitar-los l’entrada al món laboral.

Antonio Pascual, per la seva banda, vol que els tuitaires vegin que les xarxes socials són un poder i una responsabilitat a parts iguals. Per això ha creat #EnPositivo, una funció amb la qual Twitter localitza missatges d’odi i dona als qui els emeten alternatives d’escriptura. D’altra banda, a María Prieto li preocupa més el cyberbullying i ens porta #SegundaOportunidad. Amb aquest projecte, el hater rep una notificació perquè faci marxa enrere i demani perdó per aquests comentaris escrits a la babalà.

Sonia Feliciano ens mostra que Twitter també pot detectar casos de pressió i llança @REALTwitterSupport, un compte que redirecciona les persones que ho necessiten cap a un contacte real que els pugui proporcionar ajuda psicològica.

I, finalment, Cristina Lainez ens acosta a la realitat dels acompanyants de persones malaltes. Per alleujar aquestes hores mortes a l’hospital, amb l’única companyia del telèfon mòbil i les seves cabòries, proposa el hashtag #acompañantes en el qual podran trobar informació útil relacionada amb la seva situació.

No tothom està d’acord amb Wikinomics. Si Zygmunt Bauman ens llegís, diria que som activistes de sofà. I segurament Umberto Eco també ens faria una bona repassada per “donar el dret a parlar a legions d’idiotes”. Potser tenen raó, però també pot ser que valgui la pena donar una oportunitat a la intel·ligència col·lectiva si això ens deixa iniciatives tan interessants com el codi obert, les plataformes d’actuació ciutadana, projectes de crowdfunding i, en general, una nova forma de donar veu, conscienciar i engegar accions socials des de la xarxa.