Després de ser alliberades del maltractament en l’àmbit familiar, les dones víctimes de la violència de gènere han de fer front a un altre problema, subterrani, menys visible, però igualment significatiu: la dificultat per accedir al mercat laboral. El programa Enredaderas por el Empleo que desenvolupa Prodiversa a Màlaga, entitat beneficiària de la convocatòria Més Feina de ”la Caixa” cofinançada pel Fons Social Europeu i l’Obra Social ”la Caixa”, pretén bastir ponts que condueixin aquestes dones directament a un lloc de treball que serveixi per dignificar les seves vides. Aquesta és la història de l’Elena, la Charo i la Valeria.

L’Elena va néixer a Rússia fa gairebé 60 anys i la dicció que té s’enreda entre síl·labes canviades que podrien ser una metàfora perfecta de la seva vida. Tot semblava haver-li sortit del revés:  un marit que la va maltractar sistemàticament durant més de dues dècades, tres fills que no reben cap més pensió compensatòria que el que ella guanya a força d’acceptar contractes porqueria i sobreesforços físics que li han afectat la salut i, el que és més sorprenent, una formació acadèmica que desitjaria qualsevol jove espanyol d’avui, però que mai no li han convalidat a Espanya.

Tanmateix, l’Elena és de les que no es rendeixen. Va arribar a l’associació Prodiversa de Màlaga —on viu des de fa 20 anys— amb el seu aspecte menut i una voluntat de ferro, disposada a trobar una nova oportunitat, malgrat la seva edat i els desencants que havia tingut: “Els meus fills encara tenen edat per estudiar i a mi m’agradaria que ho continuessin fent, els he de donar exemple”. Així doncs, va aprofitar que no tenia feina per matricular-se a la Universitat de Màlaga i aconseguir el grau superior en Administració d’Empreses.

 

 

Ara, com que té la salut delicada, estudia anglès a l’Institut Oficial d’Idiomes gràcies a un programa gratuït d’ajuts, conscient que no pot tornar a fer feines físiques: “He treballat de cambrera, he netejat oficines, cases, bars… Però ja no ho puc fer”, es lamenta. Per a ella “tot és més difícil”, reconeix Fátima Gálvez, una de les responsables del programa Enredaderas por el Empleo. “Tenir un perfil tan alt de vegades és un hàndicap. Fixa’t, nosaltres la contractaríem sense pensar-ho, són dones lluitadores, totterrenys, però encara costa. És curiós i paradoxal, però aquestes dones, després de tot el que han passat, de la seva lluita contínua i diària durant anys, han de bregar també amb un estigma social”.

El programa Enredaderas por el Empleo ofereix atenció personalitzada a cadascuna de les usuàries i, a més, treballa la relació amb empreses i empresaris de l’entorn que aplanin el camí a aquestes dones perquè puguin fer el salt cap a una inserció laboral plena. “Les empreses són fonamentals a l’hora de crear oportunitats per a les persones; per això, proposem teixir una xarxa col·laborativa d’empreses solidàries i compromeses que, a més, es poden beneficiar d’incentius fiscals i administratius”, comenta la Fátima.

Efectivament, la feina de baixa qualitat, desenvolupada en unes condicions de treball que afecten directament la dignitat d’aquestes dones, és el que ha deixat enrere la Consuelo, una malaguenya de 45 anys amb quatre fills i un net al seu càrrec. “He treballat per hores durant molts anys, netejo cases quan m’ho demanen, cuido gent gran, atenc en un forn…, faig el que calgui per omplir la nevera. Però això ja no ho vull més, no ho vull”. La Chelo, com la coneixen a l’associació, és rotunda. A més de mantenir les necessitats bàsiques de la família, necessita “sentir que puc aspirar a una cosa millor”, i per a ella això es materialitza en una feina estable.

Un programa de seguiment personalitzat, orientació a l’hora de tramitar ajuts públics, atenció psicològica i altres petits detalls fan que l’autoestima d’aquestes dones vagi recuperant posicions. “Durant nou anys vaig treballar sense contracte en una casa, de nou del matí a quatre de la tarda, per 450 euros al mes”, es lamenta la Chelo. Ella, tot i que ha treballat “tota la vida, des dels 12 anys”, no pot acreditar oficialment cap tipus d’experiència en el mercat laboral.

La Valeria, paraguaiana de 63 anys, és un dels casos d’èxit d’aquest programa. “Jo estic molt bé, molt bé”, remarca mig avergonyida davant del testimoni de les seves companyes. Després de treballar sense contracte durant anys, va perdre les poques coses que tenia quan va haver de viatjar al seu país per atendre un problema familiar. A la tornada es va acostar, “gairebé de casualitat, només a demanar informació”, a les oficines de Prodiversa i des de fa uns mesos treballa de cuidadora al Convent de les Carmelites Descalces de Màlaga. “Cuido les monges més grans els caps de setmana i els dies festius, i estic molt contenta perquè la meva situació personal també és bona”, assegura.

El programa, tal com recalca Fátima Gálvez, “no només persegueix la inserció”. “Per a nosaltres, l’èxit és aconseguir que aquestes dones millorin la seva qualificació, la seva situació personal i la seva percepció social”. Fins ara, hi ha un total de 35 persones contractades a través d’aquests itineraris d’ocupació. “Només computem els que s’ajusten als paràmetres de feina digna, amb un contracte i una estabilitat raonables”, afegeix. La Fátima reconeix que, malgrat la orientació i els consells sobre el que s’ha d’acceptar o no dins de la selva que sovint és el mercat de treball, “les decisions finals les prenen les persones. Quan et topes amb la urgència per menjar, parlar d’ètica no és fàcil”. Per tant, en aquest sentit encara s’ha de fer molt de camí.


 

 

 

 

Text: Amalia Bulnes / 16 Escalones
Il·lustració: Malota