La capacitat d’innovació tecnològica creix a un ritme exponencial i sembla que només la nostra imaginació pot suposar un fre perquè avanci. Idees que fins fa poc pertanyien a l’àmbit de la ciència-ficció ara són una realitat i absolutament tot es pot plantejar en el panorama científic que s’acosta. Ara la clau és crear estratègies de col·laboració i línies d’investigació que tinguin un impacte real i positiu sobre tots nosaltres. Per això, i per tercer any consecutiu, ”la Caixa”, a través de l’Àrea d’Investigació i Estratègia, s’ha aliat amb el prestigiós Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) per donar suport als projectes d’investigació més disruptius que han desenvolupat universitats i centres d’investigació espanyols i grups d’investigació del MIT al llarg de l’últim any.

 El programa MIT Spain ”la Caixa” Foundation Seed Fund, únic a Espanya, té com a objectiu promoure el coneixement i la investigació pionera per poder resoldre com més aviat millor els grans reptes del segle xxien matèries de salut, energia i economia global. Aquesta tercera convocatòria del programa suposa, a més, un nou pas en la voluntat de crear sinergies entre els investigadors espanyols i els del MIT, un factor essencial perquè puguin avançar amb eficiència. Els centres interessants a participar en la convocatòria que s’acaba d’obrir s’hi poden inscriure fins al 17 de setembre de 2019.

A continuació, t’expliquem alguns dels projectes més destacats dels 12 seleccionats de la convocatòria anterior perquè et facis una idea de com la investigació pot millorar el nostre futur de manera tangible.

 

 

Un filtre per protegir el cervell

Vivim cada vegada més anys, però no sempre amb una qualitat de vida satisfactòria. El cervell té la barrera hematoencefàlica, que permet filtrar el pas de nutrients i impedeix al mateix temps el pas de toxines. El problema és que, amb el temps, aquesta barrera es va deteriorant, i això causa l’aparició de demències i altres patologies cerebrals, com la malaltia d’Alzheimer o els accidents cerebrovasculars. Un projecte liderat per Olga López (Institut de Química Avançada de Catalunya – CSIC) i Mercedes Balcells (MIT), busca crear partícules nanomètriques que permetran actuar sobre aquesta barrera, reparant-la o facilitant l’acció dels medicaments sobre el cervell. Si tenim en compte que, segons l’OMS, hi ha uns 50 milions de persones en el món amb demència, ens adonarem de l’abast que pot tenir aquesta iniciativa.

 

 

Reduir riscos en la cirurgia

La cirurgia fa miracles. El nivell de precisió en què es mouen els cirurgians actualment està a prop de la perfecció. Però, què n’és, del factor humà? Tots els avenços que s’han assolit en la matèria se’n poden anar a fer punyetes si el cirurgià no està, sense saber-ho, en les condicions que calen per fer les accions delicadíssimes que ha de portar a terme. Un dels factors que hi influeixen té a veure amb l’auge de la cirurgia mínimament invasiva, que ha portat moltíssims beneficis per al pacient, però també limitacions ergonòmiques per als cirurgians que podrien comprometre la qualitat del servei durant l’operació.

 Així, amb la idea de minimitzar la possibilitat d’un error humà, la iniciativa de Francisco Miguel Sánchez del Centro de Cirugía de Mínima Invasión Jesús Usón (Càceres) i Thomas Malone del MIT se centra en el desenvolupament d’un sistema de sensors que permeti analitzar els paràmetres de salut del cirurgià mentre opera, i també la interacció entre cirurgià i pacient.

 

 

Cap a una millor qualitat de vida a la tercera edat

A aquestes alçades, no hi ha cap dubte que un bon estat físic és fonamental per al benestar mental i social. Ja se sap: mens sana in corpore sano. I, tanmateix, s’han portat a terme molt pocs estudis exhaustius sobre aquesta qüestió precisament entre els que, per edat, ho necessiten més. Aprofitant l’àmplia experiència que té el MIT AgeLabsobre el tema, la seva investigadora Samantha Brady i Maria Giné, de la Universitat Ramon Llull, recalquen especialment la relació entre l’exercici físic i l’aïllament social. Explorant estratègies per estimular l’activitat física en les persones grans podran contribuir a minimitzar un dels problemes més greus entre aquest col·lectiu: la solitud. Perquè sentir-se bé amb un mateix és fonamental per sentir-se a gust amb els altres.

 

 

Aprofitar l’energia per distribuir-la millor

En aquesta època de tecnificació extrema, no disposar de prou energia equival pràcticament a quedar aïllat del món. Si tenim en compte que gairebé la meitat de la població mundial viu en una situació de pobresa energètica, ens farem una idea de l’amplitud del problema. Per sort, ara la pròpia tecnologia està permetent que es desenvolupin sistemes autònoms d’energia: gràcies a les noves formes de processar-la, les tecnologies de la informació i la intel·ligència artificial, la perspectiva d’un accés universal a l’energia ja no és una quimera, i el projecte liderat per Pedro Rodríguez (Universidad Loyola Andalucía), el Dr. Álvaro Luna (Universitat Politècnica de Catalunya) i Ignacio Pérez-Arriaga (MIT) va encaminat a ser una realitat no molt llunyana en el temps. Concretament, aquest procés d’electrificació es podrà portar a terme aprofitant les xarxes intel·ligents, la generació distribuïda o les microxarxes, tenint sempre en compte que aquesta generació d’energia sigui sostenible a les societats que la necessitin.

 

 

 

Com regenerar la pell i curar ferides

No hi ha cap màquina més ben dissenyada que l’ésser humà. Un exemple molt clar el trobem a l’epiteli: és un teixit que recobreix diferents superfícies del nostre organisme i que permet, per exemple, curar ferides a la pell o la còrnia. La ciència encara no pot assolir aquest nivell de perfecció absoluta i els esforços per crear un dispositiu artificial capaç d’exercir aquest paper no han aconseguit encara els resultats que es busquen. D’aquí la importància d’aquest projecte, que és fruit de la col·laboració entre Miguel González-Andrades (Instituto Maimónides de Investigación Biomédica i Hospital Universitario Reina Sofía de Córdoba) i el Dr. Jing Kong (MIT). Aprofitant els nanomaterials que s’han creat amb els experts del MIT, la investigació busca formar una membrana basal artificial capaç d’emular les funcions del teixit epitelial; és a dir, que pugui regenerar el teixit que està fet malbé i evitar que apareguin infeccions i cicatrius. Les aplicacions d’aquesta membrana serien múltiples, però se n’han de destacar la capacitat de tractar les persones amb cremades molt greus i les que han perdut la vista per danys a la còrnia.

Text: Raúl M. Torres