Als anys 20, Alexander Fleming estava treballant en unes plaques de cultiu de bacteris quan es van infectar per casualitat amb un fong. Sorprès, Fleming va observar que, en aquelles plaques, no hi tornaven a aparèixer bacteris. Naixia així la penicil·lina: la gent, per fi, ja no moriria per una esgarrinxada a la mà. Però aquest gran progrés, que avui donem per fet, no va arribar a la població d’un dia a l’altre. Traslladar a la societat els avenços científics més prometedors és un gran repte: precisament el que s’ha proposat el programa CaixaImpulse, perquè els problemes i les malalties d’avui semblin impensables el dia de demà.

És cert que Alexander Fleming va descobrir la penicil·lina el 1928, però en ciència les coses no són mai tan senzilles, i és que la popularització del tractament antibacterià no va ser cosa d’un sol home. Fleming va fer el descobriment, però van passar 12 anys fins que la penicil·lina es va convertir en medicament: van ser el farmacòleg Howard Florey, el bioquímic Ernst Chain i el biòleg Norman Heatley els qui, el 1940, la van purificar i van trobar, juntament amb el microbiòleg Andrew Moyer, la manera de produir-la a gran escala.

La història de la penicil·lina pot servir d’exemple per comprendre la gran importància d’invertir en recerca. Sense la col·laboració entre tots els que van ajudar a descobrir la penicil·lina i a distribuir-la com a medicament, potser la gent encara moriria per coses que ara tractem amb un parell de pastilles. Fa dos anys, el programa CaixaImpulse de l’Obra Social ”la Caixa” i Caixa Capital Risc va néixer, justament, sota aquests propòsits: l’aposta per la ciència i la voluntat de voler transmetre a la societat els valors de la recerca científica. Després de l’èxit de les convocatòries anteriors, l’entitat torna a seleccionar, enguany, els projectes més prometedors en innovació i recerca mèdica per ajudar a convertir-los en realitats que puguin millorar la salut de la població.

eKauri-Alzheimer és un sistema de teleassistència per als malalts d’Alzheimer.

EKAHURI-ALZHEIMER
A Espanya, gairebé dos milions de persones grans viuen soles i gairebé la meitat pateixen la malaltia d’Alzheimer. Sovint aquestes persones no poden rebre atenció domiciliària, i se les interna en centres o institucions. Ideat per la Fundació Eurecat, eKauri-Alzheimer és un sistema de teleassistència que aprofita els avenços tecnològics per augmentar la seguretat i donar suport als malalts d’Alzheimer que viuen sols. Per mitjà de petits sensors que es col·loquen al domicili de l’usuari, el sistema recull informació ambiental dels seus hàbits i comportaments, sense fer ús ni de càmeres ni micròfons per preservar la seva privacitat. Després la informació rebuda es transmet a un servidor central on el cuidador pot analitzar-la en temps real i prevenir situacions de risc. Gràcies a eKauri-Alzheimer, milers de persones podran continuar vivint a casa seva i sentir-s’hi fora de perill.

ABLE és un exosquelet robòtic assequible per a persones amb lesions medul·lars.

ABLE
Els cargols es protegeixen les parts vulnerables del cos mitjançant un esquelet extern, i alhora aquest els dona el sosteniment necessari perquè el seu aparell muscular funcioni. És el mateix mecanisme que es fa servir en els exosquelets biorobòtics emprats en medicina, amb la diferència que aquests últims no els crea la natura, sinó la ciència. Serveixen perquè pacients amb una lesió medul·lar puguin caminar de manera autònoma, però solen ser cars, pesats i difícils de portar… fins ara: l’exosquelet ABLE només fa servir els mecanismes essencials per promoure la recuperació del moviment (un sistema d’actuació al genoll, un sensor a la cama que detecta la intenció del pacient i una petita motxilla amb la bateria). Això abarateix molt els costos del dispositiu. Al seu torn, l’exosquelet atorga als pacients un paper actiu en la seva recuperació, ja que en promou la independència del centre mèdic i estén el procés de rehabilitació a les llars.

KAMLEON monitoritza l’estat d’hidratació i fomenta bons hàbits.

KAMLEON
Entre el 60 i el 70 % del nostre cos és aigua, que es distribueix per tots els òrgans, per totes les cèl·lules i entre elles. Fins al més mínim racó d’un cos la necessita per funcionar i, amb tot, de vegades no som conscients dels greus perills per a la salut que comporta la deshidratació, sobretot en col·lectius vulnerables com els nens, la gent gran, les dones embarassades, els esportistes o els treballadors a l’aire lliure. Però la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona ha desenvolupat un sistema que té l’objectiu de resoldre aquests problemes: Kamleon. Un petit dispositiu col·locat al vàter monitoritza l’estat d’hidratació a partir de les propietats de l’orina i un pegat intel·ligent controla en temps real la pèrdua de suor. Amb aquesta senzilla solució, Kamleon promou bons hàbits en l’usuari i millora la qualitat de vida de les persones a curt i llarg termini.

CORIFY facilita el diagnòstic i el tractament de les arítmies cardíaques.

CORIFY
Aproximadament, un milió de persones a Espanya té fibril·lació auricular, una forma particular d’arítmia cardíaca que suposa tot un desafiament per als equips mèdics. El diagnòstic i el tractament preveu operacions invasives per al pacient, proves d’alt cost o electrocardiogrames capaços de detectar-la només si en aquell moment el pacient es troba en fibril·lació. El fet de tractar-se d’una afecció tan majoritària força la urgència de trobar camins més viables d’afrontar-la: un testimoni recollit per l’equip de l’Hospital Gregorio Marañón de Madrid, que ha desenvolupat una tecnologia enfocada a facilitar-ne el diagnòstic i el tractament. CORIFY és un dispositiu de mapatge en 3D que permet localitzar l’origen de les arítmies sense necessitat d’introduir un catèter en el pacient i faciliten, a més, un tractament més personalitzat i adequat a les característiques i les demandes de cadascú.

SpermSelect millora l’èxit de les tècniques de reproducció assistida.

SPERMSELECT
Actualment, es calcula que uns 186 milions de persones han experimentat problemes d’infertilitat i, encara que la reproducció assistida sigui de gran ajuda, els tractaments no solen ser 100 % efectius. Estudis recents apunten que aproximadament un 33 % dels problemes de fertilitat són de causa masculina, mentre que un 20 % deriva de patologies, cosa que significa que un esperma sa no és garantia d’èxit per concebre un fill. L’objectiu de SpermSelect, un projecte desenvolupat per la Universitat del País Basc, és seleccionar estratègicament els espermatozous per augmentar l’èxit de les tècniques de reproducció assistida. El projecte consisteix en un kit senzill, petit i de baix cost, que en facilita la comercialització i la inclusió en clíniques i hospitals.

 

Il·lustracions: Veronica Cassiani