Trobar una foto d’una jugadora en acció. Després, una de la plantilla. Imprimir-les, retallar-les, plastificar-les… I així fins a 368 vegades. És el que va haver de fer una mare de Badajoz perquè les seves filles, grans aficionades al futbol, poguessin tenir un àlbum de cromos de la Lliga Femenina de futbol. “Si no existeix, ho haurem d’inventar”, com diuen. Ara, un cicle de conferències del Palau Macaya de Barcelona també vol rescatar de l’oblit algunes figures femenines destacades en la història dels drets humans per completar un àlbum de cromos imaginari al qual, fins ara, li faltava “l’altra meitat”.

Els sociòlegs fa temps que ho adverteixen: l’anomenat “filtre bombolla” d’internet —aquell que fa que vegis anuncis de sabatilles esportives a Facebook després de bussejar per botigues de roba on-lineposa en risc el pensament crític. El coneixement autèntic neix del fet de trobar opinions diferents de la nostra, de tot allò que queda fora de la bombolla.

Per sort, a la vida off-line hi ha llocs com el Palau Macaya de l’Obra Social ”la Caixa”, que es caracteritza, més que per cap altra cosa, pel fet de ser un punt de trobada d’idees i persones, un lloc on les opinions més diverses es duen a debat. Les xifres ho ratifiquen: més de 700 activitats organitzades al llarg del curs 2017-2018 i un increment del públic d’un 32 % respecte de l’any anterior. Des del 2013, el Palau Macaya també és la seu barcelonina del Club de Roma, responsable d’haver omplert aquest últim any de conferències d’allò més interessants sobre la democràcia, el desenvolupament sostenible i fins i tot el transhumanisme.

 

 

I precisament d’aquest grup global de pensadors arriba un dels plats forts de la temporada vinent: el cicle de conferències “Dones que van marcar la història dels drets humans”. Perquè, quin sentit tindria celebrar el 70è aniversari de la Declaració dels Drets Humans amb un àlbum de records incomplet?

Les xerrades començaran amb una repassada a la figura d’Eleanor Roosevelt, que va lluitar pel dret a vot de les dones i va liderar la comissió que, el 1948, va redactar el text que sustenta les nostres societats: la Declaració Universal dels Drets Humans.

De “roses” aniran les sessions del novembre i el desembre.

D’una banda, el periodista Antoni Bassas presentarà Rosa Parks, que només va necessitar una paraula (“no”) per canviar la història dels Estats Units: a l’Amèrica dels anys 50, els afroamericans, per llei, havien de cedir el seient als blancs a l’autobús. Un dia Parks s’hi va negar. La van arrestar, però el seu exemple va fer d’esca per encendre una lluita pels drets dels afroamericans que ja no es va apagar mai.

De l’altra banda, la mestra Rosa Sensat i el seu ferm suport a l’escolarització de les nenes en el sistema educatiu català seran els protagonistes de l’última sessió, ja al desembre. En parlarà Rosa Maria Pujol, oceanògrafa i presidenta d’Amics de la Unesco.

Al final, els éssers humans vivim de dues coses: d’aire i d’identitat. En llibres i pel·lícules, ens emocionem amb històries de personatges ficticis perquè hi trobem alguna cosa en què ens reconeixem i que alhora admirem. I el problema és que, com assenyala un estudi publicat a Science, la manca de referents femenins en camps com la ciència i la filosofia fa que les nenes de 6 anys en amunt es creguin menys llestes que els nens de la mateixa edat. Per això crear un àlbum de cromos de la Lliga Femenina de futbol no és només fer manualitats i recuperar les figures d’aquestes dones no és un simple exercici d’arqueologia. Al contrari, petits detalls com aquests serveixen, com a mínim, perquè les nenes d’avui s’atreveixin a somiar el futur en gran.

Fotografia: Rita Puig-Serra