L’any 2050, 1 de cada 5 persones tindrà més de 60 anys, el doble que l’any 2000. Com gestionarem la salut i el benestar de tota aquesta població? Josep Samitier, director de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), ens explica què arribarà: telediagnòstic mèdic, òrgans en un xip, realitat virtual per guarir de l’ictus, biòpsies líquides, robots assistencials i fins i tot detecció d’infarts abans que apareguin formaran part d’un futur gens llunyà.

“L’esperança de vida no és tan sols fer més anys, sinó que aquests anys estiguin plens de vida, capacitat de fer coses, comunicar-se i divertir-se. Aquest és el nostre gran repte actual: aconseguir que les malalties cròniques i neurodegeneratives no disminueixin l’autonomia personal o, com a mínim, que es retardin tant com sigui possible”, desitja Samitier.

“Si durant el segle xx vam veure avenços com els rajos X o la ressonància magnètica, aquest segle xxi veurem regenerar teixits danyats o envellits amb cèl·lules mare o biomaterials. I també recrearem òrgans in vitro —un ronyó, un fetge, una melsa— amb totes les funcionalitats, gràcies a un xip que combina la microfluídica amb cultius cel·lulars de manera artificial”, va assegurar l’expert durant el B·Debate titulat “Bioengineering for healthy ageing”, celebrat a CosmoCaixa.

 

 

En aquesta trobada, promoguda per Biocat i l’Obra Social ”la Caixa“, es va poder veure, entre altres invents, el MIRo, un dispositiu amb forma de gosset que reacciona a les carícies, ens transmet les seves emocions, té cura de nosaltres i, en definitiva, podria ben bé ser el nostre robot de companyia. “Mirem d’aconseguir els mateixos efectes positius que tenen els animals de companyia reals sobre les persones”, va explicar Tony Prescott de la Universitat de Sheffield. I és que els robots del futur no són, ni de bon tros, com ens els imaginàvem. “A partir d’ara, no es faran servir tan sols en la indústria, sinó també en la vida diària. Els tindrem a casa per ajudar-nos en allò que no puguem o no vulguem fer, com la famosa aspiradora que va tota sola per la casa. Per això veurem els soft robotics: robots fets de materials com la silicona o teixits, més agradables al contacte físic”, va avançar Cecilia Laschi de la Scuola Superiore Sant’Anna.

Però això no és tot. Segons Samitier, la nostra experiència mèdica del futur serà molt diferent de l’actual. D’una banda, podrem diagnosticar malalties abans que passin, ja que “cada vegada hi ha més biomarcadors que permeten saber cap a on s’encamina un òrgan. D’aquesta manera, serà molt més fàcil prevenir, per exemple, un infart que no pas tractar-lo quan el teixit ja està danyat”. D’altra banda, se’ns telediagnosticarà, ja que “cada vegada serà més habitual que un especialista que no estigui al costat del pacient analitzi dades o imatges i pugui emetre un veredicte o anàlisi, juntament amb altres metges locals”. I els metges ens receptaran realitat virtual (RV): “per exemple, per superar un ictus. Estem molt acostumats a la rehabilitació mecànica, però la realitat virtual ens obre les portes de la rehabilitació neurològica (recuperar funcions del llenguatge, la comunicació, etc.) mitjançant una sèrie d’estímuls”.

I, per descomptat, en el nostre futur mèdic no faltaran les apps mòbils, que serviran per monitoritzar-nos la salut sense moure’ns de casa, la qual cosa serà especialment útil per a gent gran aïllada o persones amb la mobilitat reduïda. De fet, l’IBEC i l’Hospital Clínic de Barcelona ja han desenvolupat l’aplicació NOM, el dispositiu de la qual, adherit a l’abdomen de la persona amb problemes respiratoris, en segueix els moviments del diafragma i les apnees del son.

En definitiva, la bioenginyeria ens dona motius per pensar que ser vell aquest segle xxi no serà comparable amb cap realitat anterior. Ens esperen moltes sorpreses.

 

Text: Ana Portolés
Fotografia: Rita Puig-Serra