Mentre el Diego berena un batut de xocolata i una bossa de festucs amb la seva amiga Ariadna, ens confessa en veu baixa que ell no vol ser Mozart ni Tintín. Tampoc no vol ser astronauta. Ni tan sols LeBron James a les finals de l’NBA. Ell vol ser moltes coses diferents, però cap de l’altre món: submarinista, electricista, professor de matemàtiques, inventor de formatges ben saborosos o, potser, una cosa tan extravagant per als seus pares com ara jugador professional de videojocs, concretament del Minecraft. Els seus somnis no són gens extraordinaris, però aspiren a una cosa molt més important: ser feliç.

Fer possible que els nens es puguin sentir realitzats fent allò que desitgen de debò és l’ideal pel qual enguany alça bandera “Jo seré”, la campanya que celebra els 10 anys de CaixaProinfància. Aquest programa treballa per afavorir el desenvolupament dels nens de famílies en risc d’exclusió social. Des que es va posar en marxa, l’any 2007, ha atès més de 270.000 menors arreu del país i, enguany, amb ocasió del Dia Universal de la Infància, també ha impulsat la iniciativa “Cap nen fora de joc”, en la qual diversos clubs de futbol estatals cediran seients a nens de CaixaProinfància. Aquesta acció col·lectiva servirà per conscienciar sobre la necessitat, i l’obligació moral, de no deixar cap infant de banda.

 

 

Com diu l’escriptora de contes infantils Elvira Lindo, “l’escola ha de continuar sent el màxim mecanisme d’igualtat social”. En aquesta mateixa direcció posa CaixaProinfància tots els esforços: donant suport, complementant i reforçant l’educació escolar i aconseguint, al seu torn, que molts d’aquests nens, tant si es diuen Diego com Ariadna —que, per cert, vol ser perruquera—, es puguin desinhibir i puguin aprofitar totes les seves capacitats, i aconsegueixin ser allò que somien ser.

Però aquests somnis s’han d’enfocar sempre cap a la realitat, no cap a una sobreestimulació o aspiració idealitzada, perquè, en cas contrari, es poden sentir pressionats i estressats, i això els pot afectar l’emotivitat i l’autoestima. “Quan els infants creixen obsessionats amb el que han de fer i mai no es té en compte el que els ve de gust fer, inhibeixen l’afecte i els sentiments”, explica Tiberio Feliz, professor de la Facultat d’Educació de la UNED.

Vivim en una societat en què de vegades se’ns empeny a complir certes expectatives des de ben petits. No obstant això, la felicitat mai no ha estat complir amb el que esperen els altres, sinó crear les nostres pròpies expectatives.

Ho sento, Mozart, però voler ser gamer, electricista o perruquera és tan extraordinari com voler ser un dels músics més destacats de la història. I no parlem d’aspirar a menys, sinó d’aspirar a ser feliç.

 

Fotografia: Román Yñán