Hi ha joies que estan maleïdes. Joies amb lladres. Joies que són el reflex de tota una civilització. I joies que creen mites. De peripècies amb les joies, en tens per passar tota la tarda. La Liz Taylor gairebé va deixar que el seu caniche rosegués una de les perles més buscades de la història i, en el rodatge d’El Gran Gatsby, l’actriu Carey Mulligan va trencar un braçalet que tenia fins i tot guardaespatlles! Les joies sempre han estat un objecte de desig i algunes persones arriben a atribuir a les gemmes i els minerals propietats màgiques: sodalita per augmentar la intuïció, fluorita per purificar, malaquita per sanar i transformar-se… En el cas de l’Anna Asnà, les pedres dels seus collarets, braçalets i anells artesanals li van comportar una transformació real: una nova vida professional compatible amb la fibromiàlgia.

L’Anna era una professora de gimnàstica i ball de Lleida un pèl hiperactiva, aficionada a la decoració d’interiors, fins que una fibromiàlgia i altres complicacions la van fer abandonar l’atrafegada vida laboral que duia amb un 68 % d’invalidesa. “Una treballadora social em va dir que visités l’entitat ASPID i des d’allà em van derivar al Punt d’Autoocupació Incorpora perquè els dolors no em deixaven complir un horari regular”, explica. “Em van convèncer amb molt tacte que la solució passava perquè em fes uns horaris a mida.”

 

 

I va començar la reinvenció. “De seguida se’m va acudir això de crear joies des de casa —ja n’havia dissenyat alguna i les gemmes m’apassionen— i em vaig presentar amb unes quantes peces fetes”, recorda. Allà la tècnica del Punt d’Autoocupació Incorpora, la Thais, va ajudar l’Anna amb els pressupostos, el pla d’empresa i l’assessoria general. “Bé, em va ajudar i em continua ajudant! És la meva coach. Cada vegada que vull dur el negoci un pas més enllà, la vaig a veure. Sento que em fa costat en tot moment”, assegura. Tot i que, de suport incondicional, el del seu marit, el Xavi, apassionat de les antiguitats i responsable de tasques com ara el recompte de vendes, el control de costos, la compra de material i fins i tot l’elaboració de les tanques i altres peces que a ella li costa més de manipular.

Malaquita, àgata, quars, jaspi, ònix, lapislàtzuli… A la seva marca Xanna, l’Anna només fa servir minerals purs, pedres precioses o semiprecioses, aconseguides després d’una cerca molt selectiva arreu del món. Les entrepeces són de metall hipoal·lergogen, tot i que poden ser d’or o de plata si el client ho demana; els grans estan col·locats curosament per tonalitat i cada joia és una creació única. De fet, l’Anna treballa molt per encàrrec: “Necessito saber com és la persona que la durà, què li agrada, quina energia té… i jo ho tradueixo en una joia personalitzada.” A més, carrega les pedres al sol i la tramesa es fa en una bossa d’organza blanca amb el perfum de la creadora. “Ara també hi volem incloure la història de cada peça”, explica l’Anna, que mai no deixa de pensar en el pròxim repte.

Actualment Xanna té clients i fans als Estats Units, França, Holanda, el Canadà… i el boca-orella ha aconseguit que la marca comenci a ser coneguda. Però el seu objectiu no canvia: “Que la gent senti que porta una peça exclusiva i que li agradi tant com a mi”. Potser per tot aquest entusiasme i positivitat, la història de l’Anna és avui un exemple ben clar que, com ella creu cegament, amb ganes sempre es pot tirar endavant.

 

Texto: Ana Portolés
Fotografia:
Laia Sabaté