L’abril del 1961, Iuri Gagarin, després d’haver-se convertit en el primer ésser humà a arribar a l’espai (ho va fer a bord del Vostok 1), va dir: “Tot i que només hi havia una persona a bord de la nau espacial, en van caldre desenes de milers perquè fos un èxit”. Enginyers, científics i més professionals encarregats del vol i la seguretat del cosmonauta soviètic van contribuir a la fita. I seran moltes més les persones que posaran un granet de sorra en el progrés de la societat gràcies al programa de beques de doctorat de ”la Caixa”. Aquest any passat les beques van reconèixer la feina de 77 joves investigadors nacionals i internacionals que es van incorporar a les universitats i centres d’investigació de referència del país. Parlem amb alguns dels talents seleccionats en la convocatòria del 2018.

 

Clara Carbonell Ortiz (Madrid, 1994)
Doctorat en Ciències de les Religions a la Universidad Complutense de Madrid

“La investigació és el motor que manté el món en marxa. Per desgràcia, el terme està carregat d’una semàntica gairebé exclusivament material: pensem en ‘investigació’ i el pilot automàtic ens respon ‘medicina’ o ‘enginyeria’. Però què passa amb la investigació en l’àmbit de les humanitats? Encara recordo la cara que va posar la meva tutora a l’institut quan vaig decidir fer l’itinerari d’humanitats, tot i que els meus pares eren farmacèutics i a mi m’encantava la química. Per a ella, com per a molta altra gent, era una pèrdua de talent. Les humanitats estan infravalorades i crec que el desprestigi que les fustiga, a part d’immerescut, no farà sinó créixer en els propers anys. Els resultats que obté la nostra recerca no tenen un impacte tan instantani ni un abast tan visible com els de ciències, però, per a mi, la diferència entre una societat que valora les humanitats i una que no és la diferència entre una que es precipita, ansiosa, a un avenç tecnològic, que en molts casos no és ètic, i una que té una perspectiva més holística, humana i compassiva.

És important no confondre ciències de les religions amb teologia. Moltes persones creuen que estudio la Bíblia des de les ulleres d’una teòloga. Però res més lluny de la realitat! En el meu programa de doctorat es fa fenomenologia de les religions amb un espectre de treball molt ampli i un enfocament aconfessional. No defensem un dogma o una pràctica espiritual en particular, sinó que ens capbussem en l’estudi de les religions con un altre camí més a partir del qual explorar la riquesa de la ment i la història humanes.

El dia que es van publicar els resultats i vaig veure el meu nom entre els seleccionats per a la beca de doctorat INPhINITem vaig sentir satisfeta, realitzada, alleugerida, feliç pel reconeixement. En aquell moment van coincidir diverses circumstàncies: havia aconseguit un finançament complet per fer els estudis doctorals a Oxford i a Cambridge, però jo volia tornar a Espanya i aportar el meu granet de sorra aquí. Les beques FPU m’havien estat denegades, així que vaig sentir que ”la Caixa” era l’única que realment apostava per les humanitats a Espanya i l’única que em regalava l’oportunitat de contribuir-hi. Sens dubte,ha estat la beca més important de la meva vida i la que més repercussions tindrà en el meu futur”.

 

 

 

 

Max Wiesner (Soest, Alemanya, 1995)
Doctorat en Física Teòrica a l’Instituto de Física Teórica de Madrid

“Vaig començar estudiant Física, després em vaig passar a la Física Teòrica, i després d’haver fet el treball final de màster (Dilaton supergravity and near-horizon dynamics of supersymmetric black holes) a Bonn, vaig arribar a l’Instituto de Física Teórica (IFT UAM-CSIC) de Madrid l’octubre del 2018 per treballar en la teoria de cordes.

En la investigació, la clau és progressar. I això només s’aconsegueix amb uns estàndards molt alts. L’excel·lència és un estàndard de qualitat, però també s’ha d’anar més enllà, pensar de manera creativa.

Sense investigació seria difícil entendre el món en què vivim. Ens ajuda a fer front a certes dificultats a la vida i a superar-les, a comprendre l’entorn i el que estem vivint.

Crec que els resultats de qualsevol investigació han de ser públics i accessibles a tothom, que qualsevol els pugui entendre. Sovint els investigadors ens oblidem d’aquest aspecte, però, al final, la divulgació i la presentació que fem dels nostres resultats és quelcom essencial per aconseguir finançament.

M’agradaria que la gent entengués que la investigació realment és un benefici per a tots la societat. El màxim objectiu és fer una contribució a través de la investigació. Sé que a través de la feina puc canviar el món de manera radical. També sé que no puc fer-ho sol, sinó en conjunt, sumant-me a l’esforç d’altres investigadors. El món no canvia si no hi ha una pluja d’idees, un treball en equip”.

 

 

Andrés París Muñoz (Madrid, 1995)
Doctorat en Biociències Moleculars, al Centro Nacional de Biotecnología

“L’excel·lència és un terme que un no es pot assignar a un mateix, sinó que ha de ser producte del que els altres veuen de tu. L’excel·lència no s’executa, es rep. Hi ha d’haver un grup de persones convençudes que quelcom és admirable.

Quan em van dir que havia estat preseleccionat per a l’entrevista de la beca de doctorat INPhINIT, vaig fer un salt d’alegria. No ho vaig poder evitar. Estava molt emocionat. Després va arribar el dia en què s’havia de publicar la resolució de les beques. I no vaig voler obrir el mòbil. Em vaig despertar, vaig estar com cinc hores al llit sense fer res. Al final, m’ho va haver de dir la meva parella: ‘Estàs dins’. Crec que la primera sensació va ser d’estupefacció. No m’ho creia. El meu pla vital era fer la carrera i el màster, precisament perquè en aquell moment tots els meus companys havien sol·licitat beques FPU i FPI i la cosa estava molt malament, no concedien res.

Quan estàs investigant, hi ha dies en què realment penses que canviaràs el món: les coses surten, veus el que has de veure… Però també n’hi ha d’altres en què ho has de reformular tot. Al final, el potencial de la ciència per renovar el món, per millorar-lo, s’executa gràcies a la força motriu de les persones. I com més persones i amb unes idees millors o més aptes per a aquesta activitat, abans arribarem a aquest fi. En la investigació també s’ha d’entendre que tot aquest potencial de la força humana —i, per descomptat, també el de la força econòmica— retribueix, encara que sigui a llarg termini. És una inversió de futur”.

 

 

 

Text: Carlos H. Vázquez