El teatre és una de les formes artístiques més completes: té una mica de literatura en els textos, una mica de dansa en els moviments dels actors i una mica d’arts plàstiques en la posada en escena. El seu caràcter col·lectiu el converteix, a més, en una eina formativa fonamental. Tot i així, continua sent una assignatura pendent al nostre sistema educatiu. A través de la història de tres grups de teatre nascuts en centres de secundària d’Espanya, el documental A escena! mostra el potencial del teatre per fomentar les capacitats instrumentals, expressives i de convivència de nens i joves.

A les escoles hi ha lloc per al teatre, però no gaire. Entre les lectures obligatòries per a secundària hi ha obres de Lorca i de Beckett, de Molière o de Poncela. Sí, a classe es llegeix teatre, però poques vegades els alumnes pugen a un escenari. Les històries del documental A escena!,* produït per CaixaEscena, reflecteixen, en canvi, els avantatges d’apostar per la creació teatral com a eina educativa. La peça, a més a més, ha estat premiada per la seva labor comunicativa amb l’or als premis Eikon, en la categoria de Sostenibilitat i Educació, i el bronze en la categoria fílmica dels Stevie Awards.

 

 

I per reflexionar sobre la importància que els nois puguin fer teatre, escriure’s els textos, convertir-se en actors o crear escenografies a les aules, el documental parteix d’una pregunta fonamental: el teatre, hauria de ser una assignatura obligatòria? Per a José Sanchis Sinisterra, reconegut dramaturg i ponent en una de les jornades CaixaEscena, no hi ha cap dubte. “El teatre és una eina educativa en el sentit ampli de la paraula: de constitució i formació de ciutadans”, afirma. “En aquest sentit, jo crec que hauria de ser una matèria obligatòria en l’àmbit docent, perquè el seu paper estructurador dels caòtics processos de l’adolescència és fonamental”.

Els adolescents, a cavall entre la infantesa i la vida adulta, es poden sentir perduts, sense saber qui són. Però sobre un escenari un pot jugar a ser una persona, i una altra, i una altra, i provar personatges fins descobrir quin és el que millor li escau. I, a més de ser una via per conèixer-se un mateix, el teatre també serveix per conèixer el món i els altres. “La feina d’escriure és una feina molt solitària. En canvi, al teatre has de compartir el text”, continua Sanchis. “Això és el millor que té: l’ego que hi participa s’ha de sotmetre al nosaltres, al col·lectiu.”

 

*Després de passar per Madrid, el documental A escena! es podrà veure el 28 de novembre al CaixaForum Sevilla, el 23 de gener al Teatro Circo de Múrcia, el 25 de gener al CaixaForum Barcelona i el 31 de gener al CaixaForum Zaragoza.

 

Fotografia: Marta Sesé