L’escriptor André Gide deia que no es descobreixen nous continents si no es té el valor de perdre de vista les ribes que s’han deixat enrere. Si ho apliquem al futur laboral dels joves, això implica no només viatjar i conèixer altres cultures, sinó atrevir-se a pensar diferent, en gran, i treballar en equip amb altres ments inquietes fins a aconseguir innovar. Però com es fa amb només 17 anys? Aprofitant oportunitats com el premi Repte Emprèn d’EduCaixa, que premia amb un viatge formatiu a Silicon Valley els joves amb les idees més brillants per millorar la nostra societat.

L’Eli, la Bet i la Mariona, de l’Escola Thau Sant Cugat, van guanyar el premi Repte Emprèn d’EduCaixa fa dos anys. La seva idea innovadora: una manta impermeable per a persones refugiades que, a més d’aprofitar l’energia solar per produir més calor, era un farcell de coses bàsiques i un portabebès. “El 2016 el problema dels refugiats s’havia fet molt gran. El professor Maur ens va posar documentals sobre el tema i ens va ensenyar el concepte d’emprenedoria social. Després, nosaltres vam tenir la idea”. Aquesta és, justament, la primera parada cap a un futur diferent i millor: la idea. Reconèixer un problema, decidir resoldre’l i pensar la manera de fer-ho, tenint clar que “encara que siguis jove i no tinguis diners, si hi ha una bona idea, la pots dur a terme”.

 

 

Segona parada obligatòria: sortir del teu món, de la teva realitat. La Celia, l’Aida i la María Luisa, de Salesians Sarrià, encara estan assimilant el viatge a Califòrnia que van fer el juliol passat, que va ser “de pel·lícula”. Elles van inventar unes polseres que detecten els nivells de contaminació ambiental per prevenir les malalties respiratòries, per mai van pensar que arribarien tan lluny. “Quan ens van dir que aniríem a Stanford, va ser com… em moro”, confessa la Celia. “Allà guanyes mentalitat, agafes més valor per afrontar reptes nous i aprens altres maneres de treballar”, afegeix. En això, tots coincideixen: a Silicon Valley han après a treballar en equip, a col·laborar, al learning by doing, a comunicar millor i a arriscar. Hi ha més llibertat, però també més responsabilitat. I no és això madurar?

La tercera parada imprescindible en el camí cap a una societat millor passa per la tecnologia. Per al Jaime, el Marce, el Javier i el Pablo, del Colegio Nuestra Señora de las Mercedes de Granada i guanyadors del Repte Big Data, aquest és el primer contacte seriós que han tingut amb les macrodades. “Ara he vist clar que tenir coneixement de big data és molt útil en qualsevol empresa”, assegura el Javier. “Jo em volia dedicar a la informàtica i m’he adonat que el big data és una part molt important, per tant em centraré en això, sempre amb ètica en la gestió de dades”, decideix el Marce. Els reptes tecnològics que els van posar els mestres abans de marxar, les activitats formatives i les visites a les millores empreses TIC els han fet obrir els ulls.

Així, el futur de tots aquests nois i noies ha pres una desviació cap a millor. La María Luisa, que al segon curs d’ESO encara no tenia res clar, s’ha decidit pel business analytics. “Vull ser directiva d’una empresa tecnològica”. Algunes, com la Celia, encara volen anar més enllà: “M’encantaria treballar a l’ITER. O a l’ONU, al departament de ciència i seguretat nuclear”. D’altres, com l’Eli, la Bet i la Mariona no canviaran de vocació, però sí que volen donar al seu futur laboral “un enfocament més ambiciós, diferent” gràcies al que han viscut. En qualsevol cas, els invents d’aquests joves –convertir la contaminació acústica en energia elèctrica, una polsera per vigilar la salut d’animals de companyia, un comandament a distància per apagar interruptors des de molt lluny de casa…– ja estan començant a canviar el seu futur i, gairebé sense adonar-nos-en, el de tots.

 

Fotografia: Javier O. San Martín