No fiar-se de tot i qüestionar la informació que els arriba. És la lliçó principal que han après els alumnes del col·legi La Milagrosa Ikastetxea de Laudio (Araba) i de l’INS Torrent de les Bruixes de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona), dos dels equips premiats del Repte BeCritical d’EduCaixa. És la recompensa després d’un intens treball al Campus Virtual, que enguany s’ha celebrat a distància a causa de la pandèmia. Durant tres dies han donat forma als seus projectes, adreçats a evitar les fake news, que en el context actual, poden arribar a minar la salut de les persones. Parlem amb la Nahia i la Leire, de l’equip basc, i amb en Pau i en Harmanpreet, del català, que confessen que, després del pas pel campus, s’ho pensen dues vegades abans de tornar a enviar un missatge en cadena que els arriba a través de Whatsapp.

Una jornada de treball que començava a les nou del matí i acabava a les set de la tarda. I després, els deures. Aquesta ha estat la dinàmica del grup de la Leire i la Nahia i les seves companyes des de Laudio, i d’en Harmanpreet, en Pau i la resta del grup des de Santa Coloma de Gramenet, durant els tres dies del Campus Virtual que ha reunit enguany a 308 estudiants i 82 docents d’Espanya, Portugal i Colòmbia amb un objectiu comú: impulsar projectes que puguin ajudar a transformar el món.

 

Composición de ventanas de exploradores con fake news

 

Confessa Pau que “ha estat una pena no poder fer aquest campus presencial, perquè ho esperàvem amb moltíssimes ganes”. I això que ell no canviaria de comunitat autònoma, al contrari que la Nahia: “Conèixer gent i viure aquesta experiència ens cridava molt l’atenció”, diu la jove. Però saber adaptar-se a la realitat ha estat un dels pilars del Repte BeCritical d’aquest 2020. I la importància de la veracitat sobre les informacions sanitàries, l’altre gran eix sobre el qual han treballat aquests dos equips.

Qui t’assegura que un remei casolà com beure cafè a certa temperatura pot prevenir el coronavirus?”, es pregunta la Leire. “Ningú. I, tot i això, ens creiem moltes notícies d’aquest tipus que, al final, juguen amb la nostra salut”. En Harmanpreet, per la seva banda, posa el focus en la quantitat de notícies falses que es generen en un context d’emergència sanitària com l’actual. “Les fake news s’han expandit moltíssim. I si no saps distingir-les, o almenys qüestionar-les, poden afectar la salut de tots”.

De fet, el projecte en el qual han participat en Harmanpreet i en Pau comença amb les declaracions del president dels Estats Units preguntant en roda de premsa a una assessora si seria possible injectar desinfectant en pacients amb COVID-19. “Fins i tot les paraules d’un president poden ser qüestionables avui dia”, reflexiona Guillermo García, el professor que ha acompanyat l’equip de Santa Coloma de Gramenet. “Participar en aquest campus, a més de servir-nos per a la nostra pròpia evolució personal, ens ha ajudat a espavilar-nos davant d’una notícia. Ens ha plantejat un interrogant, a no fiar-nos de tot a primer cop d’ull”, afegeix la Nahia. 

Però no tot són perills. Tenir tota la informació a un clic té també les seves llums. I una generació que ha nascut amb el dit sobre del ratolí controla les xarxes com un peix a l’aigua. “Tenir accés a qualsevol tipus d’informació a l’instant té un gran avantatge, perquè ajuda a aprofundir més sobre qualsevol tema. El repte el trobem a saber distingir el que és real del que és fals, perquè aleshores és quan passem a ser una societat desinformada”, diu en Pau.

Iratxe Gaston, la professora que ha guiat el grup d’Araba, comparteix aquesta visió amb en Pau. “No puc posar cap tap al fet que rebin informació, però això els obliga a saber filtrar-la. És tan perillós tenir un sol canal d’informació com tenir-ne milions i no saber desxifrar què és veraç i què no ho és. I aquí és on entra l’esperit crític, que ens ajuda a discernir la informació veraç”.

I aquest és, precisament, el punt d’equilibri que ambdós equips han trobat en els seus respectius projectes: conrear el pensament crític i desenvolupar capacitats per posar en quarantena informacions que puguin no ser veritables. Un repte que, a més, han dut a terme des de la “soledat” de casa seva, però més connectats que mai. Per a la Leire i la Nahia ha estat més difícil treballar en remot, “perquè estem acostumades a fer-ho cara a cara”. No obstant això, diuen que la compenetració de el grup ha estat més gran, i també el grau d’independència de cadascuna de les integrants.

Ha passat una cosa semblant a l’equip d’en Pau i en Harmanpreet. “Treballar cadascú des de casa ens ha ajudat a assumir rols molt específics i fer el que a cadascú li surt millor. Per exemple, si no haguéssim tingut en Harmanpreet, que és molt bo editant vídeo, el projecte no hagués sortit igual “, diu Pau.

També ha estat clau la compenetració entre docents i alumnes. De fet, l’experiència ha estat tan satisfactòria, que alguns alumnes fins i tot es plantegen participar en futurs reptes d’EduCaixa. “Ara que ja sabem com funciona, tenim moltes ganes de participar-hi de manera presencial. Seria genial presentar-nos al Repte BigData l’any que ve”, diu en Harmanpreet.

 

Text: Itziar Lecea