Els experts fa temps que ho adverteixen, però ara ja no podem eludir l’evidència, i la lluita contra el canvi climàtic ha esdevingut una prioritat per a tots els que volem salvar el planeta. És massa tard? Evidentment no, però cal ser conscients de la urgència d’establir un nou paradigma productiu que tingui en compte el vessant ecològic. En aquest sentit, xerrades com “Pot revertir la democràcia el canvi climàtic?”, organitzada per la Fundació Ernest Lluch i el Palau Macaya de ”la Caixa”, resulten fonamentals per assentar les bases d’una nova manera d’enfocar la vida.       

 La conferència inaugurava el cicle “Democràcies perplexes” amb l’objectiu d’abordar al llarg de la tardor els reptes més grans als quals s’ha d’enfrontar la nostra societat al segle xxi. Lluny de catastrofismes, però també de solucions simplistes, dos convidats de luxe —la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, i l’eurodiputat Ernest Urtasun— ens van revelar algunes de les claus de com l’emergència climàtica afectarà les nostres vides a tots els nivells.

La ministra, acabada d’arribar de la cimera de l’ONU a Nova York sobre el clima, va voler destacar en primer lloc l’aspecte transversal del moviment de lluita contra el canvi climàtic i la importància de la implicació dels joves en aquest sentit: “De sobte, hi ha hagut un despertar en la població i la gent ja no delega en altres, sinó que tots tenim vocació de participar en el debat”.

 

Díptico sobre transición ecológica

 

Queda molt per fer per part dels polítics, ja que, com va subratllar l’Ernest Urtasun, “només un 0,1 % dels debats al Congrés dels Diputats al llarg dels últims 15 anys ha abordat el problema del canvi climàtic.” Les coses canvien i cal celebrar el grau de maduresa de la nostra societat a l’hora d’encarar la situació, com ho demostra el seguiment que està tenint Greta Thunberg entre els joves o la bona acollida ciutadana davant de mesures tan importants com Madrid Central.

No serveix de res lamentar-se per les accions del passat i molt menys donar la batalla per perduda. Cal fer “diplomàcia ecològica”, com va dir la ministra, i tenir molt en compte el vessant social: “No es tracta només de canviar electrons marrons per electrons verds, sinó que cal pensar quin tipus d’infraestructures, béns d’equipament i aprofitament de béns digitals tindrem”, paraules corroborades per Ernest Urtasun, que considera “necessari que aquesta perspectiva impregni els diferents nivells de l’Administració”. No hi ha dubte que algunes mesures poden comportar canvis en la nostra vida diària, però la societat està prou conscienciada per assumir-los.

Entre les mesures plantejades, es va abordar la possibilitat d’un impost al combustible en el trànsit aeri. “El querosè que serveix de combustible als avions no paga impostos, en canvi el camioner sí que n’ha de pagar per la benzina. Això es va decidir en el seu moment per afavorir el transport aeri, que s’associava amb la modernitat, però ara sabem que l’hem de reduir perquè és un dels contaminants principals.” Serà una mesura difícil d’assimilar? Segons la ministra, no: “Si algú viatja amb Ryanair per 20 euros, ho farà per 22”.

També es va abordar la possibilitat d’establir un peatge d’accés a les grans urbs, com ja passa en algunes ciutats del nord d’Europa. Per a Ernest Urtasun, es tracta de “treure cotxes de la ciutat, ja que ocupen el 70 % de l’espai,” però oferint alhora “alternatives com el tramvia”. Per a Teresa Ribera, “cada ciutat ha de buscar la millor opció i la nostra proposta és que totes les ciutats per sobre d’un nombre determinat d’habitants tinguin una zona d’emissions zero”; és a dir, on només puguin accedir vehicles d’hidrogen o elèctrics.

La Xina és un país que, per l’envergadura i l’enorme potencial industrial que té, desperta recels a escala internacional pel que fa al compromís amb el medi ambient. El seu desbocat desenvolupament econòmic ha tingut també greus conseqüències ecològiques, a las quals s’està enfrontant amb retard. Però d’altra banda, segons Ernest Urtasun, el gegant asiàtic “està invertint molt en noves tecnologies vinculades amb les energies renovables perquè les vol vendre al món occidental”. Un cop més, es tracta de fer que la lluita ecològica presenti una rendibilitat econòmica que faci que les mesures que s’adoptin resultin rendibles o, com a mínim, assumibles.

No hi ha solucions miraculoses davant d’un problema amb tantes ramificacions, però és ben clar, per a la ministra, que cal establir tan aviat com sigui possible “polítiques d’estímul, polítiques fiscals i polítiques socials” que assumeixin aquesta perspectiva. Segons Ernest Urtasun, “fins ara els plans d’estímul econòmic no tenien visió climàtica” i ara es tracta de “veure quina sortida ecològica compatible amb la lluita contra el canvi climàtic donarem a la desacceleració econòmica.” No podem perdre temps, és cert, però el canvi ja és imprescindible i no ens hauria de fer por.

 

Text: Raúl M. Torres