Les disciplines STEM aspiren a construir un món millor, però sobre una clara desigualtat: ben poques dones estudien o treballen en aquests camps. El projecte europeu Hypatia busca canviar aquesta situació educant la societat contra els estereotips de gènere, animant les més joves perquè sàpiguen que la ciència és tant cosa de nois com de noies. El Dia Internacional de la Nena, apostem perquè les nenes tinguin un paper actiu en la revolució tecnològica.

En una societat cada vegada més digital, les professions relacionades amb les disciplines STEM (les sigles en anglès per a ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) estan en el seu millor moment. Ben remunerades, molt demandades i fonamentades sobre una cosa tan atractiva com construir el futur, qui no les hauria de voler estudiar? Doncs, a primera vista, sembla que les dones. Segons les últimes dades publicades pel Ministeri d’Educació, en una classe d’Enginyeria tot just hi ha una noia per cada quatre nois. I si ens fixem en les enginyeries informàtiques, la xifra es redueix a una de cada deu alumnes. Però dir que si no hi ha dones que vulguin estudiar aquestes carreres és senzillament perquè no els interessa és simplificar el problema fins a la fal·làcia. I si no reconeixem un problema com a tal, com el resoldrem?

 

 

Comprendre l’origen d’aquesta desigualtat i fomentar la diversitat tecnològica és l’objectiu principal del projecte Hypatia, que té el suport de catorze països europeus i el de l’Obra Social ”la Caixa” a Espanya. Així, museus, centres de recerca, professionals d’aquest camp i adolescents s’han unit per impulsar activitats que despertin l’interès de les més joves per les disciplines STEM. A més, des del seu web es difonen una gran quantitat d’articles per entendre el perquè d’aquesta desigualtat. Per si quedés algun incrèdul: no es tracta de diferència de capacitats, sinó de falta de models per seguir, de suport a l’escola o de continuar creient l’estereotip encara vigent que la ciència és una cosa freda i racional, i que les dones som poc més que emocions.

El que Simone de Beauvoir escrivia el 1949 per a les disciplines filosòfiques i artístiques continua tristament vigent el 2017 per a les tecnològiques: “Ser dona és, si no una tara, com a mínim una singularitat. La dona ha de conquerir constantment una confiança que no se li concedeix d’entrada: en principi és sospitosa, ha de demostrar la seva vàlua. Si té valor, ho aconseguirà, s’afirma. No obstant això, el valor no és una essència donada: és la culminació d’un desenvolupament afortunat.” I un desenvolupament afortunat ha d’incloure també una educació diversa i inclusiva, una educació que ofereixi una imatge de la ciència com el que és: una disciplina sense gènere.

 

Text: Patrizia Di Filippo