Recordeu la Matilda, aquella nena que llegia llibres sense parar a la cèlebre novel·la de Roald Dahl amb el mateix nom? L’Isahac, el Joel, la Lucía o el Víctor, els estudiants de l’escola Àngel Guimerà del Vendrell que participen en l’activitat d’acompanyament a la lectura, no van començar tan aviat a llegir com ella i potser no són uns lectors tan àgils (ara com ara); però del que no hi ha cap dubte és que els Voluntaris de ”la Caixa”, que cada setmana dediquen una hora del seu temps lliure a acompanyar-los mentre llegeixen i a donar significat a les paraules, tenen una semblança més que raonable amb l’afable senyoreta Honey del popular llibre infantil.

Segons l’informe PISA del 2015, a Espanya el 16,2 % dels estudiants no assoleixen les competències lectores bàsiques. Per posar remei a aquesta problemàtica, l’activitat d’acompanyament a la lectura que impulsa l’Associació de Voluntaris de ”la Caixa” es basa en la metodologia Lecxit per millorar la comprensió lectora dels alumnes de primària. Al Vendrell és l’associació La Ballaruga qui fa de vincle entre les escoles i els voluntaris. Àngels Farrés va descobrir l’activitat al lloc web de voluntariat de ”la Caixa” i la va impulsar en aquesta localitat de la província de Tarragona l’octubre del 2019. Va aconseguir engrescar-hi 21 voluntaris i ara ja són 17 infants, de dues escoles diferents, els qui es beneficien del projecte.

Entre ells hi ha l’Isahac i la seva mentora, la Pepi. “L’Isahac té moltíssimes ganes d’aprendre. És reflexiu i molt competitiu”, explica ella. La Lucía té 11 anys. Tot i que reconeix que la part que li agrada més és parlar i explicar-li a la Montse, la seva mentora, com li ha anat la setmana, també és conscient de la importància d’aquesta hora de lectura. “La Montse m’explica coses que no comprenc o que he entès malament. Llegir més de pressa i comprendre allò que llegeixes et pot ajudar a la vida, a l’institut i a la feina,” afirma.

El Guillem té 70 anys i és el mentor del Joel, amb qui té una relació excel·lent. “Ja des del primer dia el Joel va dir: ‘Jo, amb aquell senyor’”, recorda somrient el Guillem, que tenia claríssim que quan es jubilés es dedicaria a activitats de voluntariat. Avui tots dos llegeixen Los compas y el diamantito legendario, un volum que protagonitzen tres personatges de YouTube: el Trollino, Timba VK i Mikecrack.

 

 

La Rosa Maria, que també és voluntària i treballa a la sala infantil de la biblioteca municipal, ens explica que una de les activitats amb què gaudeixen més els nens i nenes és la part final, en la qual busquen en grup solucions a enigmes, endevinalles o mots encreuats. “Fer servir el joc és una manera perquè estiguin atents a allò que llegeixen i participin”.

Per als mentors, el repte és descobrir què pot interessar als menuts. El Víctor i la seva mentora Àngels avui llegeixen un llibre de la col·lecció “Robòters”: “Va d’un robot que vol ajudar els seus amics a trobar un diamant. I anem trobant pistes”, explica el Víctor. A la taula també hi ha revistes de cowboys i samurais. La mentora diu que el noi és molt intel·ligent i que junts aprenen i es diverteixen. “L’acompanyament a la lectura em sembla una activitat fantàstica. A mi m’ha suposat tornar a llegir. A llegir coses diferents. Imagina-t’ho, històries de robots!”, afegeix l’Àngels entusiasmada. “L’Àngels és molt bona, m’ajuda molt i em corregeix d’una manera molt amable”, diu el Víctor d’ella.

Preguntat sobre el seu futur, el Víctor ens confessa que de gran vol ser poeta. La mentora, que no tenia ni idea de les aspiracions líriques del jove, s’emociona per la sensibilitat que demostra i és aleshores quan el Víctor li fa una abraçada.“El millor record d’aquesta tarda”, explica l’Àngels, “és el Víctor repetint el meu nom: ‘Àngels, m’ajudes a trobar el Diari del Greg?’, ‘Àngels, puc agafar aquest llibre?’, ‘L’Àngels m’ajuda a llegir’. Per descomptat, jo soc una gran aficionada a la poesia i aquesta tarda m’ha fet recordar el poema de Tomàs Garcés Com la fina petjada, i m’he sentit també com la fina petjada de l’ocell a la neu. Perquè he tingut la seguretat que, per a ell, només seré una fina petjada a la vida, però ho seré”.

 

Text: Laura Calçada
Fotografia: Laia Sabaté