Amb nostàlgia, com a La joventut de Sorrentino. Amb rebel·lia i actitud, com Allan Karlsson qui, a punt de fer un segle no està preparat perquè la festa decaigui i se’n va de la seva residència per viure una última gran aventura. O amb perseverança per complir els somnis pendents, com l’americà Alvin Straight, que recorre centenars de quilòmetres en una segadora John Deere del 66 per tornar a veure el seu germà. El cinema ens ha ensenyat una i altra vegada que la tercera edat es pot viure de moltes maneres. I hem arribat a un punt en què els 60 són per a molts una segona joventut. Una joventut plena, tranquil·la, amb la lliçó apresa i… amb més ganes de fer coses que no pas hores té el dia.   

 “Els jubilats som gent molt marxosa”, afirma la Rosa, que participa en un dels cursos de gimnàstica que la Blanca López dirigeix a l’EspaiCaixa Bonanova. Aquest taller forma part de les activitats que l’Obra Social ”la Caixa” dedica a l’atenció física i mental de la gent gran. “Tinc 67 anys, i una marxa que Déu n’hi do”, continua la Rosa. “El meu marit i jo no parem. Ara estem fent tot el que ens agrada i que no podíem fer quan treballàvem. Viatgem, em poso al dia en temes de teatre, faig manualitats. Em falten hores! És una etapa que estic gaudint molt”.

 

Ja ho deia Pablo Picasso: “Quan em diuen que soc massa vell per fer alguna cosa, procuro fer-la de seguida”. I així estan la Rosa i les seves companyes de classe. “De jove no penses a cuidar-te, però quan et fas gran has de fer coses per mantenir el cap i el cos actius”, explica ella.

Veig com es mouen a ritme de twist, amb malles i mitjons alts com els de Fama, amb l’energia d’un accelerador de partícules, i penso en que lluny que queda aquesta antiquada dita de “a les velleses es fan bestieses”.

Mari Carmen, de 73 anys, ho corrobora. “Ara els jubilats fem moltes coses més que abans, ens cuidem més, som més oberts de ment i les dones, concretament, tenim un nivell cultural més elevat. Els meus nets em diuen que soc una àvia moderna. Jo els intento ensenyar el que he après al llarg dels anys: que no tot a la vida és feina, que també t’has de dedicar a tu mateix, a omplir-te, per després no sentir-te buit. I que el més important és la salut, la cultura i les relacions humanes”.

Explica que, al començament, jubilar-se li va costar, perquè va sentir que deixava de ser útil per a la societat. “Però ara soc feliç. Estic relaxada. Tinc temps per gaudir de petits detalls als quals abans no parava atenció”. Ella ha fet esport tota la vida. Ara, a més de la gimnàstica amb la Blanca, també esquia, va en bici i juga al golf amb el marit.

En els temps que corren, als 60 encara queda molta vida. Així que, a més de saber adaptar-se als canvis i acceptar els pros i els contres dels anys és bo intentar conservar les articulacions ben engreixades, la pelvis forta i la musculatura tonificada. Ja sigui a ritme de rock, en una classe de pilates o passejant pel parc. Perquè ves a saber quins esports, viatges, amors, balls i aventures esperen a la gent gran d’avui en el futur.

 

Text: Meri Soler
Fotografia: Laia Sabaté