L’escriptor argentí Roberto Arlt era molt d’observar les finestres il·luminades a les tres de la matinada i preguntar-se quines històries s’hi amagarien. Una afició molt legítima: alguna vegada a tots ens han interessat les coses desconegudes. Però, en realitat, les sorpreses de debò te les emportes quan escurces aquesta distància i t’adones que darrere d’aquella finestra hi ha una persona, a qui potser pots ajudar en alguna cosa, i descobreixes, de rebot, el que ella pot donar-te a tu. Aquesta és l’experiència que s’emporten els Voluntaris de ”la Caixa” durant la Setmana Social, nou dies plens d’activitats de voluntariat i estones agradables.

“L’any passat vam tenir uns 10 voluntaris al llarg de tota la setmana”, explica Nuria Domingo, delegada dels voluntaris a Girona. “Enguany hem omplert 70 places!” I concretament al partit amb els xavals del Girona FC Genuine, en què juguen 32 nois amb discapacitat intel·lectual, finalment hi han participat “més voluntaris dels previstos”, apunta la Nuria. “En realitat, una gran notícia”.

En total han estat més de 10.000 voluntaris els que s’han apuntat a la Setmana Social, o el que és el mateix, a les 3.500 activitats de voluntariat que s’han fet entre el 7 i el 15 d’abril arreu del territori. Tardes de joc amb criatures autistes, piragüisme amb persones amb diversitat funcional o, en aquest cas, entrenar amb el Girona FC Genuine. I no és un entrenament qualsevol! “És l’últim abans d’anar a Mallorca a jugar la tercera jornada de LaLiga Genuine”, ens explica en Juan, lateral esquerre. “Així que ho donarem tot”, continua en Florín, central.

 

 

Comença el partit, i el cos comença a entrar en calor. A ningú li importa el fred. Perquè no hi ha ni un sol jugador al camp que no corri amunt i avall i que no es deixi la veu animant quan un dels seus companys d’equip es llança a una acció que promet gol. “T’ho passes tan bé”, diu la Nuria des del lateral, “que quan ja has tastat el voluntariat, t’hi enganxes. I per a això hi ha la Setmana Social: perquè els empleats sàpiguen que coses com aquestes passen i que tothom s’hi pot afegir”.

Tant els voluntaris com els jugadors del Girona FC Genuine es prenen el partit molt seriosament… tot i que no prou com perquè entre un “corre, Juan” i un “vinga, voluntaris” no s’hi escoltin riures i rialles. “La veritat és que m’ho he passat genial, tot i que és la primera vegada que em poso unes botes de futbol”, ens explica el voluntari Bernat Rubió després del partit, que va acabar amb empat a un. “M’ha encantat l’experiència, l’esportivitat. Després de qualsevol activitat de voluntariat sempre em quedo amb una sensació de pau i tranquil·litat. Si al capdavall ho faig més per mi!”, diu rient.

Després de dies com aquest, de veure com desconeguts s’abracen i comparteixen bromes per simplement jugar junts a futbol, hom torna a les finestres il·luminades d’Arlt i es fa un parell de preguntes. En comptes de limitar-nos a observar des de lluny una finestra il·luminada i preguntar-nos quina història s’hi amaga, no seria millor trucar a la porta dels veïns, conèixer-los, i ja veurem què passa? No seria millor involucrar-se en el món i compartir temps amb la gent que ens envolta? D’això tracta, en resum, el voluntariat.

 

Fotografia: Laia Sabaté