Les persones som éssers interdependents. Necessitem el suport dels altres per viure una vida plena, sobretot en moments tan durs com els actuals. Per això. Avui, Dia Europeu de la Solidaritat i Cooperació entre Generacions, volem destacar la importància d’enfortir les relacions amb la gent gran, per construir, junts, una societat en què capiguem tots. Per aconseguir-ho, la Fundació ”la Caixa” dona suport al repte número tres dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, relacionat amb la promoció de la salut i el benestar, impulsant projectes com el Programa per a Gent Gran. Perquè el món necessita les persones. I les persones necessiten el món.    

Segons l’OMS, Espanya és el tercer país del món amb més esperança de vida. Per això, la promoció d’hàbits de vida que fomentin un envelliment actiu i saludable és una prioritat. Així, celebrar el Dia Europeu de la Solidaritat i Cooperació entre Generacions, sobretot en un context de pandèmia, ens serveix per reflexionar sobre els reptes que planteja pel que fa a la salut i el benestar de la gent gran, i els antídots per afrontar-los. I un dels més poderosos és la solidaritat.

 

Retrato de Javier Yangas, Ángel Franco y Mireya García-Durán

 

Parlem d’aquesta virtut amb tres persones que coneixen bé el seu valor i l’increïble impacte que té en la salut i el benestar de les persones: són l’Ángel Franco, director de Comunicació de la Federació Espanyola de Bancs d’Aliments (FESBAL); Javier Yanguas, director científic del Programa de Gent Gran de la Fundació ”la Caixa”, i Mireya García-Durán, tècnica d’Incorpora i responsable d’aquest programa d’inserció laboral a la Fundació Raval Solidari i a Acció Social Montalegre.

Per a l’Àngel, la solidaritat intergeneracional forma part del nostre ADN, tot i que reconeix que ja no és com abans. No obstant això, diu que la pandèmia ens ha servit per obrir els ulls. “Molta gent gran han mort a causa de la COVID-19 enmig d’una gran soledat. Crec que això ens està portant a reconsiderar la relació que hi tenim i a pensar com podem estar més units i ser més solidaris entre nosaltres.” Una cosa que comparteix en Javier, del Programa per a Gent Gran, que creu que aquest pacte no escrit, en què s’espera que els nostres fills ens cuidin quan envellim, estava desapareixent. “Ens hem anat separant afectivament. Ara hem de tornar a trobar aquests elements que ens uneixen per aconseguir un futur comú i compartit.”                   

Cada vegada vivim més aïllats, i no només la gent gran. En Javier explica que el 20 % dels joves d’entre 20 i 39 anys està en risc d’aïllament social a causa del trencament de la xarxa d’amics, segons un estudi del 2018 fet en nou ciutats espanyoles. “La pandèmia i el confinament han subratllat que l’aïllament social i la soledat porten moltes conseqüències negatives per a la salut. Necessitem recuperar la mena de relacions que teníem abans, de més proximitat emocional i confiança, aquestes relacions que ens poden ajudar en cas de necessitat. Ha quedat clar que som interdependents, vulnerables i que hem d’assumir aquesta vulnerabilitat”.

En aquest sentit, les xarxes de suport comunitàries s’han demostrat fonamentals per superar les crisis. “I no les havíem treballat, crec que fins i tot les havíem oblidat”, diu en Javier. D’altra banda, Mireya García-Durán proposa millorar l’empatia i escoltar millor: “Crec que la gent gran té molt per aportar, i també els més petits. Escoltar-nos els uns als altres farà que els llaços entre generacions siguin més forts”. De fet, per a ella la solidaritat és la que ens converteix en homo sapiens, en éssers humans. “Si no som capaços de pensar en els altres, ens convertim en màquines.”

Tant és així que els tres estan d’acord a afirmar que la solidaritat té un impacte positiu en la salut física i emocional de les persones. Ells ho veuen en el dia a dia. La FESBAL, per exemple, pot continuar distribuint aliments als que ho necessiten gràcies al suport de ciutadans i empreses i a un exercit de joves que s’ha ofert a fer la tasca dels fins aleshores voluntaris, la major part gent gran jubilada que ara s’ha de quedar a casa. I l’Àngel confia que tota aquesta solidaritat se sostingui en el temps, un cop s’acabi el període del confinament.                     

En Javier també creu que la crisi no ha fet més que recordar-nos aquest doble repte de millorar l’acompanyament de la gent gran i crear xarxes de voluntariat estables per contribuir al bé comú. Per això, el Programa per a Gent Gran ha reforçat el projecte Sempre Acompanyats: arran de la pandèmia, han sorgit necessitats relacionades amb aspectes més emocionals (angoixes i pors) en persones que ja estaven en situacions de soledat forçada i els problemes de les quals ara han augmentat. “D’altra banda, també hem començat a recollir històries de fortalesa de gent gran al llarg de l’epidèmia, perquè pensem que, en general, l’han suportada amb una gran enteresa i en volem presentar una visió centrada en les seves capacitats i la seva resistència. En canvi, es promou una idea que ja hauria d’estar superada, que suggereix que l’edat és fonamental i que no ens deixa veure les diferències ni l’heterogeneïtat del col·lectiu”, destaca en Javier. 

Segons ell, és important que entenguem que “som un exercit de persones que, si ens comprometéssim en termes de voluntariat, seríem una arma molt poderosa de transformació social, que no només ajuda a qui en té la necessitat, sinó al que ofereix el seu temps. Ara és el moment ideal per construir una societat en la qual aprenguem a estar tots junts en un mateix vaixell i a lluitar els uns pels altres”.