Abans que es tanquessin les escoles a causa de la COVID-19, l’escola Andalucía, a Polígono Sur de Sevilla, es convertia cada tarda en tot un centre social. Coordinats per l’associació Entre Amigos en el marc del programa CaixaProinfància, mentre els nens i nenes assistien a activitats de reforç escolar, les mares participaven en un taller de robes que va trobar en Tania García, una de les veïnes, la millor aliada per implicar la resta de dones en propostes que persegueixen millorar la vida en un dels barris més discriminats del país.

La Tania se’n surt de tot i s’ocupa de tot. Tant podia estar netejant-li els mocs a un dels seus sis nanos com donant les instruccions per fer una bossa per al pa a una de les 15 dones que participaven en el taller de draps creant tota mena de productes amb roba que d’altra manera hauria acabat al contenidor. Tot això, amb molta empenta i amb aquell efecte que produeixen les persones amb carisma.

Els productes que fabricaven els venien. “Abans del confinament vam tenir molta demanda de bosses de tela, amb això de la guerra contra el plàstic”, explica Juana Macías, que des de fa 12 anys dirigeix aquest taller pel qual ha vist passar mig centenar de dones. Els beneficis els reinverteixen per continuar una activitat que per a elles és més que aprendre un ofici: “És compartir, guanyar en independència, implicar-se les unes amb les altres”.

 

 

En aquesta tasca, la Tania és una peça fonamental. L’associació Entre Amigos la va proposar per als Reconeixements CaixaProinfància, que homenatgen persones que han aconseguit trencar el cercle de la pobresa. En el seu cas, ella, la seva parella i els seus sis fills s’han endut el premi d’Empoderament familiar. “La Tania és un referent per a les altres. Les estira. I a més és un exemple de superació i el pilar d’una família que ha sabut aprofitar les oportunitats del programa CaixaProinfància. Tenim moltes famílies; treballem amb més de 300 a Polígono Sur. Però ens va semblar la més adequada per a aquest reconeixement perquè reuneix uns quants d’aquests elements”, explica María José Domínguez, una de les coordinadores d’aquesta entitat social que el 2020 fa 35 anys que és el barri.

La Tania du les regnes de la família Buzón-García, amb sis nanos: dos de 13 anys, una d’11, un altre de nou, una de cinc i un altre de dos i mig. “Tingues en compte que aquí som les dones les que ho fem tot. En un dia normal prepandèmia, em llevava, feia un cafè i preparava la canalla per anar a l’escola. I després, a treballar. Treballo en una casa i, quan toca, de monitora a l’escola d’estiu. Quan surto de la feina, torno per endreçar la casa i fer el dinar”.

Els tallers els oferien a ella i a les seves veïnes l’oportunitat d’alleugerir aquesta espiral d’obligacions. “I, a més, hi vaig aprendre moltíssim. Ara m’ho faig tot, fins i tot les cortines”, afirma. Ella, com altres dones, ha seguit un itinerari que està pensat per a una intervenció social integral des de les famílies i en què els tallers són una eina més. “Funcionen com un grup d’autoajuda per a gent amb les mateixes inquietuds i els mateixos objectius: sortir de les condicions precàries en què viuen”, exposa Trinidad Díaz, una altra de les coordinadores de l’entitat. “Nosaltres estem a peu de carrer i detectem les necessitats per després treballar amb projectes com el de CaixaProinfància. En aquesta feina, la Tania és el model per a altres dones i una guia. Per a nosaltres és un pilar fonamental perquè aquestes dones guanyin seguretat i autoestima, en un context en què moltes no tenen cap referent social”.

La treballadora social Anabel Gamaza és la “referent familiar” a l’escola Andalucía dins del projecte de l’entitat. “Funcionem d’aquesta manera: en primer lloc fem una avaluació de les famílies i a continuació elaborem un pla de treball, que es revisa cada any, perquè les circumstàncies varien”, explica sobre un programa d’acompanyament que treballa totes les àrees: des del control de l’absentisme escolar fins a l’assistència psicoterapèutica, passant per la gestió de les necessitats més bàsiques.

En aquesta ruta, aquest taller servia sobretot per enfortir la comunitat. Des de feia uns mesos, a més de les donacions, també treballaven amb robes africanes que els enviaven dones de Burkina Faso, amb les quals es repartien els beneficis de la venda de les creacions. A l’aula, tot era compartir experiències i rialles. La Tania ens explica que s’ho passaven tan bé que fins i tot la portera de l’escola no se’n va poder estar i un dia es va colar entre ells per acabar una de les bosses per al pa.

 

Text: María Sánchez-Campa
Fotografia: Sonia Fraga