Canvi climàtic, demència, epidèmies… Els reptes als quals s’enfronta la ciència són molts i globals. I necessitem solucions, vinguin d’on vinguin. Michela Bertero, responsable d’assumptes internacionals i científics del Centre de Regulació Genòmina a Barcelona (CRG), ens parla de la importància de la iniciativa Together Science Can, impulsada per organitzacions com l’Obra Social ”la Caixa”, per protegir i celebrar la unió entre investigadors d’arreu del món.    

“La col·laboració és un valor per a la ciència i, en general, tot i que hi pot haver competició, el científic vol col·laborar, es vol obrir”, assegura aquesta experta en assumptes científics internacionals. “Hi ha temes globals que necessiten clarament que treballem tots junts, com el projecte per interpretar el genoma humà; aquí els investigadors han avançat molt gràcies a compartir dades”, apunta Bertero.

Però els objectius de la campanya Together Science Can no s’aturen en l’intercanvi d’informació i bones pràctiques, sinó que també aposten per la unió de veus, sobretot pel que fa a l’aprovació de polítiques que afecten l’àmbit científic. “A Brussel·les es decideixen molts temes importants, i vam veure que si hi anàvem sols ningú no ens escoltaria. Així que vam crear una aliança entre 13 centres europeus semblants a CRG: el Curie de París, el Babraham de Londres, el Gulbenkian de Portugal… Gràcies a aquesta associació internacional que anomenem EULife, ara tenim més pes a la Comissió Europea, i podem desenvolupar projectes com LIBRA, que promou la presència de dones en la recerca perquè també elles arribin a ser caps de grup o directores”, explica la membre de l’European Open Science Policy Platform.

 

 

Un altre dels projectes de CRG que ha estat possible gràcies a la cooperació internacional, en col·laboració amb l’Obra Social ”la Caixa”, és l’European Genome-Phenome Archive: una enorme base de dades genòmiques i fenotípiques humanes que no tan sols s’arxiven, sinó que es poden compartir de manera segura. “Originalment, la base de dades era al Regne Unit, però ara tenim base de dades també a Barcelona. El pas següent que volem fer amb l’Obra Social és ensenyar la utilitat de les dades genòmiques per a la clínica, més enllà de la recerca més bàsica”, avança Bertero entusiasmada.

Per a l’experta, la voluntat de cooperació —simbolitzada per dos punys en contacte amb el logo de Together Science Can— s’hauria de donar no només entre investigadors, sinó també entre ells i la resta d’actors: universitat, indústria, inversors, revistes científiques i fins i tot públic general. “Cal facilitar diàlegs en què totes dues parts escoltin. Amb la indústria, per exemple, ja que és imprescindible perquè el descobriment arribi a la societat i aconsegueixi que avanci. I amb la societat, perquè no tan sols es tracta de presentar-li la feina, sinó també d’entendre la possible repercussió i inquietuds que pot despertar en les persones”, defensa.

I com a primer pas per aconseguir la unió imprescindible entre professionals, Together Science Can proposa a investigadors i instituts fer servir les xarxes socials (Instagram, Facebook i Twitter) per demostrar, amb imatges i paraules, amb punys units i històries de mobilitat i col·laboració, que junts, podem fer més coses.

 

Text: Ana Portolés
Fotografia: Laia Sabaté