L’Educació és un dret bàsic humà reconegut per l’ONU. És també un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i, en conseqüència, una de les eines principals per construir una societat més igualitària, justa i equilibrada. Avui, Dia Internacional de l’Educació, xerrem sobre la importància d’una educació de qualitat amb el terapeuta Jordi Amenós i amb dos docents i dues alumnes de l’escola Octavio Paz de Barcelona, que ha estat reconeguda amb el Premi Ensenyament 2019 atorgat per la Fundació Cercle d’Economia i EduCaixa, pel seu innovador projecte educatiu. Elles són la Lúa i la Noelia, d’11 anys, i les professores Carme i Elena.

CARME: Vaig decidir ser docent perquè em brinda l’oportunitat de tractar amb persones, d’establir relacions i transmetre idees que al final acaben transformant la societat. És un dels aspectes que més m’agraden del nostre projecte educatiu: el treball en equip, la confiança que es desenvolupa no només entre alumnes, sinó també entre docents. El sentit de comunitat em dona molta satisfacció. Els coneixements els pots consultar, però les relacions no s’aprenen en un llibre.

ELENA: Crec que una de les missions principals del mestre és mantenir viva la curiositat. Que el que ensenyem sigui motivador, atractiu; com diu una frase que ens agrada molt aquí: “El millor que podem fer és ensenyar-los a fer-se preguntes i trobar les eines per respondre-les”.

LÚA: En aquesta escola no treballem per assignatures, sinó per projectes i caixes d’aprenentatge. M’agrada com s’ensenya aquí, no vull que canviï res. De vegades fem propostes de caixes que ens agradaria afegir. M’encanta quan crec que sé molt sobre alguna cosa i de sobte les profes m’ensenyen alguna cosa nova.

 

 

NOELIA: El més important que he après al col·le és a fer amics i a treballar en equip. I com més variats siguem, millor.

LÚA: Sí, si tots fóssim iguals no seria tan divertit, perquè ja sabríem què els agrada als nostres companys i com són, i no podríem aprendre coses noves dels altres.

NOELIA: Si no aprenguéssim a relacionar-nos amb gent diferent, el nostre futur seria molt diferent. Nomé coneixeríem el que hi ha al nostre voltant. No sabríem totes les opcions que hi ha més enllà.

CARME: És que ells tenen veu dins de la societat. No es tracta que siguin els reis, sinó d’escoltar el seu punt de vista. I ara, estan sortint veus joves, com la de la Greta Thunberg, que inspiren una reflexió i provoquen un canvi. Això s’aconsegueix donant-los la paraula, escoltant el que els agrada fer.

JORDI: L’etapa educativa és un capítol de la vida al qual cal prestar una atenció espacial, perquè l’alumne comença a construir la seva identitat. Però és important diferenciar entre identitat i narrativa interna. Per exemple, un adolescent (identitat) és molt més que les seves xarxes socials (narrativa), encara que alguns relacionen la seva autoestima amb el nombre de likes de les seves publicacions. La narrativa interna explica qui són, què fan, com els veuen els altres al món i com es veuen ells mateixos. No obstant això, la seva identitat és molt més que aquesta narrativa interna.

CARME: Jo crec que un dels reptes de l’educació és que ha de ser diferent de la que era abans. Una educació que apoderi els alumnes és una educació de qualitat. Ens hem d’esforçar per actualitzar-la i millorar-la.

ELENA: El nostre paper és acompanyar-los en els seus descobriments. Connectem amb l’empatia, amb la confiança, estem al seu costat. Però aquest procés no es queda a l’escola. Un dels reptes més importants és incloure tota la comunitat en l’educació dels joves i trencar amb la idea que l’escola és el lloc on s’aprèn, perquè també s’aprèn en altres espais, com a casa. I aquests espais han de tenir objectius i procediments propis, han de ser oberts i donar oportunitat als alumnes per descobrir els talents que tenen, perquè puguin construir els seus somnis. Precisament, la Lúa i la Noelia ja tenen un projecte…

LÚA: Jo vull ser pintora i ceramista, i la Noelia pintora també, així que muntarem juntes un taller-botiga on puguem crear i vendre les nostres obres.

JORDI: Com més es conegui emocionalment una persona, més present tindrà el seu criteri i confondrà menys les seves narratives amb la seva identitat. Com a conseqüència, serà menys sensible a les manipulacions que trobem actualment a la política, a la publicitat o a les xarxes socials.

ELENA: Creiem que una educació de qualitat influeix, i molt, en el futur de les persones i de les societats. Els països més formats tenen una qualitat de vida superior, tot i que sabem que no tots els nens del món hi tenen accés, o si l’hi tenen, és sense continuïtat. Per això un dels grans reptes avui dia és aconseguir que tothom rebi una educació de qualitat.

 

Text: Bárbara Fernández
Fotografia: Clara de Ramon