N’hi ha que somien amb una vida plena de grans batalles i focs artificials. I hi tenen tot el dret. Demanar no fa pobre… Però, en realitat, la majoria dels mortals només volem ser feliços a l’empara dels dies comuns. Tenir una casa, una feina, passejar amb la persona que estimem, veure una bona pel·lícula, assaborir un bon vi… El mateix que volia el Sergio Piquero, i que ha aconseguit. Perquè la vida amb síndrome de Down és una vida com les altres. Bon Dia Mundial de la Síndrome de Down. Bon dia.

Cada matí, després d’una bona dutxa i un cafè, el Sergio Piquero agafa la bici plegable i se’n va a treballar. Primer, un tram amb bus, i després, a pedalar. Així, des de fa 14 anys, des del dia en què va començar a treballar de manipulador de productes a Tahe. Des del 2012, el Sergio també forma part del programa Incorpora de l’Obra Social ”la Caixa”, els tècnics laborals del qual fan de cremallera entre empreses, entitats socials i persones: no només els donen un cop de mà a l’hora de buscar feina, sinó que quan l’han trobada en fan un seguiment perquè tot vagi bé.

 

 

És gràcies a Fundown i Incorpora que es van conèixer el Sergio i l’Alicia, la tècnica laboral que ja fa set anys que l’acompanya. Tot i que la bona notícia és que cada cop ho fa menys. “El que més valoro del Sergio són les ganes que té de viure d’una manera autònoma, de ser responsable de si mateix. Per a mi és una lliçó de vida”, explica l’Alicia. “Al començament estava amb ell cada dia, però està tan integrat a la feina que ara ens veiem només una vegada per setmana.”

“El suport de l’Alicia ha estat fonamental per a mi”, remarca, al seu torn, el Sergio. “Treballar tants anys m’ha permès independitzar-me. Ara visc amb la meva xicota, l’Olga”. L’Alicia recorda el dia en què el Sergio se n’hi va anar a viure. “Va ser molt emocionant per a ell. Com ho seria per a qualsevol altre!”, assenyala. “Tots els que ens hem independitzat sabem l’esforç que suposa anar-te’n de casa i fer-te càrrec de tu mateix. Jo ho vaig viure amb ell com un exemple de superació”.

La feina ens dona identitat, aporta sentit al dia a dia i és una gran eina per guanyar qualitat de vida i sentir-se integrat a la societat. “No crec que sigui tenir una discapacitat el que fa que necessitis una feina”, subratlla l’Alicia. “Tots ho valorem perquè aporta molt personalment: et permet relacionar-te amb d’altres, sortir de la teva zona de confort, et dona autonomia…”. I com que les persones amb síndrome de Down volen de la vida el mateix que les altres, hem de fer el possible perquè també tinguin les mateixes oportunitats per aconseguir-ho.

 

Fotografia: Marta Sesé