Investigar és buscar respostes a preguntes. Preguntes que es tradueixin en millores per a la societat. I si, actualment, hi ha un camp de la recerca científica pel qual val la pena apostar de manera decidida, és el de la biomedicina. El nostre país és capdavanter en nombrosos estudis que repercutiran en la salut i el benestar dels ciutadans d’arreu del món. Per això, a la campanya Amb els Imprescindibles, enguany l’Obra Social ”la Caixa” ha decidit reconèixer la gran tasca dels professionals de la recerca mèdica a Espanya.

Set grans noms de la medicina protagonitzen una campanya que busca sensibilitzar la societat sobre la importància de la recerca en la lluita contra les grans malalties del nostre temps. Però, què motiva aquests professionals a tirar endavant les seves recerques dia a dia? Quins són els grans reptes que tenen? I com creuen que contribueixen amb la seva feina a crear un món millor?

“Tot el suport a la ciència redunda en un benefici per a la societat.” Així de contundent es mostra en parlar de la importància del mecenatge científic Bonaventura Clotet —director de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa—, que té el gran desafiament de demostrar que la sida es pot curar. Tot i que creu que la societat sap apreciar la feina dels investigadors, puntualitza que li falta ser més conscient del cost que té realment. “Per a això seria molt positiu fer més campanyes que acostin la recerca a la gent”.

La doctora María Blasco —directora del Centre Nacional de Recerques Oncològiques, que, actualment, es troba entre els deu millors del món dedicats al càncer— també coincideix a destacar la importància de la connexió entre ciència i societat. “Hauria de ser la primera a reivindicar-se com una societat del coneixement, amb la recerca com un dels seus pilars més importants. D’aquí vindran tots els avenços que faran que visquem millor i que augmenti la nostra qualitat de vida”.

Josep Baselga, director mèdic de l’Hospital Memorial Sloan Kettering Cancer de Nova York i president del Comitè Científic Intern del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia, és optimista. “S’està avançant molt, sobretot en tres àrees: la genòmica (saber quins gens són responsables del càncer en cada persona per poder crear tractaments a mida), la immunologia (estem ensenyant al sistema immunològic a reconèixer millor els tumors perquè pugui atacar les cèl·lules tumorals) i la detecció precoç (per mitjà del desenvolupament de l’anomenada biòpsia líquida)”. Al doctor Baselga li agrada interactuar personalment amb els pacients, defensa que els metges han de ser bons comunicadors i, entre les fites de les quals se sent més orgullós, hi ha els anticossos monoclonals, que va desenvolupar als inicis de la seva carrera per tractar el càncer de mama i còlon. “En aquell moment ningú creia que funcionaria, no ens van donar suport i ens va anar d’un pèl que no poguéssim fer l’estudi, però no ens vam rendir, ho vam aconseguir i hem ajudat un munt de gent. Vaig aprendre una gran lliçó: la de la perseverança”.

Valentí Fuster —director del Centre Nacional de Recerques Cardiovasculars i del Mount Sinai de Nova York— posa l’èmfasi en la curiositat com a virtut fonamental dels investigadors, i en l’educació dels joves com a garantia de futur. “Del que em sento més orgullós és d’haver format joves investigadors que seran el futur de la ciència al nostre país.” Segons el doctor Fuster, un dels grans deutes que tenim a Espanya és la falta d’inversió en recursos per descobrir investigadors amb potencial, i insisteix en la importància que ciència, educació i salut vagin plegades en la societat.

La curiositat també és, per a Pedro Alonso —fundador d’ISGlobal i director del Programa Mundial de Malària de l’OMS—, un tret imprescindible per desenvolupar una bona feina investigadora. A més, assenyala que no hi ha res més gratificant per a un investigador que veure com el producte de la seva feina es tradueix en vides salvades. En el seu cas, la recerca també és una eina de lluita contra la desigualtat, perquè “no hi ha desigualtat més gran que el fet que el lloc on neixis determini les teves probabilitats de viure”.

El director del Centre de Medicina Fetal de l’Hospital Clínic – Sant Joan de DéuEduard Gratacós, treballa en un dels camps més pioners de la medicina actual. “Quan, fa 30 anys, vam començar a parlar de la possibilitat d’operar fetus, molta gent va pensar que estàvem bojos”. La idea que la ciència no s’ha de tancar portes, que ha d’apuntar sempre a dalt de tot per poder avançar és, en gran mesura, el que motiva recerques com la del doctor Gratacós. “Em sento molt orgullós d’haver contribuït a generar consciència sobre la importància d’investigar les malalties prenatals, perquè quan cures algú abans de néixer, el cures per a tota la vida. I no hi ha res que et faci més feliç que ajudar altres persones.”

Finalment, Maite Mendioroz —directora del Laboratori d’Epigenètica – Alzheimer de Navarrabiomed— apunta la frustració com un dels grans motors dels avenços científics. “La frustració t’anima a tirar endavant, perquè et porta a buscar respostes i a modificar la realitat”. Per això, creu que els científics han de ser capaços de pensar que tot és possible, sense posar-se frens ni autocensurar-se. “Hi ha una frase de Bernard Shaw que m’agrada molt: ‘Algunes persones miren el món i diuen: per què? D’altres miren el món i diuen: per què no?’”.

 

Text: María Arranz
Fotografia: Marta Sesé