Asha en nepalès vol dir esperança. Una esperança que les dones d’Asha Nepal, una ONG de Katmandú, i les voluntàries de la Fundació Solidària TAI (Treballs d’Ajuda a la Infància) han mantingut fins a aconseguir prou finançament perquè 33 nenes rescatades del tràfic de persones puguin continuar a les llars d’acollida. La pandèmia causada per la COVID-19 ha fet trontollar els fons de moltes organitzacions solidàries. I TAI no n’ha estat cap excepció. Per això l’esperança ha tornat a aquest grup de dones en erigir-se com La causa del mes, una iniciativa organitzada per la plataforma de micromecenatge migranodearena.org i la Fundació ”la Caixa”. L’admiració per la feina de TAI, i sobretot el suport de més de 100 micromecenes, han aconseguit mantenir un projecte que se sustenta sobre una paraula: germana.

“Namasté, didi” és el primer que li diuen aquestes 33 nenes a Rosa Bao, voluntària de TAI, quan les visita a Katmandú. És la mostra d’una acceptació implícita, en una benvinguda que vol dir literalment “et saludo, germana gran”. Enguany, a causa de la pandèmia, no podrà anar a veure-les. Però procura per elles des de la distància, recollint esforços com els que s’han aconseguit amb els fons aportats pels micromecenes de migranodearena.org. “Sé que estan ben cuidades. A cada casa hi viuen unes 5 o 6 nenes amb una dona adulta, normalment també víctima del tràfic de persones i l’abús sexual. Ha passat pel mateix que aquestes menudes. Per això sap bé què els cal”.

 

Camino de arcoiris hacia una casa

 

Aquestes cuidadores, que en certa manera exerceixen de mares adoptives, són les voluntàries d’Asha Nepal, que treballen en col·laboració estreta amb TAI. “Elles s’ocupen del dia a dia de cada grup, que es converteix en una família. D’aquesta manera, quan jo hi arribo, el que fan és incloure’m dins de la família. M’acullen, em donen menjar, es preocupen per mi. Aquesta manera de cuidar-se i donar-se seguretat les unes a les altres és el que les fa fortes”, diu la Rosa. Un gest tan senzill com trenar-se els cabells entre elles és un ritus important, perquè és la manera d’acceptar la Rosa dins de la comunitat.

“És terrible veure nenes de 8 o 9 anys, que han estat rescatades del tràfic de persones, que han passat per experiències molt traumàtiques i per abusos sexuals, viure amb tanta energia”, explica. “És el que em crida més l’atenció. No paren quietes ni un segon. Des que es lleven fins que se’n van a dormir, estan en activitat contínua, creant una rutina que els aporta seguretat. És la forma com intentem empoderar-les, donar-los eines, educació i criteri perquè es puguin enfrontar al món per elles mateixes.”

TAI i Asha Nepal també treballen de manera integral amb les famílies d’aquestes nenes. I miren de tornar a integrar-les sense riscos. “És una tasca realment complicada, perquè la pobresa de base les fa molt vulnerables a l’explotació i l’estigma en dificulta molt reintegració a la família. Sobretot, a causa de la necessitat i la pobresa que desola la zona, i que va augmentar de manera brutal després del terratrèmol del 2015”.

Comenta la Rosa que no hi ha xifres oficials. Però es calcula que unes 20.000 dones, nens i nenes són víctimes del tràfic de persones cada any al Nepal. “En el procés de reintegració cal treballar molt per llimar l’estigma i empoderar les famílies perquè les nenes no tornin a ser víctimes del tràfic. La culpa i la vergonya taquen les seves vides. Per a algunes nenes, no hi ha ni tan sols una família a la qual puguin tornar.” De fet, de les 33 que formen la comunitat actual, només deu tenen família.

Per això era important per a Monica Donellan, coordinadora d’aquest projecte a Nepal amb TAI, aconseguir els fons i assegurar-los una llar. Com a mínim fins que acabi l’any. “Ens hem vist en una situació molt precària a causa de la COVID-19. Molts col·laboradors han retirat els ajuts. De les quatre ONG internacionals que col·laborem en aquest projecte, dues s’han vist obligades a abandonar-lo en quedar-se sense suport econòmic. Una ONG australiana ha aconseguit mantenir-s’hi i nosaltres hem assolit l’objectiu de recaptar els diners necessaris per pagar el manteniment d’aquestes cases fins que acabi l’any”, comenta. “Ens vèiem en la situació d’haver de deixar aquestes nenes al carrer, de manera que hem actuat de forma urgent. La feina que hem fet amb elles és vital per recuperar la seva salut i benestar. No les podíem tornar a deixar davant del perill”. Una tasca que engloba tots els aspectes vitals d’aquestes nenes: des de l’atenció mèdica fins a l’educació i la manutenció; a més del suport psicològic i emocional, i la labor de reintegració amb les famílies.

I és molt conscient de la solidaritat que ha demostrat cada persona que ha participat en aquest micromecenatge. “L’emergència sanitària ens ha trastornat a tots i ha deixat molta gent en una situació difícil. Ens ha costat demanar per mantenir aquest projecte, perquè sabem que recaptar fons ara és complicat, però més difícil se’ns feia haver d’assumir que les nenes es quedessin al carrer.”

D’aquesta manera, han arribat 112 donacions a través de migranodearena.org, amb què s’han recaptat 5.014 euros dels 6.000 que s’havien establert com a objectiu. “Però a més hem aconseguit fons per mitjà d’altres vies, de manera que la quantitat total supera els 7.000 euros. Això assegura el benestar de les nenes. No ens podríem sentir més felices!”.

 

Text: Itziar Lecea
Il·lustració: Tamara González