La pol·lució és com un d’aquells dolors crònics al qual ens acabem acostumant. No obstant això, en aquests dos últims mesos, el coronavirus ens ha mostrat fugaçment com seria la vida sense aquest dolor. I ens ha agradat. (Tot i que el preu que hem pagat ha estat massa alt.) Avui, Dia Mundial del Medi Ambient, ens preguntem si aquesta pandèmia servirà per aplanar el terreny a la transició energètica. Per trobar la resposta, parlem amb dos joves científics del programa de beques de doctorat INPhINIT ”la Caixa” que estan desenvolupant projectes per aconseguir una societat més sostenible. Són la Marta Ventosa, que treballa perquè l’hidrogen arribi a substituir el petroli, i Aljosa Slamersak, qui s’esforça per dissenyar un sistema econòmic i social sostenible que resisteixi millor als embats actuals i futurs.

La Marta i l’Aljosa són dos investigadors compromesos amb el medi ambient. Ella ve de Químiques i ell de Meteorologia. Ella és de Tarragona i ell d’Eslovènia. No obstant això, tenen una cosa en comú: que van aprendre a estimar la natura quan tot just tenien ús de raó. A la Marta l’hi van inculcar els frondosos boscos d’avets i les muntanyes dels Pirineus, on estiuejava amb la família. A l’Aljosa, uns ossets voladors. “Quan era petit m’encantava una sèrie de dibuixos animats, els protagonistes eren ossets voladors, que tenien una feina semblant al dels agents rurals de Catalunya: tenir cura de bosc. A partir d’aquí vaig començar a interessar-me per la defensa del medi natural”, explica el jove.

 

 

Una altra cosa que tenen en comú és que a tots dos la pandèmia els va agafar en el seu tercer any de doctorat, a la Marta a Tarragona i a l’Aljosa a La Floresta, a Sant Cugat del Vallès (Barcelona). “Aquí s’ha aturat la vida”, diu la Marta. “Pensa que a Tarragona tenim la indústria petroquímica més gran del sud d’Europa. Això fa que hi hagi un munt de trànsit vinculat. Amb la paràlisi industrial, el trànsit s’ha detingut i això ha provocat que la pol·lució total hagi disminuït a la meitat”.

L’Aljosa recorda que la contaminació no només escalfa el planeta, sinó que té un impacte directe en la salut de la població. “Només durant aquests dos mesos, 11.000 persones amb problemes respiratoris han salvat la vida a Europa, segons un estudi del Centre de Recerca sobre Energia i Aire Net d’Hèlsinki”. No obstant això, per al climatòleg eslovè tots aquests canvis no tindran cap repercussió a llarg termini si no s’executen mesures estructurals. “La disminució de les emissions durant aquests dos mesos ha estat del 8 % a tot el món. És un nombre històric, però alhora irrellevant, perquè representa un 0,1 % del total des que tenim registres. No tindrà cap impacte sobre el clima”, diu.

No obstant això, aquesta pandèmia els ha donat una empenta extra per seguir amb les seves recerques i trobar fórmules que combatin la crisi climàtica. Per a l’Aljosa, estem davant d’un llindar que ens pot portar a fer les coses molt bé… o molt malament. “En aquest moment, els governs s’estan endeutant per recuperar l’economia. És important condicionar aquestes inversions perquè les companyies iniciïn la transició ecològica i poder evitar la propera crisi, que serà climàtica”, diu el jove.

De fet, aquest és precisament el seu objecte d’estudi. El seu projecte de doctorat vol millorar el “metabolisme” social: evolucionar cap a un sistema que faci servir menys energia i recursos però que, alhora, sigui capaç de millorar la qualitat de vida de les persones. Ens en posa exemples: “Aïllar els edificis per reduir el consum d’energia, que implica menys emissions i menys despesa a la factura de la llum. Fomentar el transport públic, la bicicleta, el patinet. I també disminuir les hores de treball de les persones, els qui segueixen dedicant el mateix temps a l’ocupació, tot i que la seva productivitat s’ha multiplicat per quatre en els últims anys, segons les nostres recerques. Ens estem deixant la vida a la feina”, afirma.

La Marta, per la seva banda, investiga com obtenir hidrogen de manera neta i senzilla. I ho fa inspirant-se en les plantes: busca materials que puguin captar la llum de el sol i, amb ella, separar l’hidrogen i l’oxigen de l’aigua, un procés que ara és molt costós. “L’hidrogen és la font d’energia del futur i pot substituir el petroli. Quan es fa servir es converteix una altra vegada en aigua, de manera que no genera cap impacte”. A més, té un altre avantatge: aquesta tecnologia permetria produir energia i transportar-la a un altre lloc, a diferència de les plantes solars o eòliques, l’energia s’ha de consumir en el mateix lloc on s’ha produït. “Fins i tot ens podria convertir en productors a escala individual i deixaríem de dependre de grans indústries”, explica la jove.

Així, aquesta crisi ha obert la porta a la possibilitat de construir un futur il·lusionant. “Però hem de fer-ho ràpid. La crisi climàtica serà irreversible. Jo estic donant el millor de mi”, diu l’Aljosa. “Abans, la meva visió de futur del planeta era més aviat negativa, però ara sé que hi ha esperança, i és desafiant. Perquè hi haurà més problemes, i més greus, però ens ajudaran a fer que aquesta transició sigui una realitat i això ens portarà coses molt positives”, conclou la Marta.

 

Text: Bárbara Fernández
Fotografia: Mònica Figueras