El municipi de Salt ha celebrat la primera edició de la Setmana de les Religions per fomentar el diàleg entre persones de diferents credos. Durant set dies, els sis principals centres de culte de les religions islàmica, sikh, evangèlica i cristiana es van obrir a les altres confessions i als ciutadans de Salt en general. La iniciativa és un pas més en l’esforç de l’Àrea d’Integració i Convivència de l’Ajuntament de Salt, la Fundació Atenea i el Projecte ICI de ”la Caixa”, impulsat a la zona pel Casal dels Infants, per obrir espais de diàleg que afavoreixin la convivència i el respecte per la diversitat.

 A primera vista, la mesquita de la comunitat islàmica de Salt és difícil de reconèixer. Les pistes de la seva identitat estan ocultes en petits detalls: no hi trobaràs penjolls de mocàrabs escampats per les parets, ni enormes cúpules amb arabescos infinits. Tampoc no criden a resar des d’un minaret. De fet, fa 19 anys, la mesquita d’aquesta comunitat era un garatge. Avui, les seves parets de color verd chartreuse són refugi de fe de centenars de musulmans arribats de Guinea-Conakry, el Senegal, Gàmbia o el Marroc, que han trobat en aquest espai un oasi de recolliment, estudi i expressió de l’islam. Avui, aquesta humil mesquita obre les portes a tothom qui la vulgui conèixer i rep els peus descalços d’una vintena de joves del barri, professors i ciutadans que han vingut, sobretot, de la parròquia cristiana de Sant Cugat de Salt.

 

 

“Benvinguts”, diu en un perfecte català de Girona en Mamadou Diallo, un jove de Guinea-Conakry prim, no gaire alt, amb ulleres de muntura fina i un aspecte intel·lectual. L’acompanya un grup de cinc o sis nois i noies. Tots duen un foli a les mans, estan nerviosos i riuen per descarregar. Aquests joves pertanyen a les tres comunitats islàmiques de Salt i han estat designats per explicar els principis de la seva fe als veïns, els quals, a mesura que avança la xerrada, s’adonen que, en essència, persegueix el mateix que la cristiana, evangèlica o budista: la felicitat d’un mateix i dels altres, a la Terra i al més-enllà. “Des de la perspectiva ètica”, explica la sociòloga Clara Fons, responsable dels programes de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós i Interconviccional (AUDIR),“totes les religions comparteixen la regla d’or de la moral, tot i que cadascuna la formula d’una manera diferent. En síntesi, diu que no facis als altres el que no t’agradaria que et fessin a tu. Tot el que és cultivar l’ego sense tenir en compte la solidaritat és destructiu”.

No obstant això, els reptes del diàleg interreligiós s’originen en la nostra part més animal: veure en la diferència una amenaça per a la nostra identitat. “Com animals que som, el primer que volem és sobreviure. Si penso que l’altre va en contra de la meva identitat i, per tant, de la meva existència, el vull aniquilar”, explica Clara. “Això ens duu a dos camins: a posicionar-nos-hi en contra, defensant ‘el que és nostre’, o bé a construir la nostra identitat tenint en compte l’altre, entenent que el que ens defineix no és estàtic, sinó que es modifica en relació amb el pròxim. En definitiva: a triar el camí de la destrucció o de l’amor”, afirma.

Mentrestant, els joves estudiants de la comunitat islàmica de Salt reparteixen una bosseta de thiakry i una beguda. Els assistents examinen amb ulls curiosos el refrigeri africà, i alhora en Mamadou continua amb l’explicació. “Hi ha un vers de l’Alcorà a través del qual Déu ens diu que ens ha creat i ens ha fet diferents precisament perquè ens coneguéssim. De fet, penso que un dels objectius de la diferència és tenir l’oportunitat de conèixer-se”.

“L’any passat, amb motiu del Dia Internacional de la Tolerància, vam celebrar una trobada amb joves de diverses comunitats religioses”, explica Pilar Martínez, coordinadora del Pla Comunitari (Projecte ICI) de Salt, implementat pel Casal dels Infants i impulsat per ”la Caixa”. “Ens va agradar molt i, inspirant-nos en la Nit de les Religions, promoguda per AUDIR a Barcelona, vam pensar que enguany es podia ampliar a una setmana”. Des d’aquest gresol de cultures i religions que és Salt, assenyala que aquestes experiències són fonamentals perquè, a través del diàleg, puguem comprovar que en la diferència no hi ha cap perill, sinó que, simplement, és l’expressió culturalment diferent de quelcom que tots anhelem. “Totes les religions volen la pau. El que veneren té un nom diferent, però al final, l’essència és la mateixa”, explica, amb un somriure.

“La UNESCO diu que la religió és cultura, i la cultura és Patrimoni de la Humanitat”, afegeix Clara Fons. “Tot i que tu no professis una religió, les seves tradicions tenen un impacte positiu en la societat, des d’una perspectiva cultural, ètica i espiritual. Per tant, és positiu i de l’interès de tothom preservar-les en la seva diversitat”.

 

Text: Bárbara Fernández
Fotografia: Laia Sabaté