Quin és el secret de les cançons eternes? Per a la majoria, el misteri no es resol mai i, simplement, continuen sonant durant dècades tan vives com el primer dia. Però en el cas de Stayin’ Alive de Bee Gees hi ha una explicació científica. Aquest tema tan cèlebre es va construir sobre el ritme del batec del cor (unes 100 ppm). Tan senzill com efectiu: és difícil fer com si sentissis ploure davant del so d’allò que et manté viu. Potser per aquesta raó la música és l’eina ideal per entendre’ns amb persones de tots els indrets del món.

La història de Stayin’ Alive apunta a una característica fonamental del llenguatge musical: la capacitat del ritme per connectar els éssers humans a un nivell molt més profund que les paraules. Una connexió que dijous passat es va viure al taller musical per a infants que va organitzar ComunicArt i el Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural (ICI) de l’Obra Social ”la Caixa” en el multicultural barri de Sant Roc de Badalona. En el context de les activitats de l’Escola Oberta d’Estiu del Projecte d’ICI, el taller es va estructurar en una primera part en què les criatures van convertir ampolles i gots de plàstic en maraques, panderetes o “pals de pluja”, i en una segona part en què els petits es van posar a tocar acompanyats dels músics del centre de musicoteràpia interactiva l’Espai.

“Les consignes són mínimes, sense cap paraula, però hem aconseguit que tothom hi participi, cadascú a la seva manera”, afirma Egoitz Urberuaga, musicoterapeuta i director de l’orquestra improvisada que va néixer durant el taller. Gestos, mirades i cops sobre els instruments van ser el que va caldre perquè tots els presents s’hi sumessin. I és que, tal com apunta Urberuaga, “la música és una de les arts que més aglutina les persones. Per això és tan efectiva a l’hora de treballar aspectes socials i comunitaris, d’integrar persones de naturaleses i característiques diverses”.

“Als barris on hi ha molta diversitat cultural, cal treballar-hi la gestió del coneixement i del conflicte”, observa Leandro Weller, tècnic d’inserció del Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural. “És important defensar les identitats i, alhora, promoure la convivència. Diferència i igualtat. Que es relacionen entre si, perquè la manera millor de treballar els conflictes és treballar la relació.” Un treball en el qual els infants i la música juguen un paper fonamental: els primers, perquè “viuen els processos de relació i integració d’una manera més innocent i natural”; la música, perquè “funciona encara que no parlem el mateix idioma. És una vibració relacionada amb la capacitat innata per al llenguatge, fins i tot abans d’aprendre una llengua. És una eina que ens permet estar junts al mateix lloc” i connectar amb el que és més essencial de la vida humana, més enllà de cultures i generacions.

 

Fotografia: Rita Puig-Serra