La setmana de Carnaval, a l’EspaiCaixa de Vilanova i la Geltrú va tenir lloc una desfilada de disfresses molt especial: la mitjana d’edat superava els 60! Va ser una de les moltes activitats que s’organitzen en aquest centre per a la gent gran. Qui ha dit que només els joves tenen dret a divertir-se i a fer noves amistats?

“On ens podem vestir?”, pregunta una usuària de l’EspaiCaixa de Vilanova i la Geltrú a la Palmi, la presidenta del centre. Avui celebren la festa anual de Carnaval —una data assenyalada a Vilanova— i molts assistents es disfressen. La Palmi saluda la senyora efusivament i li indica una sala.

L’ambient és de berbena. Al sostre hi ha garlandes i a les taules, entrepans i els noms dels assistents. Des de l’escenari, el Pep i la María José s’ocupen de la música i posen temes com Amado mío —el mateix que cantava Rita Hayworth a Gilda— per a l’alegria de les parelles que s’animen a sortir a la pista. És el cas de la Rafaela i el seu marit Diego. Ella té 74 anys i acostuma a anar a l’EspaiCaixa a fer manualitats i costura. El marit, de 80, hi va cada dia a jugar a dòmino. En dies com avui tots dos s’acosten al centre per ballar. “És un espai molt acollidor”, comenta la Rafaela.

 

 

A l’EspaiCaixa es fan una infinitat d’activitats pensades perquè la gent gran socialitzi i es mantingui activa i feliç. I molt sovint les proposen els mateixos usuaris. Entre d’altres, a Vilanova han muntat una coral, per exemple.

Segons un estudi de l’Observatori Social de ”la Caixa”, el 2030, per cada 100 persones en edat de treballar, gairebé la meitat seran dependents econòmicament o estaran en edat inactiva. Per tant, espais i iniciatives d’aquesta mena, que fomentin els talents i les relacions de la gent gran, es converteixen, cada dia que passa, en més imprescindibles.

De fet, el de Vilanova i la Geltrú és un EspaiCaixa pioner. Aquí, a part dels socis, també hi poden venir i participar els beneficiaris del projecte Vida en companyia acompanyats pels voluntaris d’Amics de la Gent Gran. Antonia Tamayo, coordinadora de l’associació al Garraf, ens explica que la missió d’aquest projecte és acabar amb el sentiment de soledat de la gent gran. Això ho aconsegueixen en gran part gràcies als voluntaris, que visiten les persones d’edat avançada en situació de soledat no desitjada als domicilis.

A la Juana, de 83 anys, la visiten la Cristina i l’Elisabeth, però avui no s’ha volgut perdre la festa de Carnaval. Ens explica que totes dues són molt afectuoses i detallistes: “Es recorden de coses com el meu aniversari o el meu sant”. A la Juana, una dona que ha tingut sis fills i que va començar a treballar als 14 anys, li brillen els ulls quan parla de les voluntàries. “Em donen molt d’afecte”. També reconeix que, així i tot, troba molt a faltar el seu marit, “un home molt bo”, diu. A casa també compta amb l’ajuda de l’Alicia, la seva cuidadora.

Viure en soledat és la realitat de la Juana i de gairebé el 30 % de dones més grans de 65 anys. Aquest és un repte al qual ajuden a posar remei tant associacions com Amics de la Gent Gran com el programa de Gent Gran de l’Obra Social ”la Caixa”. Meritxell Sánchez, dinamitzadora de l’EspaiCaixa de Vilanova, explica una cosa que ens pot semblar òbvia, però que de vegades oblidem: “La gent gran és com tots nosaltres, gent que s’ha enamorat, que ha viscut molt i que té moltes històries per explicar”.

Exactament, el que té el Francesc: 87 anys, un munt de vivències i un cor d’or, segons la Isabel, que fa quatre anys que el visita com a voluntària a través d’Amics de la Gent Gran. La Isabel té 64 anys i ja s’ha prejubilat. És vídua com el Francesc. Ella diu que ell “li dona alegria” i que “és una persona molt interessant”. Ell diu que ella li ha donat la vida perquè després de la mort de la seva dona “se sentia mig mort”. De fet, el Francesc afirma que fins i tot li ha proposat matrimoni! La Isabel contesta, amb un somriure, que en realitat, el seu camí junts consisteix en el noble art de fer-se companyia, “que segurament és més elevat que el matrimoni mateix”. Des d’aquí exclamem “llarga vida!” a les fantàstiques i necessàries amistats que es forgen gràcies al projecte Vida en companyia i als EspaiCaixa.

 

Fotografia: Arnau Rovira
Text: Laura Calçada