Quan algú perd els seus drets com a ciutadà, està en risc de perdre els seus drets com a ésser humà. I encara que els camps de refugiats estiguin pensats com a solució temporal, en realitat les situacions s’estanquen i la malnutrició esdevé un dels problemes més seriosos, sobretot per a les dones i els nens. Per això, avui, Dia Mundial de l’Alimentació, volem donar a conèixer el projecte MOM: Pla d’Innovació per a la Nutrició Infantil, promogut per l’ACNUR i l’Obra Social ”la Caixa”.

Hannah Arendt va escriure el 1950 que “la privació fonamental dels drets humans es manifesta sobretot en la privació de tenir un lloc al món”. La filòsofa d’origen jueu va experimentar en primera persona el que significa veure’s forçada a no formar part de cap país: va ser apàtrida des que el règim nacional socialista alemany li va retirar la nacionalitat el 1937 fins aconseguir la nord-americana gairebé 20 anys després.

El 2017, són altres guerres les que es lluiten, però al món hi ha 65,6 milions de persones desplaçades a la força, 22,5 milions dels quals han estat reconeguts com a refugiats i 11,6 milions fa com a mínim cinc anys que estan en aquesta situació, 4,1 milions dels quals ho estan des de fa 20 anys o més. Es calcula, a més, que el 80 % de la població refugiada són dones i nens. I la malnutrició és un dels problemes més seriosos als quals s’enfronten als camps.

Segons el Global Nutrition Report de 2016, la malnutrició afecta una de cada tres persones arreu del món i, en situacions d’emergència com la dels refugiats, és la causa de la mort de gairebé la meitat dels menors de cinc anys. Però, com indica Matilde Fernández, presidenta del Comitè espanyol d’ACNUR, la malnutrició infantil es deu a molts més factors que la falta de menjar, com les males condicions higièniques, la falta de refugis dignes, d’aigua potable o de formació en hàbits alimentaris sans. I aquest és un dels punts forts del projecte MOM: apoderar les dones, formant-les en temes de nutrició i salut, donant-los un espai per expressar-se i implicar-les des del començament en la prevenció de la malnutrició. “S’ha demostrat”, comenta Matilde Fernández, “que si tenen un bocí de terra i aigua per conrear, les dones africanes poden mantenir la seva família i col·laborar en el desenvolupament d’altres. El projecte també ha posat en marxa un registre digital dels refugiats que agilitza la distribució d’aliments entre dones i nens.

Un nen ben alimentat significa, a més, un nen amb ganes i energia per continuar aprenent a l’escola i capaç d’aprofitar tot el seu potencial, tant en l’aspecte físic com en l’emocional i mental. En un segle de guerres més llargues i solucions menys definitives, “prop de nou milions de nens i nenes estan en països en via de desenvolupament esperant tenir esperança, tenir futur”, afirma Matilde Fernández. Pot ser que aquests nens hagin perdut casa seva, el seu lloc al món. Però si aconseguim consolidar una cosa tan fonamental com l’alimentació, seran a temps de reconstruir-lo.