Al segle xxi, només hi ha una cosa que es manté constant: el canvi. Canvia la tecnologia, canvia el món i canvia més que mai la vida dels alumnes, que pateixen constants disrupcions de família, idioma, escola… La doctora Mmantsetsa Marope (UNESCO) va visitar CosmoCaixa Barcelona per parlar-nos d’una iniciativa mundial pionera per capgirar el currículum a l’encalç d’un aprenentatge amb sentit i amb vista al futur per a tots els nens del nou segle.

Diuen que tenim una escola del segle xix amb continguts del segle xx i amb alumnes del segle xxi. És a dir, que en un món en canvi constant els educadors no poden endarrerir ni un dia més la innovació en les seves pràctiques. “Necessitem un canvi de paradigma global!”, va defensar apassionadament Mmantsetsa Marope, directora de l’International Bureau of Education de la UNESCO, durant el congrés “Del currículum competencial, a la transformació educativa”. L’experta va animar els docents a “trencar motlles, experimentar, innovar i compartir els resultats en temps real” per aconseguir “un currículum competencial actual i futur que respongui a la realitat de l’alumne en el seu context, però que també causi disrupció”. Tot un repte.

 

 

“Hi ha un acudit que mostra com seran les empreses del futur”, explicava rient la doctora Marope per il·lustrar la irrupció de les noves tecnologies. “Hi haurà un home, una màquina i un gos. L’home, per donar de menjar al gos. La màquina, per fer la feina. I el gos, per impedir que l’home toqui la màquina… Ara que la tecnologia és tan present en la docència, hem de vigilar per no deshumanitzar una feina tan humana com l’educació”, recordava l’experta. “No podem competir amb les màquines, sinó que hi hem de treballar, aconsellava Alfons Cornella, fundador de l’Institute of Next. “Nosaltres som millors en creativitat, inspiració i a bregar amb excepcions. L’oportunitat del nostre segle és ser humans”.

Ara, el problema de les escoles, segons el catedràtic en psicologia de l’Educació de la UB Cèsar Coll, “no és innovar, sinó instaurar-se en una dinàmica d’innovació contínua i sostenible”. I aquesta innovació no es pot imposar per decret ni forçant temps per a professors, alumnes ni famílies, que han d’estar totalment implicats i fer seu el procés perquè funcioni. “L’Administració ens ha de deixar fer”, demanava Coral Regí, directora de l’Escola Virolai. “Arribarem a la transformació per assaig i error, no d’avui per demà”.

I és que els educadors ho tenen clar: la revolució pedagògica que necessitem no vindrà “des de dalt”, sinó des de la base, i per això ja no en tenen prou amb la seva experiència docent. També els cal treballar en xarxa amb altres educadors i centres. Perquè tots tenen una pràctica per mostrar i una altra per millorar. Perquè un assoliment grupal apodera tots els seus membres. Perquè, en el nou món, l’aprenentatge ja no és individual ni lineal ni estàtic. I perquè l’educació és un bé comú de transcendència global. Una millora social per a tothom.

 

Text: Ana Portolés