El dia en què l’humorista nord-americà George Carlin va dir: “Nedar no és un esport, sinó una forma de no ofegar-se”, ens va plantar davant dels nassos una gran veritat. Nedar llargues distàncies significa resistir quilòmetre a quilòmetre, trobar-te només en la immensitat del mar i marcar-te petits objectius per acabar arribant a una meta. I després de nou anys participant en el repte Marnaton de Cadaqués, una travessa en aigües obertes, la nedadora amateur Rosa Mari Lleal assegura que tot el que ha viscut a l’aigua va ser la que la va ajudar a recuperar el pols de la vida.

“Quan nedes no pots mirar directament al final, t’has de marcar petits objectius. Això em va anar molt bé durant el càncer. Si hagués pensat tota l’estona: ‘Són 16 quimios…, és molt!’, no ho hagués aconseguit. En comptes d’això, em vaig centrar en cada quimio per, a poc a poc, anar superant el càncer”, recorda. La Rosa Mari es va recuperar totalment el 2017, però això no vol dir que la seva carrera de fons hagi acabat. El 15 de setembre passat es va tornar a tirar al mar per a la Marnaton de 6,5 km a Cadaqués, amb una meta que anava més enllà d’arribar a terra: recaptar fons per a la recerca del càncer.

 

 

Es tracta d’una campanya, Braçades contra el càncer, que ella i 49 nedadors més van impulsar amb el suport de la Fundació FERO i que contribueix a desenvolupar l’estudi oncològic. La idea de creuar braçades i ciència va sorgir el 2014 de la seva amiga i també nedadora Verònica Sagnier, que havia perdut la mare per un càncer de mama. Aquest setembre, la campanya es va convertir en “La causa del mes” de migranodearena.org, premi amb el qual la plataforma de crowdfunding solidari i l’Obra Social ”la Caixa” reconeixen les iniciatives més populars.

Els diners recaptats es destinaran a la recerca que fa l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona en el camp de la immunoteràpia i la biòpsia líquida; dos mètodes que, como diu la directora de la Fundació FERO, Piru Cantarell, redueixen els efectes secundaris de la cura dels tumors i permeten fer un tractament més personalitzat als pacients.       

El càncer de mama va impedir a la Rosa Mari nedar llargues distàncies durant dos anys, però finalment va tornar al mar i ara pensa que el seu èxit ha estat el de moltes altres persones i accepta amb humilitat que la seva història és un exemple de superació per a altres. “És una manera de fer-los veure que m’he aixecat d’una caiguda, que torno a ser la mateixa i que tot es pot superar”, diu. Tot seguit apunta que, igual que en les competicions de natació, el més important per superar un càncer és confiar en les capacitats d’un mateix. “Encara que, perquè les forces no facin figa, és imprescindible tenir el suport i l’afecte dels altres. Quan estàs esgotada és essencial que algú et digui: ‘Continua, que ho podem fer!’”.

La Rosa Mari assegura que tant quan va acabar l’última Marnaton com quan va sentir el diagnòstic que posava punt final a la malaltia, la va acompanyar un sentiment de victòria estranyament semblant. La raó? Segons ella, en tots dos casos “la lluita és semblant” i “l’immobilisme és sinònim de desfeta”. Afortunadament, la nedadora sempre ha estat lluny de quedar-se quieta. I molts altres l’han seguida i la seguiran a braçades.

 

Fotografia: Dreta – Mònica Figueras / Esquerra – Sara Costa
Text: Alba Losada