Entrar al taller amb compte, rentar-se les mans amb gel desinfectant, posar-se els guants, col·locar-se les mascaretes i netejar a fons diverses vegades la taula de treball i les màquines són els passos que compleixen cada dia amb rigor les treballadores de l’empresa social de confecció tèxtil A Puntadas, amb el suport del Programa d’Emprenedoria Social de la Fundació ”la Caixa”, per aconseguir fabricar 7.000 mascaretes d’ús no mèdic setmanalment, amb totes les garanties. Perquè la vocació d’A Puntadas sempre ha estat “treballar ajudant”. Les primeres, les empleades, sovint “rescatades” dels perillosos límits de l’exclusió social.

Ara fa només unes setmanes que a A Puntadas van aturar temporalment la producció habitual –uniformes, samarretes, polos, bosses, dessuadores…– per dedicar-se en exclusiva a fabricar bates i les tan preuades mascaretes per a associacions, fundacions, etc. “I això ens ha permès dues coses: ajudar els qui estan buscant aquests materials que són tan necessaris perquè l’epidèmia de COVID-19 no es continuï propagant, i mantenir l’empresa oberta i treballant”, explica Pedro López Serrano, director d’aquesta empresa social. “És important que la nostra empresa sobrevisqui perquè les treballadores no hagin de veure pausat el seu projecte de vida, justament ara que s’està recomponent”.

I és que les seves treballadores són persones en risc d’exclusió social: aturades de llarga durada, d’avançada edat, immigrants, exrecluses, víctimes de la violència de gènere… Moltes venen dels serveis socials de diversos ajuntaments de la província d’Alacant, i dels tallers de confecció tèxtil de vuit mesos de durada del Programa de Reinserció de Dones (PRM), l’associació sense ànim de lucre creada per Rosa Escandell. 

 

Collage GIF retrato mujer con retazos de tela y mascarilla

 

“Les més preparades fan una prova, una pràctica no laboral a A Puntadas. I posteriorment, si van avançant i els seus informes són positius, ja estan preparades per treballar en una empresa real com la nostra. Perquè malgrat ser una empresa social i ecològicament responsable –som l’única de la Comunitat Valenciana certificada 100 % GOTS per confeccionar teixit orgànic–, competim en qualitat i preu amb qualsevol empresa. Treballem per a TEMPE (Grup Inditex), Grup Pikolinos, Martinelli, entre d’altres… Volem que deixi d’associar-se social amb rònec o de mala qualitat!”, proclama el Pedro que, després de dirigir hotels durant 25 anys, ara no s’imagina treballant lluny d’aquest projecte que millora la vida de tantes persones.         

Una d’aquestes persones és la Isabel, de 52 anys. Després de dos anys a l’atur i quan ja estava molt afectada per una mala temporada, va ser seleccionada per treballar a A Puntadas. “Estava tan malament que no tenia ni llum a casa. I quan em van dir que la feina era meva, em van venir moltes ganes de plorar de felicitat”, reconeix. “Suposo que van valorar les meves ganes de treballar, el meu entusiasme, i encara que no està bé que jo ho digui, no ho faig malament del tot!”, diu entre rialles. “No és que no ho faci malament”, puntualitza el Pedro, “és que és boníssima. La Isabel és pura llum, és qui porta el departament de tall, l’ordinador i tot, i si tot va bé, serà cap de secció el juny. Entre altres coses, gràcies a la sala de patronatge –plòter, ordinador, màquina nova…– que va subvencionar la Fundació ”la Caixa”, l’empresa que més suport ens ha donat juntament amb PRM i la Fundació Juan Perán Pikolinos”.

“La nostra història amb la Fundació ”la Caixa” ve de lluny”, relata el director. “El 2011, el fet de ser seleccionats pel Programa d’Emprenedoria Social ens va servir per donar-nos a conèixer. El 2016 i el 2017 vam tenir suport per a les beques de les alumnes de PRM. El 2018 ens van finançar la sala de patronatge i tall. I el 2019, gràcies a la seva ajuda vam poder comprar una furgoneta –abans ho repartíem tot amb els nostres cotxes!–, una remalladora i una màquina de tall, cosa que va suposar no haver d’externalitzar més aquests serveis. Va ser un autèntic punt d’inflexió. Ara som més autosuficients. Només necessitem comandes, que ens continuïn encarregant feina, per poder continuar creixent i reinvertint tots els nostres beneficis a ampliar el negoci, per poder ajudar cada vegada més persones que ho necessitin”.           

Però tornant al 2020, en aquests moments de mascaretes i realitat estranya, les treballadores estan més involucrades que mai. “La motivació de les noies és altíssima, són molt conscients de la falta que fa ara la seva feina”, assegura la Rebeca, cap de taller que fa set anys que està totalment involucrada en el projecte. “Malgrat que el dia a dia és dur –tornant de treballar et para la policia, has d’ensenyar el document, dir on vas, a quina hora te’n vas a casa, a què et dediques, després quan arribes no pots sortir de casa…– elles miren d’enllestir abans les comandes, fan tots els possibles ara més que mai”, explica emocionada. 

“El bon ambient del taller no ha canviat”, afirma la Isabel. “Tot i que jo abans tallava peces, ara cuso el voraviu de les mascaretes –perquè ara treballem totes en cadena i cus mascaretes fins i tot la que portava els proveïdors–, totes continuem rient i explicant acudits. És veritat que tenim moltes ganes que acabi aquest problema, i és clar que trobem a faltar les companyes que no poden venir a treballar. Però som una gran família i no hi ha relacions distants ni problemes insuperables. Anem totes a l’una. Això és el que més valoro de la meva empresa. Una empresa que m’ha canviat la vida”.

 

Collage: Rafafans