Valents. Molt valents. Així són les cinc dones i l’home que han participat en el projecte fotogràfic “Material sensible”. Les imatges que han captat amb les càmeres expliquen allò que feina anys que callaven: sis històries d’abús infantil. El fet d’exposar-les en públic els ha restituït el poder i la veu.

No totes les experiències es poden explicar amb paraules, i encara menys si parlem d’abús sexual a la infància. Per això, des de l’àrea d’educació de la Fundació Photographic Social Vision van decidir impulsar el projecte fotogràfic “Material sensible, a través d’una col·laboració estreta amb la Fundació Vicki Bernadet i dins del programa Art for Change de l’Obra Social ”la Caixa”.

El taller tenia un objectiu doble: enriquir el procés terapèutic que ja estaven seguint els participants i donar visibilitat a un problema que, en un 90 % dels casos, se silencia durant tota la infància. “Buscàvem que les imatges creades per aquestes persones aconseguissin tocar les altres”, explica Alice Monteil, cocreadora del projecte juntament amb Mireia Plans. I d’acord amb la magnífica rebuda i l’enorme repercussió que han tingut, i tant, que ho han aconseguit!

 

 

Encara que no ha estat fàcil. Durant el procés de cinc mesos, en què els participants han rebut el suport de psicòlegs i un equip de comissariat i edició de projectes fotogràfics, s’han viscut moments delicats. Per exemple, tot i el clima de confiança i respecte que es va crear dins del grup, quan les fotografies no sortien com volien, hi va haver qui va tornar a creure’s el “no serveixes per a res” que tantes vegades algú li havia dit en el passat. I quan van fer la selecció final de fotografies, “es van adonar de fins a quin punt estaven explicant de si mateixos i va ser un moment d’emocions fortes”, ens comenta Pilar Polo, psicòloga de la Fundació Vicki Bernadet.

Per a Polo, “l’abús sexual et converteix en objecte i et pren el poder, i el que nosaltres hem intentat és tornar-los aquest poder donant-los un llenguatge nou per expressar-se”. I el cert és que ha funcionat tan bé que, segons Monteil, “alguns han pogut reconèixer emocions i explicar a la família coses que mai abans no havien pogut explicar”. Això sí, la psicòloga alerta que recuperar-se no implica oblidar. Tal com afirma una de les sis exposicions, al final del procés “encara fa mal, però ja no fa por”. I el millor és que, en un moment de desànim, sempre podran recordar el gran èxit que han aconseguit.

I vet aquí el triomf: durant la concorreguda inauguració, que va tenir lloc a la galeria Projekteria de Barcelona, la gent no va deixar de comentar la valentia, l’autenticitat i la delicadesa del material, i els artistes se’n van mostrar orgullosos, sobretot quan van veure que la seva audàcia servia perquè altres persones decidissin parlar-ne.

 

Text: Ana Portolés