La solidaritat és una actitud davant la vida i una manera de relacionar-se amb els altres que es pot transmetre fins i tot als més petits. El que els donis als nens i nenes, ells ho donaran a la societat. Ho demostra el Zac, que, amb 10 anys acabats de complir, ja ha protagonitzat una campanya solidària. A través de la plataforma de micromecenatge migranodearena.org, ha llançat un repte per recaptar fons en benefici de la Fundació Menudos Corazones. La idea és rehabilitar una casa que aculli els familiars de nenes i nens amb cardiopaties congènites mentre estiguin seguint un tractament hospitalari a Madrid. El projecte ha estat seleccionat com “La causa del mes” a migranodearena.org amb el suport de l’Obra Social ”la Caixa”.

Quan tenia 9 anys, el Zac va tenir un gran ensurt de salut que, per sort, no va anar a més. Però l’experiència va despertar en el petit una preocupació pels nens i nenes amb malalties greus. “Com que era conscient que havia tingut sort, va decidir que volia fer alguna cosa per a ells”, recorda la seva mare.

 

 

La Sara González Bielsa portava temps implicada com a voluntària en l’assistència a nens i nenes amb síndrome de Down, així que el Zac ja tenia en la seva mare un model per portar a terme el seu propòsit solidari. “A través d’un amic, sabíem que hi havia un problema amb les famílies de fora de Madrid que venen a la capital per tractar cardiopaties congènites dels seus fills”, explica la Sara. “Són tractaments llargs i no totes les famílies es poden permetre allotjar-se fora tant de temps”.

Va ser aleshores quan van sentir parlar de Menudos Corazones. “És un problema recurrent”, ens explica la directora de la fundació, Amaya Sáenz. Més del 50 % dels menors que s’operen a hospitals de Madrid venen d’altres comunitats i, en el cas de les cardiopaties, “els ingressos hospitalaris duren una mitjana de 22 dies, però hi ha famílies que esperen mesos o, fins i tot, un any en cas que calgui fer un trasplantament. I un cop en llista d’espera, els nens s’han de quedar a Madrid, perquè quan hi ha un donant, el trasplantament s’ha de fer ràpidament. Això provoca que algunes famílies amb pocs recursos hagin de dormir als passadissos dels hospitals o, fins i tot, als cotxes. Tenir un allotjament és una necessitat molt bàsica per descansar i poder atendre correctament els fills”.

La fundació, que es finança amb les aportacions de socis i empreses, carreres solidàries, mercadets, concerts i tota mena d’esdeveniments, ha trobat una altra via per obtenir recursos a través dels reptes de migranodearena.org. Aquí és on intervé el Zac: “Com que els meus avis són arquitectes, se’m va acudir que reformar pisos per acollir aquestes famílies amb nens i nenes amb problemes de cor era una bona idea”. Amb el seu grup de teatre, el petit ha estat preparant una funció i els beneficis que en treguin ajudaran a rehabilitar un apartament de Menudos Corazones. El repte pretenia recaptar 1.000 euros, però ja n’ha obtingut més de 2.000. “El més bonic, subratlla orgullosa la mare del Zac, és que no han estat donacions grans, sinó que hem anat euro a euro, gràcies a la solidaritat de moltes persones. Per exemple, pel seu aniversari, el Zac va demanar als pares dels seus amics que, en comptes de regals, aportessin diners per al repte”.

La casa, si tot va bé, es podrà inaugurar cap a finals d’any, però encara queda molt camí per recórrer. Com subratlla la directora de Menudos Corazones: “Ara ja tenim tres pisos i tres habitacions que ens cedeix gratuïtament NH Hoteles des de fa 16 anys. El 2018 vam poder allotjar 163 famílies, però 101 encara es van quedar sense allotjament”.

Una altra necessitat que tracta de cobrir la fundació és la de l’acompanyament psicològic i emocional: “En el moment del diagnòstic, els pares pateixen un impacte emocional i les nostres psicòlogues els ofereixen pautes de comportament, informació i contacte amb altres famílies. També tenim un projecte de dol per donar suport a les famílies que pateixen la pèrdua d’un fill, tot i que els nens amb cardiopatia tiren endavant en un 85 % dels casos”.

El Zac i la seva mare ja estan pensant en altres projectes solidaris, tot i que tenen clar que s’han de buscar vies noves i imaginatives per recaptar fons. “No volem ser els típics pesats que es passen la vida demanant diners a familiars i amics”, riu la Sara. “Però és important formar nens i nenes solidaris, sans, amb bon cor i il·lusió de poder fer coses bones per a ells mateixos i per als altres”.

 

 

Text: Raúl M. Torres
Fotografia: Laura C. Vela