Els meus pares eren mestres de primària. Ara estan jubilats, però continuen sent mestres en tot el que fan. Cada vegada que parlen, sigui del tema que sigui, se’ls escapa aquell deix de professor, aquella vocació d’explicar, de raonar, d’educar des de l’honestedat. Perquè un bon mestre és aquell que aprèn dia rere dia per poder ensenyar; ensenyar a fer preguntes, no a memoritzar. Ser mestre no és tasca fàcil. És una gran responsabilitat. Però és una professió que es triar perquè se’n gaudeix, perquè es porta a dins. Ja sigui a l’escola, a l’institut o a la universitat, la intenció de qualsevol bon mestre és entendre els alumnes, estimular-ne la curiositat i guiar la seva energia i les seves capacitats per aconseguir la millor versió d’ells mateixos. Avui, Dia Mundial dels Docents, l’Obra Social ”la Caixa” vol retre homenatge a tots els mestres a partir de testimonis d’exalumnes.                              

Luis Ferrández, becari de ”la Caixa”, actualment cursant un doctorat en Biomedicina, recorda certs professors que van influir en la seva manera de veure el món i en les decisions que va anar prenent al llarg de la vida. “És essencial que els docents transmetin als alumnes la necessitat de desenvolupar una mirada crítica sobre la realitat i els proporcionin eines per desenvolupar el seu propi estil de pensament. Això és més important que acumular coneixements sense plantejar-se res, i els bons mestres ho saben.” Que t’ensenyin a pensar per tu mateix és una cosa que, amb sort, sempre va amb tu. “També resulta molt inspirador quan darrere del docent hi ha una persona realment apassionada pel que ensenya: en aquests casos resulta molt difícil deixar d’escoltar.”

Ana Mora està fent un doctorat en Ciència i Enginyeria de Materials. I ho té ben clar: “El meu profe preferit va ser i és Pepe Velázquez”, el seu professor de Física a segon de batxillerat. “Tot i que sempre m’havien apassionat les disciplines científiques, ell em va ensenyar millor que ningú que era fonamental entendre el perquè de les coses. El seu amor per la docència es respirava en cada dubte que t’aclaria i en les hores extres que ens dedicava. Feia la seva feina amb passió i professionalitat, i això em va marcar. Fa poc em va felicitar per haver obtingut la beca de ”la Caixa”. Que algú com ell reconegui la meva tasca és un orgull, ja que el que he aconseguit es deu en gran mesura a la tasca d’aquestes persones imprescindibles.”

 

 

El doctorat d’Ernesto Oyarbide és sobre Història. També becari a ”la Caixa”, avui es dedica a les humanitats perquè creu en el seu enorme component de canvi positiu per a la societat. I això ho va aprendre dels seus profes a la uni de Navarra. “Un dia, mentre parlàvem de literatura i canvi social, Enrique Banús ens va dir que per canviar el món el millor era el lent camí de les idees. Va explicar que un llibre potser no canviaria res acabat de publicar, però si li donàvem temps, i si la idea era bona, els resultats serien molt més fecunds i estables. A dia d’avui, continuo creient-ho. I és per això que ara faig un doctorat que treballa molt la història de les idees i el canvi social que han portat amb el pas dels segles.”

Els bons mestres ens ensenyen valors com el diàleg, el fet de compartir, la integració i la convivència. Alguns profes fins i tot arriben a marcar la nostra trajectòria professional. Si Rita Puig-Serra va estudiar Humanitats i Literatura Comparada va ser segurament per la seva professora Isabel Orensanz. “Ella ens va ensenyar a estimar la literatura i la vida.” Carmen Muñoz, graduada en Biotecnologia i estudiant d’un màster en Musicoteràpia, ens explica que la directora del cor de gòspel de la seva escola, també docent, va ser qui la va inspirar per perseguir la seva passió. “De Sonia Moreno vaig aprendre sobre la música com a bàlsam i com a llenguatge universal del nostre motor intern ‘tant si se’n diu ànima, com esperit, com essència o com vulgui cadascú’.”

Samuel Valiente, periodista, explica la història del Jacinto. “Un profe molt estricte que ens exigia sempre un nivell per sobre de les nostres possibilitats. Una vegada ens va suspendre a tots en l’anàlisi d’un text. Teníem 10 anys. Vam protestar obertament. Ens va semblar injust, però avui entenc que el Jacinto precisament ens volia suspendre a tots. Aquesta era la lliçó. El record d’aquell text continua a la meva memòria, i em recorda que, per molt llestos que ens creguem, sempre hi haurà alguna cosa que se’ns escapi i que ens equivoquem tots alhora no ens fa estar menys equivocats.” Els bons mestres motiven, desafien, provoquen, fan pensar. Els bons mestres són molt més que mestres.