Quan la música sona, el món gira a 33 revolucions per minut. És el cas de la punyent Strange Fruit de Billie Holiday, que es va convertir en un himne contra els linxaments racials als Estats Units dels anys 30, o de Waving Flag de K’naan, que va ser capaç de cridar l’atenció sobre la situació dels refugiats en un context com el Mundial del 2010. La música és capaç de canviar el món perquè ens mou i ens inspira a moure’ns. Fins i tot a petita escala, com al concert solidari que Antonio José farà el 13 d’agost al Festival de Cap Roig, patrocinat per l’Obra Social ”la Caixa”: una part dels beneficis es destinaran a fer realitat una sèrie de tallers que fomenten l’ocupació laboral entre les persones amb problemàtiques de salut mental.

Segons un informe de la Confederació de Salut Mental d’Espanya, avui dia, el 84 % de les persones diagnosticades amb un problema de salut mental no té feina. Però des de la fundació TRESC, a on anirà destinada una part del que es recapti al concert d’Antonio José, treballen dia a dia perquè aquestes xifres siguin cada vegada més baixes.

Als diversos tallers de preparació laboral que duen a terme —des de classes d’informàtica fins a reparació de mobles, passant pel manteniment d’un supermercat solidari— s’hi suma ara un taller de reparació de bicicletes. “Cada vegada hi ha més joves amb alguna problemàtica mental”, afirma l’Anna Maria, representant de TRESC a la seu de Palafrugell (Girona). “Per això volíem muntar una activitat que inclogués mecànica i esport, una cosa que els motivés”.

En aquesta primera presa de contacte del taller (que començarà oficialment després de l’estiu), els xavals van començar a donar una segona vida a bicicletes velles —tretes del dipòsit de la ciutat o donades pels veïns. En van engreixar les cadenes, en van inflar les rodes i en van repintar els quadres. Un cop arreglades, les donaran a persones que vulguin una bicicleta i no se la puguin permetre. “Fer una cosa per algú que ho necessita és una bona motivació per a ells; els ajuda a fixar-se un objectiu i a mantenir-lo, i a millorar en autoestima”, ens explica la Mónica, educadora de TRESC.

 

 

“Obviament no tots seran mecànics ni tots treballaran en un supermercat”, continua. “El que importa és que adquireixin competències laborals bàsiques: aprendre a treballar en equip, tenir una rutina i uns horaris, mantenir l’ordre i la neteja, comunicar-se amb els companys, etc.”. Perquè arriba un moment en què tots volem marxar de casa, viure la nostra vida i començar els nostres projectes. I, per a això, és fonamental tenir feina.

“Jo de petita volia ser astronauta”, ens explica la Paula, a qui els seus companys avui han batejat amb el nom “la Rambo” per les marques que s’ha pintat a les galtes. “Però ara, que ja soc major d’edat, crec que m’agradaria obrir un forn o ser editora de llibres manga. Soc una otaku!”, exclama amb l’alegria pròpia dels 19 anys.

N’hi ha alguns que són més grans i ja tenen experiència laboral. La Nassera va treballar de netejadora en una bugaderia i també d’auxiliar de cuina, una professió a la qual li encantaria dedicar-se. En Jordi, d’altra banda, ha treballat en un hotel i en un càmping. “Tot i que a mi, que tinc bons dits, això de les bicicletes m’agrada molt, la veritat”.

Per a l’Anna Maria, la verdadera barrera a què s’enfronten aquests nois i noies per poder entrar al món laboral no és la malaltia, sinó el desconeixement. “A la societat, la salut mental encara està molt estigmatitzada. Quan dius la paraula ‘psiquiatre’ la gent pensa en problemes de conducta o d’aprenentatge, mentre que nosaltres el que treballem son les emocions i els pensaments”, afirma. “Per part de l’empresa, només has d’intentar conèixer el treballador per saber, per exemple, que si li crides molt es bloquejarà i que si no li dones espai se sentirà incòmode. En realitat, és tan fàcil com estar una mica atent al que aquella persona necessita”, afegeix la Mónica.

A la Fundació TRESC continuaran treballant a diari pel dret de les persones amb problemàtiques de salut mental a una feina digna. I el 13 d’agost ens podem sumar a la causa. Per què ens hem de quedar asseguts mirant-ho, si podem aixecar-nos a ballar i cantar per fer del món un indret una mica més just? I si no pots venir al concert, també hi pots contribuir des de casa. Tal com proclamava a ritme de guitarra Patti Smith: “podem capgirar el món, fer que la Terra giri en sentit contrari, perquè les persones tenen el poder”.