“Si un arbre cau en un bosc i no hi ha ningú a prop per sentir-lo, fa algun so?” I si algú pinta un quadre i ningú més el pot contemplar, és art? Encara que l’obra hi sigui, el punt culminant del procés artístic recau en l’espectador: només en aquest instant neix un veritable procés de comunicació. Una temporada més, la programació del CaixaForum torna a crear espais on les obres d’art puguin parlar-nos cara a cara.

 

 

CaixaForum Madrid: Hereafter, de Federico Clavarino (20 de setembre – 31 de desembre del 2017)

A vegades les més grans històries es poden explicar des dels angles més imperceptibles. Com la de l’Imperi Britànic i les seves colònies, o la de la Mary i en John. Hereafter és un conjunt d’imatges d’arxiu, textos i fotografies en què Federico Clavarino reconstrueix els últims anys de la història colonial europea a partir de les històries dels seus avis materns, de les seves infanteses a l’Índia o dels seus viatges pel Sudan, Líbia, Oman, Jordània i Xipre. D’aquesta manera, allò històric i allò íntim queda entrellaçat en un delicat teixit visual. El projecte es podrà veure juntament amb els altres nou que han estat seleccionats per al 20è Certamen d’Imatge Documental FotoPres ”la Caixa”,  una exploració gràfica sobre temes com el racisme, la misogínia, el futur, la identitat o la família.

 

CaixaForum Barcelona: “Warhol. L’art mecànic (14 de setembre – 31 de desembre del 2017)

Tot i que no se sol encaixar Andy Warhol en la típica definició d’artista compromès, la icona underground va fer emergir sobre el cel·luloide el que fins aleshores havia quedat relegat al fora de camp: les sexualitats amagades pels discursos oficials. Pel·lícules com la famosa Blow Job (1964) −que suggereix una fel·lació tan sols per mitjà d’un pla fix sobre un rostre−, My Hustler (1965) −una comèdia sobre la comunitat gai de Fire Island− o Mario Banana I i Mario Banana II (1964) −de tot just quatre minuts cadascuna, sense so, un pla fix d’un transvestit menjant-se un plàtan− van desafiar la censura de la societat americana, visibilitzant el que s’esforçava a ocultar. La mostra Andy Warhol. L’art mecànic, CaixaForum Barcelona, recull més de tres-centes obres d’art de tota mena que Warhol va crear des dels seus inicis a Nova York fins que va morir, el 1987. Una retrospectiva exhaustiva per acostar al públic l’artista que va fer visible l’invisible.

 

CaixaForum Saragossa: Construint nous mons, 1914-1945. Les avantguardes històriques (1 de desembre del 2017 – 18 de febrer del 2018)

“Un automòbil rugent, que sembla córrer com la metralla, és més bonic que La victòria de Samotràcia.” Amb aquesta cèlebre frase, els Futuristes apuntaven en un manifest la necessitat dels artistes de mirar més enllà de les cobertes dels llibres d’història de l’art. Eren primers de segle, la industrialització havia arribat al zenit, el progrés i les grans revolucions trucaven a la porta. Si l’art volia ser honest, no podia girar l’esquena al que estava passant al carrer. Així, doncs, durant tres dècades, els diversos corrents avantguardistes (tan diferents en estil com en lloc d’origen) van lluitar per una fusió integral entre estètica i vida quotidiana. Tant per mitjà del cinema, el desenvolupament del fotomuntatge per dissenyar cartells de propaganda política o fent més còmoda la vida dels ciutadans amb el disseny industrial, totes les avantguardes perseguien una mateixa idea: la democratització de l’art. Per mitjà de més de 400 peces, la mostra Construint nous mons, 1914-1945. Les avantguardes històriques plantejarà un recorregut per les obres que van assentar la base per al desenvolupament de la modernitat.

 

Imatges: Norte Estudio