Són les sis tocades del matí. De mica en mica, es fa de dia a Barcelona. Mitja ciutat encara dorm però, a la plaça de la Ciència de CosmoCaixa, dos gira-sols s’obren per buscar el sol un dia més. Això no obstant, no són uns gira-sols com els altres: fan tres metres d’alçada i tenen plaques fotovoltaiques en comptes de pètals. I també amb el nou jardí vertical són, sobretot, un pas més del museu cap a la sostenibilitat. Un pas més… cap a una societat més justa.

Encara que la natura tingui la capacitat de regenerar-se per si mateixa, no ho fa al mateix ritme que els éssers humans en consumim les reserves. Per això ser sostenibles és precisament “intentar ajustar el nostre desenvolupament perquè, a tot estirar, sigui paral·lel a la regeneració dels recursos naturals”, apunta Jordi Portabella, director de l’àrea de divulgació científica i CosmoCaixa. Amb la cerca d’aquest equilibri en ment, el centre ja tenia un hort urbà i un punt de recollida d’aigües fluvials però alhora, gràcies a unes plataformes solars intel·ligents, també viu d’energia solar.

Com si fossin gira-sols de veritat, quan veuen el sol, els Smartflower POP es llancen a buscar-lo i capturar-lo: s’obren automàticament com si fossin ventalls i amb les plaques segueixen el recorregut de l’astre per aprofitar-ne els rajos al màxim i injectar la radiació solar a la xarxa elèctrica del museu. Després, quan es fa de nit, ells solets es tornen a tancar. I així dia rere dia. En una hora, generen prou energia per poder mirar pel·lícules o sèries durant 15 hores. I a l’any, produeixen 11.600 kWh, que equival al consum mitjà anual de tres famílies europees. Aquesta iniciativa ens acosta una mica més, per tant, a aquest compromís de la Unió Europea de fer servir almenys un 32 % d’energies renovables el 2030.

 

 

I aquesta innovació no és l’única que el museu ha introduït en termes mediambientals. Just al costat de la cafeteria, està començant a créixer des de l’abril un mur fet de romaní, espígol, farigola, heura i plantes de tota mena, 4.000 en total, de 14 espècies pròpies de la zona mediterrània, que viuen amb molt poca aigua i gairebé no els cal manteniment. Els 115 m² de jardí vertical funcionen no tan sols com un oasi de biodiversitat dins de la jungla d’asfalt, que ajuda a millorar la qualitat de l’aire i a combatre els efectes del canvi climàtic, sinó també com un laboratori vivent: “Estem analitzant els tipus de substrats que tenim, dos hidropònics i tres de terra, per saber quins poden ser més eficients de cara al futur”, avança el Jordi.

El que ja se sap de ciència certa, ens explica, és que “tenir jardins a prop fa millorar la salut de les persones i, especialment, la capacitat d’atenció dels nens”. Així que pares, mares, professors i professores, ja ho sabeu: a partir d’ara ompliu les aules i les habitacions de plantes i traieu la canalla al pati i als parcs més sovint. O potser podeu començar duent-los a les visites guiades que CosmoCaixa organitza tant al voltant del jardí vertical i la seva evolució des dels jardins de Babilònia com dels gira-sols solars.

No es pot oblidar que cuidar la qualitat dels espais on vivim també és un camí cap a una societat més justa. “Se sap que, a Barcelona, per exemple, la mitjana d’esperança de vida pot variar fins a 11 anys en funció de la zona on visquis. Això deriva de molts factors, entre els quals hi ha les condicions ambientals. Per això, defensar la sostenibilitat és defensar també la igualtat d’oportunitats”. I no hi ha cap espai millor des del qual promoure aquesta causa que un lloc accessible i al servei de tots els ciutadans com un museu.

 

Fotografia: Laia Sabaté