Si féssim una enquesta sobre la idoneïtat d’obrir un negoci en ple confinament, el més probable és que la resposta fos “Ni se t’acudeixi”. No obstant això, hi ha persones que no hi entenen, de raons, i es deixen guiar pel cor, la il·lusió i la tenacitat. És el cas d’en Daouda Sene. El 20 d’abril, amb el país sencer confinat, va obrir la seva pròpia pastisseria a Vigo. Des del 2015 gestava la idea d’obrir el seu propi negoci. I el confinament no ha suposat un obstacle per a ell. En el procés l’ha acompanyat la Marta Alonso, de la Fundació Érguete-Integración, una ONG que col·labora amb el programa Autoocupació Incorpora de la Fundació ”la Caixa”. És gràcies a aquest programa d’emprenedoria per a persones en situació de vulnerabilitat que en Daouda, desafiant la pandèmia, ha pogut fer realitat el seu somni.

La d’en Daouda és una veritable història de superació. El 2015 va deixar el seu Senegal natal, on va tancar una pastisseria on treballava amb tres persones. La seva idea era formar-se i muntar un negoci més gran. Així que no s’ho va pensar dues vegades i va tancar el seu petit obrador per provar sort a Europa. “Primer em vaig traslladar a França, perquè per a mi era més fàcil que Espanya, perquè parlo francès. Però em van estafar”.

 

Cesta con diversos panes y mano de una persona negra

 

Veient com el primer pas del seu somni s’havia truncat tan aviat, no va tenir més remei que traslladar-se a Vigo, on viuen el seu germà i uns oncles. “Quan vaig arribar a Vigo, el primer que vaig fer va ser apuntar-me a classes d’espanyol. I també vaig fer una prova de nivell per treure’m el títol de l’ESO, perquè jo volia treballar tranquil, sabent que podia tenir el permís de treball i tots els papers en regla”.

El 2018, i amb el graduat de l’ESO, en Daouda va començar a treballar en una fleca com a aprenent. “Em frustrava una mica, perquè jo sabia fer molt més del que em demanaven. Així que aprofitava les estones lliures per crear”.

La idea de muntar el seu propi negoci continuava al seu cap. Fins que va trobar la manera d’obrir-se camí en el món de l’emprenedoria. “Un dia, parlant amb el director de la meva oficina de ”la Caixa”, li vaig dir que volia emprendre. I ell em va derivar a la Marta, de la Fundació Érguete-Integración. I va ser quan va començar tot”.

“La seva il·lusió, motivació i gust pel sector és tan elevat que, des de la primera entrevista, vaig veure que aconseguiria obrir el seu negoci”, comenta la Marta, que segueix en contacte amb en Daouda per fer-li un seguiment. “Toca molt de peus a terra. Mai no ha tingut pressa per començar, s’ho ha pres amb temps i no s’ha ensorrat, fins i tot quan han sorgit dificultats”, afegeix.

En Daouda va aconseguir el local perfecte i el finançament just abans de començar l’estat d’alarma. I la Marta va pensar que aquest cop no l’aturaria, però sí que endarreriria la posada en marxa del negoci. “Jo pensava que esperaria a veure com anava la pandèmia. Però ho va tenir clar des del principi: ell obriria i a més sabia que li aniria bé. La veritat és que és una persona que transmet molta pau i optimisme perquè sent molta passió pel que fa”.

Des del 20 d’abril, en Daouda es lleva cada dia a les tres de la matinada i se’n va al local de Bellavista, la seva nova fleca. En la tranquil·litat de l’obrador, pasta pans integrals, de blat de moro amb pipes, xapates, moñas gallegues, graciosos i una especialitat que té molt èxit entre els seus clients. “Porta pernil i formatge, però no puc explicar com ho faig perquè és un secret”, diu rient. A les deu arriba la Cris, una noia a qui ha contractat a través de Càritas perquè l’ajudi a atendre els clients. Entre les quatre i les sis de la tarda, torna a casa. Es dutxa i descansa una estona. I a les sis torna a entrar, s’acomiada de la Cris fins l’endemà i continua elaborant els seus pans i dolços fins que toquen les deu del vespre, hora en què abaixa la persiana.

“Crec fermament que si un dona tot el que porta a dins als altres, no hi ha res que sigui impossible. En el meu cas, poder oferir el que faig a l’obrador, perquè és la meva passió”, diu en Daouda, que ressalta la gran ajuda que ha rebut per part de la Marta. “Ella ha estat clau per elaborar el pla de negoci i millorar la meva idea inicial”.

La Marta assegura que el perfil d’en Daouda no és habitual. “De les 80 persones amb les que tracto a l’any, unes 25 aconsegueixen posar en marxa el seu negoci. Però en Daouda ho tenia tot per guanyar: és una persona molt treballadora, lluitadora i sobretot té molta il·lusió. No ho veu només com un mitjà de vida, sinó com la manera de lliurar-se als altres a través del que crea a l’obrador”.

El proper somni d’en Daouda és tornar al Senegal l’any que ve, a veure la dona i els fills, després de cinc anys. “Estic convençut que la vida et posa a prova. I quan vaig sortir del Senegal vaig deixar moltes coses enrere. L’important és no deixar-se endur pels problemes, perquè les ganes d’arriscar són el que manté viva la il·lusió”.

 

Text: Itziar Lecea