Abús del plàstic sense límits, grans emissions de CO, una desigualtat salarial enorme… La producció empresarial actual és insostenible. Tothom ho sap i pocs actuen. Per posar-hi remei, la Fundació Bancària ”la Caixa”, sota la direcció acadèmica d’ESADE, ha creat l’Observatori dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que analitza el compliment de les empreses espanyoles de l’Agenda 2030, aprovada el 2015 per les Nacions Unides. I, tot i que els progressos encara no siguin impactants, el director, Àngel Pes, és optimista: les empreses comencen a entendre que complir l’agenda sostenible els beneficia econòmicament, i els avenços tecnològics ho posen tot al seu abast. El món està preparat per canviar.

Quines empreses és més urgent que canviïn de model cap a un de més sostenible, les pimes o les grans cotitzades?
Totes. Naturalment, l’impacte individual d’una multinacional és superior. Però, en termes agregats, el teixit empresarial està compost en un 90 % per pimes. Per tant, en conjunt suposen una contribució més gran. És vital que totes coneguin els Objectius de Desenvolupament Sostenible i que vegin que, a part de les qüestions ètiques i de responsabilitat ecològica i social, complir-les va en favor del seu propi interès.

Com els pot resultar interessant fer inversions importants i canvis radicals en la seva forma de negoci?
Canviar els beneficia de tres maneres. Una, millorant-ne la reputació i credibilitat de cara als clients. Dos, si ho fan les primeres, estaran més ben posicionades que la competència un cop aquestes mesures siguin obligatòries. Tres, invertir en tecnologia en millorarà l’eficiència i en reduirà el consum i costos, etc. I n’hi ha una quarta: la retenció de talent. Molts joves ja no només busquen un bon sou, sinó que volen treballar en una empresa que contribueixi positivament a la societat. Així que pots enganyar-te al principi, però no canviar a mitjà termini et portarà al desastre. Només el progrés sostenible és progrés.

 

 

Ara s’acaba de publicar el segon informe de l’Observatori. I, tot i que les xifres milloren respecte del primer, només un 14 % de les empreses cotitzades fan el que els demana l’Agenda. Per què tan poques ho compleixen?
Perquè l’Agenda encara és molt desconeguda, cosa que requereix un esforç més gran de comunicació per la nostra banda. Per això publiquem l’informe i per això difonem el fet que són les empreses més punteres i les que van millor les que compleixen els ODS, per crear un efecte imitació. A més, complir l’Agenda sostenible també és difícil perquè és transformadora, és a dir, exigeix fer les coses d’una altra manera, i a tothom li costa canviar. Fixa’t que, tot i que totes les empreses tenen molt clar que si no es digitalitzen desapareixeran, la digitalització està sent molt lenta. I això que es tracta de la supervivència pròpia!

I, a més, ni tan sols és una llei de compliment obligatori…
Els ODS no són jurídicament vinculants, però tant des de la Unió Europea com des d’Espanya s’han publicat lleis i directives que ja empenyen cap al compliment. Hi ha una pressió des de les regulacions públiques.

En què hem avançat més des del 2015?
El que les empreses tenen més clar i incorporat són les qüestions relatives al medi ambient: ús d’energies renovables, eficiència energètica, reducció d’emissions… I la igualtat de gènere. Tot i que no és un procés que hagi acabat ni molt menys, és una de les qüestions més presents en l’àmbit empresarial, que es reflecteix en la preocupació i les polítiques que es posen en marxa.

L’economia circular està costant més.
Sí. L’economia circular és una de les qüestions més complexes, perquè és la que exigeix més canvis. El concepte d’usar i llençar està molt incorporat en la nostra ment i és totalment contradictori al que necessitem: que el consumidor vagi a la compra amb les seves pròpies bosses, que el fabricant, en comptes de l’obsolescència programada, busqui que els aparells tinguin una vida útil més àmplia… S’ha de canviar integralment el concepte de com fer negoci.

Sona a camí llarg… Alguna dada optimista per seguir amb fe?
És la primera vegada en la història que els 195 estats del món es posen d’acord en un programa comú amb un grau de detall considerable: 17 objectius desglossats en 169 metes per complir en 15 anys i un lema: “No deixar ningú enrere”. És a dir, és una agenda de treball. I el millor: es pot complir! En tenim els recursos tecnològics, financers i humans. Només ens falta la voluntat de fer-ho.

Voluntat política?
I ciutadana, i empresarial, i de les ONG i de tot el món. Perquè s’ha de canviar tot: la manera de produir, de consumir, de transportar (hem d’electrificar tot el que sigui susceptible de ser electrificat i aconseguir que la producció d’energia elèctrica vingui de fonts renovables al 100 %)… Al final, els polítics fan el que la gent vol que facin. I si no hi ha una pressió social perquè una cosa es faci, no la fan, això està clar.

Què és el més gratificant de la teva feina?
Quan el 2007 vaig començar a treballar en temes de sostenibilitat, era una cosa absolutament marginal, gairebé exòtica! Estic molt satisfet d’haver aportat el meu petit gra de sorra perquè, tot i que encara estiguem lluny de ser una tendència dominant, estem immensament millor que fa 12 o 13 anys.

Imaginem els millors pronòstics: arriba el 2030 i els diaris anuncien que hem complert amb els ODS. Com seria aquest nou món?
Primer, més net. L’atmosfera, el mar, hi hauria una biodiversitat garantida… Segon, la diferència entre homes i dones es limitaria a les qüestions purament biològiques i no socials, d’hàbits o restriccions. I tercer, un món sostenible tindria unes institucions justes, hi hauria un índex de conflictivitat molt menor, estaríem més segurs. Viuríem en un món en pau.

 

Entrevista: Ana Portolés
Il·lustracions: Rebeka Elizegi