En un restaurant, no se t’acudiria demanar un plat que no tinguessin a la carta. Seria tan absurd com anar al cinema i exigir que et projectessin una pel·lícula que no és a la cartellera. Funcionem així: escollim en funció de les opcions que sabem que tenim. Per això, l’Associació per a la Reeducació Auditiva de Nens Sords de Burgos (ARANSBUR) busca fomentar l’expressió artística entre els nens amb discapacitat auditiva perquè sàpiguen que l’art també és una opció per a ells, i demostrar, de passada, que no cal parlar la mateixa llengua per entendre’ns.

Cada divendres a la tarda, una trentena de nanos es reuneixen a ARANSBUR, una de les 24 entitats socials seleccionades per la Fundació Caja Burgos i l’Obra Social ”la Caixa” en la Convocatòria Burgos 2017 del Programa d’ajuts a projectes d’iniciatives socials. Allà els esperen el Kike i la Carlota, juntament amb altres voluntaris de ”la Caixa”, i tota mena d’artefactes típics del circ: xanques, jocs malabars, barrets, plats xinesos i fins i tot monocicles. Alguns dels nanos tenen problemes auditius, d’altres no; però tots tenen una cosa en comú: debutaran en gran amb un espectacle circense durant la multitudinària Nit Blanca de Burgos.

Tot i que EXPRESIONARTE sigui una iniciativa força recent, l’expressió artística i la integració entre persones sordes i oients forma part de l’ADN d’ARANSBUR des que es va crear, als anys 80, quan nens oients van començar a assistir al menjador escolar de l’associació: “Normalment són els nens sords els que s’integren en entorns oients”, explica la Marisol, coordinadora de projectes de l’entitat. “Però en aquest cas és al revés, els nens oients venen a la casa dels sords i s’acosten a la seva realitat”.

 

 

A més, tenen una altra iniciativa, l’empresa MQD “Mira lo que te digo”, a través de la qual joves i adults sords desenvolupen la seva creativitat formant-se i treballant com a dissenyadors gràfics, càmeres, il·lustradors o desenvolupadors web, o creant videoguies de llengua de signes per a les exposicions artístiques de la ciutat. També organitzen tallers per a escoles, de còmic i d’observació d’aus, dinamitzats per persones sordes, i així es construeixen espais on aquestes persones poden mostrar tota la seva capacitat.

Però a ARANSBUR, l’atenció precoç, la integració des de ben petits, és fonamental. I és aquí on entra en joc EXPRESIONARTE. Gràcies a aquest taller de circ i ball, els nens sords aprenen a comunicar-se a través del moviment i a compartir sentiments al ritme de la música: posen en pràctica tot el que han après a les sessions de logopèdia, però ho fan lliurement i a través del joc.

Els nens oients, en canvi, aprenen a comunicar-se en llengua de signes. El Kike, el professor de circ, explica que ell mateix encara està descobrint aquest llenguatge i aprenent a interpretar l’expressió dels ulls, “que sovint ho diuen tot”. Per la seva banda, la Carlota, professora de coreografia, assegura que la iniciativa “és molt necessària per a aquests nens, però sobretot per a nosaltres, ja que moltes vegades som els qui posem barreres amb els nostres prejudicis”.

Animar-los a continuar avançant, com si fossin una manada d’elefants o de lleons, remarca la Carlota, també serveix a aquests nanos per perdre la por al què diran. “Els és igual veure’s lletjos o guapos, fer-ho millor o pitjor”, assenyala la coreògrafa. “Jo veig que se senten còmodes, se senten lliures. I per a mi, cultura accessible és també sinònim de cultura lliure”.

Perquè, com afegeix la Marisol, en definitiva tot això està relacionat amb la llibertat. “No volíem imposar cap via d’expressió”, explica, “sinó plantejar-ho com una explosió d’experiències, que els nens descobrissin per ells mateixos habilitats artístiques que potser no sabien que tenien” i, més endavant, “poder orientar les famílies sobre com es pot continuar aquesta formació i desenvolupar aquest potencial”.

A més, “també els estem alimentant de cultura”, explica la coordinadora. “Perquè si aquests nanos no saben que les obres de teatre, les pel·lícules i les exposicions també es poden adaptar perquè ells en gaudeixin, com demanaran als pares que els portin al teatre, al cinema o al museu? Aquests nens seran una generació que farà valer els seus drets com a ciutadans demandants de cultura, perquè els estem donant opcions culturals des de ben petits”, i tenen clar que l’art és –i ha de ser– una opció per a tothom.

 

Fotografia: Ana Alborés